Henry Ettinghausen
Henry Ettinghausen (1940) és un catalanòfil i catedràtic d'estudis hispànics britànic. Es va llicenciar en literatura francesa i espanyola i es va doctorar amb una tesi sobre Francisco de Quevedo en la Universitat de Oxford. Després d'una breu estada en la Universitat de Hull, va arribar a Southampton en 1965 i des de 1983 ha estat catedràtic d'Estudis Hispànics d'aquesta Universitat, que custodia l'arxiu del primer Duc de Wellington, uns 150.000 documents; allí va ser deixeble de Nigel Glendinning i Ian Michael i actualment n'és professor emèrit.
El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva vinculació als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit -que el van dur a presidir l'Anglo-Catalan Society el 1984-1987- i com a autor de treballs sobre el Segle d'Or espanyol. I també, singularment, pel valuós suport que presta a l'espoliació dels famosos "papers de Salamanca" com a membre de la Comissió de la Dignitat. També ha estat vicepresident de la International Association for Golden Age Spanish Studies (1993-1996).
Obres
- Francisco de Quevedo and the neostoic movement (1972)
- Diego Duque de Estrada' (1983), biografia
- Edità Los Sueños de Quevedo (1984)
- Alonso de Contreras (1989), biografia
- Noticias del siglo XVII : relaciones españolas de sucesos naturales y sobrenaturales (1995)
- Notícies del segle XVII: La premsa a Barcelona entre 1612 i 1628 (2000)
- La Guerra dels Segadors a través de la premsa del seu temps (4 vols., 1993)
