Ilerda
| Característiques | |||
|---|---|---|---|
| Altitud | 220 m | ||
| Q158454 | |||
| Q853614 | Q1309508 | ||
| Q1681293 | |||
| Q15069452 | |||
| Q309 | |||
| Q130788 | |||
| Q10855061 | |||
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre).
Etimologia
El nom ibèric abans de l'arribada dels romans és Iltirda o Ildirda. Sobre el seu significat s'han fet algunes hipòtesis. La que té més fonament és la següent: el mot conté el segment inicial il(i), que en ibèric significa ‘ciutat’ (compareu-ho amb Ilduro, el nom ibèric de Mataró o Cabrera de Mar, i d’altres, com Iliberris, avui Elna (Rosselló)). El segon segment, tir o dir (la sonoritat de les oclusives no és clara en ibèric), segurament significa ‘llop’. Aquesta hipòtesi es basa en dos fets. Primer, que el símbol dels ilergets era un llop. I, segon, que la ciutat ibèrica d’Iltiraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podia significar ‘ciutat del llop’.
Història
En temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda.
Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, la campanya de Lleida; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.