Institució Alfons el Magnànim
Institució Alfons el Magnànim és un organisme creat el 1948 per la diputació provincial de València, vinculat al CSIC, per tal d'agrupar en un centre regional diferents societats i instituts de caire cultural i científic. Està integrada en l'Àrea de Cultura de la Diputació de València. Publica la revista Debats, en castellà. Té la seua seu al Centre Cultural la Beneficència, a València.
Objectius
L'objecte de la Institució és estudiar i difondre la cultura de les humanitats en els àmbits d'interés valencià, espanyol i universal, promoure activitats de projecció social de les humanitats en aquells temes que siguen d'interés general per a la societat valenciana, establir i mantenir relació amb altres organismes valencians, de la resta d'Espanya i internacionals amb una missió similar, coordinar la seua labor amb altres organismes culturals compresos en l'esfera interna, realitzar publicacions directament relacionades amb l'objecte del servei i procedir a la seua difusió, i organitzar els Premis Alfons el Magnànim.
Organització
L'organigrama i la dotació de mitjans personals i materials estan determinats per la Diputació. Està regida per un patronat o consell ple, del qual és president el president de la diputació provincial, i per una junta de govern formada pel president, vicepresident i director, una secretària i un grup polític format el 2007 per 7 membres del PP, un del PSPV-PSOE i un d'EUPV-Els Verds.
Originàriament era dividida en sis seccions que ha ampliat fins a tenir-ne més de 25. Actualment és dividida en quatre aules: Literatura, Pensament, Història i Arts. El 1961 creà els premis Cerdà Reig.
Història
Fou constituït el 17 de març de 1948 per la diputació provincial de València amb el nom d' Institucions de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo com a centre actiu d'investigacions i estudis locals de caire cultural i científic. La iniciativa fou de Felipe María Garín, ponent de cultura de la Diputació, de bastir una entitat lligada al franquisme i adequar l'obra cultural de la diputació al desenvolupament provincial, com a alternativa al Centre de Cultura Valenciana. L'elecció del nom del rei Alfons fou per aplegar valencianisme i catolicisme amb el seu respecte a les ciències i les arts.
La seua direcció restà en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputació de València (aleshores Adolfo Rincón de Arellano), el rector de la universitat de València, els presidents del CCV i Lo Rat Penat. Gaudí aviat de gran prestigi degut a l'entitat dels seus col·laboradors (gent com Lluís Pericot, Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Germà Colón, Miquel Dolç, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual Úbeda, Joseph Gulsoy, Xavier Casp, Julio Caro Baroja, Martí de Riquer, Octavi Saltor, Miquel Batllori i molts altres).
Des del 1950 va crear el Premi València en modalitats de poesia, narrativa i teatre, així com cicles de conferències. També va crear l'Institut de Literatura i Estudis Filològics (ILEF).
Presidents
- Manuel Girona (1980)
- Andrés Amorós (1998)
- Alfonso Rus Terol (actual)
Referències
- Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995