Iluro

Iluro
Característiques
Altitud	28 m
Q158454
Q853614	Q1309508 :
Q1681293
Q15069452
Q309
Q130788
Q10855061	Monedes romanes de bronze, muralles, fòrum, necròpolis, termes, palestra edificis públics, vies, domus, macellum, clavegueres i canalitzacions, temple paleocristià, cisterna, casa senyorial amb paviments de mosaic.
Q1914636
P137	Secció Arqueològica del Museu de Mataró

Mapa de la Via Augusta

Llegenda

direcció Narbo

Ad Salsulas(Salses?)^[1]

Ad Combustam(?)^[1]

Ruscino(Castellrosselló)^[1]

Ad Stabulum / Illiberis(Elna)^[1]

Ad Centuriones(?)^[1]

Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)^[1]^[2]

Deciana(Llançà - La Jonquera)^[1]^[2]

Iuncaria(Figueres)^[1]^[2]

Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)^[1]^[2]

Gerunda(Girona)^[1]^[2]

Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)^[1]^[2]

Blanda(Blanes)^[1]^[2]

^[2]^[1](Hostalric?)Seterrae

^[2]^[1](Llinars del Vallès)Praetorio

Iluro(Mataró)^[1]^[2]

^[2](Granollers)Semproniana

^[1]direcció Ausa

Baetulo(Badalona)^[1]^[2]

direcció Ègara (Terrassa) ^[2]^[1](Sabadell)Arraona

Bàrcino(Barcelona)^[1]^[2]

Ad Fines(Martorell)^[1]^[2]

Antistiana(La Ràpita?)^[1]^[2]

^[2]^[1](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo

Palfuriana(terme del Vendrell)^[1]^[2]

^[2]^[1]direcció Ilerda

Tarraco(Tarragona)^[1]^[2]

Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)^[1]^[2]

Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)^[2]

Tria Capita(El Perelló)^[1]^[2]

Dertosa(Tortosa)^[1]^[2]

Intibili(Traiguera?)^[3]

Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)^[3]

Ad Noulas / Sebelaci(?)^[3]

Saguntum(Sagunt)^[3]

València^[3]

Sucro(Albalat de la Ribera?)^[3]

Saetabis(Xàtiva)^[3]

Ad Turres(?)^[3]

(Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi

Ad Ello(Elda)^[3]

(Lezuza)Libisosa

Aspis(Asp)^[3]

(Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana

Illici(Elx)^[3]

(Mengíbar)Iliturgi

Thiar(?)^[3]

(Còrdova)Corduba

Cartago Spartaria(Cartagena)^[3]

(Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma

(La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla

(Carmona)Carmo

(Sevilla)Híspalis

(Dos Hermanas)Orippo

(Utrera)Ugia

(Rota)Rotea

(Cadis)Gades

Iluro (de l'iber Ilturo o Ilduro i del llatí Iluro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró. Les restes arqueològiques del poblat romà es conserven sota el casc antic de la ciutat.

Identificació i estudi

Les restes del jaciment arqueològic foren identificades a partir de les troballes epigràfiques documentades al jaciment, les notícies aportades per les fonts clàssiques (Plini, Mela i Ptolemeu, que es refereixen a Iluro com una de les "parva oppida" de la costa) i per l'estudi de les restes arqueològiques exhumades. De totes aquestes referències es desprèn la importància d'aquesta ciutat en època romana.

La valoració i l'estudi de les restes es va iniciar al segle XVII i ha continuat fins al segle XXI, en investigacions relacionades amb arqueòlegs i historiadors eminents, com Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Carreras i Candi, Puig i Cadafalch, Marià Ribas i, fonamentalment, el grup de col·laboradors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Història

L'antiga Iluro fou la continuadora, com a centre organitzador del territori, d'una altra ciutat romana anterior, segurament Ilduro, nom que apareix escrit, en caràcters ibèrics, en monedes de bronze datades del segle II - I aC, trobades recentment a Cabrera de Mar, situat a uns cinc quilòmetres de l'actual Mataró. L'àrea d'influència de la ciutat d'Iluro va ser molt àmplia, seguint el concepte romà de la ciutat com a entitat formada indissolublement pel casc urbà i el seu territori, que inclouria gran part de l'actual comarca del Maresme.

