Jaume Vallcorba i Rocosa
Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 1920 - Barcelona, 28 de setembre de 2010[1]) va ser un enginyer i lingüista català, deixeble d'en Pompeu Fabra. Pare de l'editor Jaume Vallcorba i Plana, va rebre el premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003 "pel seu impuls constant a l'ensenyament i l'ús, també en l'àmbit de l'Administració, de la nostra llengua". Aquesta tasca, exercida -si cal amb dificultats- des dels anys 60, es va traduir en nombroses iniciatives vinculades a Òmnium Cultural i a la seva Delegació d'Ensenyament de Català, a la històrica Junta Assessora per als Estudis de Català o al popular Bloc Maragall, entre d'altres publicacions.[2] Va crear, amb Manuel Miquel i Planas el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català, on va publicar molts estudis gramaticals per afavorir i millorar la llengua. La seva obra completa ha estat compilada pel seu amic Lluís Marquet i Ferigle.
Obra
- Punts essencials de català en lliçons breus (Editorial Miquel Arimany, 1978)
- Els verbs 'ésser' i 'estar' en català (Curial Edicions Catalanes, 1978)
- Els verbs 'esser' i 'estar' en català (Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, 1978)
Premis i títols
- 1967: Premi Pompeu Fabra dels Jocs Florals de la Llengua Catalana
- 2003: Creu de Sant Jordi
Referències
Bibliografia
- Albert Manent i Segimón: Jaume Vallcorba i Rocosa, ciència i passió per la llengua. Revista de Catalunya, ISSN 0213-5876, Nº. 186, 2003 , pags. 64-73
