Vés al contingut

Isidre Vilaró i Codina

De Viki.cat

Isidre Vilaró i Codina (Viver de Segarra, Segarra, 27 d'abril de 1872 - Calaf, Alta Segarra, 26 de novembre de 1930) fou escriptor, mestre i advocat.[1][2]

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1899-1901 i en Dret el 1903). Va exercir de mestre a l'Escola Normal de Lleida i de professor al Col.legi de St. Vicenç de Paul (Josepets) de Barcelona. El 1905 s'establí a Calaf, on exercí d'advocat. Un carrer d'aquesta vila porta el seu nom.

Es casà amb Rosa Sala i Cassant i van tenir sis fills (Francesc 'Paco', Antònia, Pepita, Dolors 'Lola', Teresina i Ramon) i enviudà el dia 15 d'Octubre de 1918 després que la seva esposa donés llum al sisè fill.

Participà activament als Jocs Florals de Barcelona. El 20 de Novembre de 1927 el Consistori el va elegir com a mantenidor en la reunió feta al Saló Nou del Consistori.[3] Va fer el discurs de gràcies de l'any 1928 i el 6 de maig de 1928 va ser escollit mantenidor forà.

Obres

El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d'Horaci (83 pàgines) (Tiratge 25 exemplars en paper de fil - numerats- i 475 en paper verjurat - Igualada : Est. Tip. N. Poncell), meitat poesia pròpia i meitat traduccions del poeta llatí, i on dóna compte de la tragèdia que havia sofert.

És autor també de versions catalanes d'Horaci: Obres de Q. Horaci (girades de son original llatí en rims catalans - Arts Gràfiques: N. Poncell MCMXXII) i l'Epístola als Pisons, totes dues de 1922. Aquestes traduccions en vers les estigué revisant i corregint fins al final de la seva vida.

Foren aquestes traduccions d'Horaci les que li congriaren l'admiració i l'amistat (sovint epistolar) d'intel.lectuals catalans (Antoni Rubió i Lluch - Llorenç Riber i Campins - Josep Fonts prevere, Joan Franquesa) i també espanyols (Marcelino Menéndez y Pelayo).[4]

Deixà inèdites moltes poesies.

El llibre De mon ermot i del verger d'Horaci té la següent Taula:

  1. Dedicatòria (A mos cunyats Ramon Sala i Teresa Martí)(Calaf, 21 de novembre de 1918)
  • Resignació
  • Record inesborrable
  • Misteri d'amor
  • Vall de llàgrimes
  • A mos amics
  • Dolçura del plor
  • Cantars
  • In memoriam
  • La mort de un angelet
  • Meditació
  • A mon Déu
  • La caiguda de la fulla
  • Solitud
  • Grandesa del Christ
  • Glòries humanes
  • Cant nupcial
  • Sursum ....
  • Llibre primer - Oda XXXI
  • Llibre primer - Oda XXXIV
  • Llibre segon - Oda III
  • Llibre segon - Oda XVIII
  • Llibre tercer - Oda III
  • Llibre tercer - Oda XVI
  • Llibre tercer - Oda XXIV
  • Llibre quart - Oda II
  • Llibre quart - Oda III
  • Llibre quart - Oda VII
  • Epoda II
  • Epoda VII
  • Cant Secular

El llibre Obres de Q. Horaci (237 págines) (Tiratge 100 exemplars en paper de fil -numerats- i 900 en paper verjurat) té el següent índex:

  1. Dedicatòria (A en Carles de Camps i de Olzinella)
  • Pròleg
  • A Horaci
  • Odes - Llibre Primer (XXXVIII)
  • Odes - Llibre Segon (XX)
  • Odes - Llibre Tercer (XXX)
  • Odes - Llibre Quart (XV)
  • Llibre de les Epodes (XVII)
  • Cant Secular
  • Epístola als Pisons
  • Advertiment Final

Aquest llibre s'inicia amb un pròleg datat a Calaf, el juny de 1921, i després té un vers dedicat a Horaci que diu així:

Perdona, diví mestre, si gosí
en ton llibre immortal posar la mà
per a buidar en aspre català
tos versos emmotllats en dolç llatí.
Si bé no era eixa empresa per a mi,
em crec que mon treball no serà en va;
puix que reexiran altres demà,
on jo, mancat de forces, sucumbí.
En tota lluita solen els primers,
qui atrevits esgrimeixen els acers,
morir sens veure el sol de la victòria;
mes si el llorer és sols del vencedor,
també per a el valent, que lluitant mor,
la sort reserva son bocí de glòria.

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[5]

  • Llàtzer (1923)
  • Carteta aforística (1923)
  • Horacianes. Sàtira I i Epístola XVIII (1923)

Bibliografia

  • Vilaró i Sala, Ramon «L'obra literària de Q. Horaci traduïda en vers català». Ausa, 12, Núm. 118-119, 1987.  PDF

Referències

Vegeu texts en català sobre Isidre Vilaró i Codina a Viquitexts, la biblioteca lliure.