Urbanisme

Urbanísticament, la nova Iluro romana va ser fundada «ex novo» a la primera meitat del segle I aC sobre un petit turó, d'uns 28 metres d'altura sobre el nivell del mar, situada entre dues rieres, els actuals carrers de la Riera i el Rierot, i va arribar una extensió urbana d'unes 6 hectàrees.

L'estructura urbanística de la ciutat, en part fossilitzada en el traçat d'alguns carrers actuals del centre històric de Mataró i en part reconstruïda hipotèticament a partir de les restes arqueològiques conegudes, constitueix un bon exemple d'urbanisme regular romà, amb perímetre rectangular i xarxa ortogonal de carrers. Les estratigrafies arqueològiques documenten la continuïtat d'Iluro fins a principis del segle VII dC, amb dos moments, a part del fundacional, d'especial dinamisme i vitalitat, datables, respectivament, en els segles II i IV dC. Anteriorment, en temps d'August, va arribar el règim jurídic de municipi.

Entre d'altres elements urbanístics, conserva traces de la muralla que l'envoltava, així com del fòrum, de diversos edificis públics, carrers, cases, una gran cisterna, el mercat (macellum), clavegueres i canalitzacions, i de les necròpolis urbanes i suburbanes. També s'han trobat el que semblen restes d'un temple paleocristià. De les nombroses restes arquitectòniques exhumades al jaciment destaquen les d'un temple paleocristià, les d'una gran casa senyorial amb paviments de mosaic d '«opus signinum», localitzades sota la plaça Gran. Cal destacar el conjunt arqueològic de Can Xammar, avui ja destruït, en l'angle sud-est de la ciutat, on es van documentar les restes d'un edifici notable, amb mosaics que pavimentaven les diverses estances, probablement les termes de la ciutat, amb les seves dependències termals i palestra.^[4] ^[5]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 ^1,24 ^1,25 ^1,26 ^1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 ^2,20 ^2,21 ^2,22 ^2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.
↑ BOE bienes.info (06.01.1996)
↑ "El Tresoret d'Aurei" Viatge a Iluro. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró

Bibliografia

Ribas i Bertran, Marià. Origen i fets històrics de Mataró. Argentona: L'Aixernador, 1995. ISBN 84-88568-32-0.
Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. ISBN 84-232-0271-2.

Vegeu també

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

[AtlesVia-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 ^1,24 ^1,25 ^1,26 ^1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.

[DiccionariVia-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 ^2,20 ^2,21 ^2,22 ^2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.

[HistòriaVia-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[4] BOE bienes.info (06.01.1996)

[5] "El Tresoret d'Aurei" Viatge a Iluro. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Jaciments romans de Catalunya
Període romà a Catalunya Categoria principal: Poblacions romanes de Catalunya
Aeso (Isona) • Aqüeducte Romà (Pineda de Mar) • Arraona (Sabadell) • Ausa (Vic) • Bætulo (Badalona) • Bàrcino (Barcelona) • Torre Llauder (Mataró) • Cal Ros de les Cabres (El Masnou) • Can Modolell (Cabrera de Mar) • Can Farrerons (Premià de Mar) • Can Sent-romà (Tiana) • Can Terrers (La Garriga) • Dertosa (Tortosa) • Ègara (Terrassa) • El Camp de les Lloses (Tona) • Els Munts (Altafulla) • Els Tolejassos (Viladamat) • Empúries (L'Escala) • La Fornaca (Vilassar de Dalt) • Gerunda (Girona) • Iesso (Guissona) • Ilerda (Lleida) • Iluro (Mataró) • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Matacans (Artés) • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès) • Puig Ciutat (Oristà) • Rode (Roses) • Ruscino (Castellrosselló ¹) • Tàrraco (Tarragona) • Vilauba (Banyoles)
← Jaciments ibèrics Jaciments medievals → ¹ Antiga població incorporada a Perpinyà entre 1790 i 1794