Joaquim Vayreda i Vila

Fitxer:Barcelona - Monument de Joaquim Vayreda.jpg

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, 31 d'octubre de 1894), fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle XIX. Després dels seus primers estudis a la seva ciutat natal, va ampliar la seva formació a Barcelona amb Martí Alsina i estades a París. Va fundar el Centre Artístic d'Olot, nucli de l'anomenada Escola d'Olot de pintura. El seu estil i concepte va estar influït per l'escola de Barbizon a França, evolucionant la seva pintura cap a una aproximació a l'impressionisme.

Biografia

Família

L'any 1835 durant el conflicte civil, en morir el rei Ferran VII, de la Primera Guerra Carlina, Olot va patir un atac de la 5ena Divisió d'Aragó procedent de Navarra a les ordres de Juan Antonio Guergué, en el transcurs del qual la casa pairal de la família Vayreda situada als afores de la ciutat va ser incendiada. La família Vayreda, va decidir traslladar-se a una casa que va llogar a Girona, mentre esperaven temps millors per poder reparar-la i tornar a la seva ciutat. L'hereu Francesc Vayreda i Busquets tenia aleshores 21 anys i cap al 1838 es va comprometre amb Rosa Vila i Galí filla de la pairalia del Cavaller de Vidrà, efectuant-se el matrimoni el 1840. Tres anys més tard va néixer el seu fill Joaquim a la casa de Girona del carrer de la Força, -avui número 15-, just un any després el matrimoni junt amb el seu fill van tornar a Olot, quedant-se a Girona l'avi Francesc Vayreda amb les seves filles. Va tenir dos germans nascuts a Olot: Estanislau (1848-1901) farmacèutic i Marià (1853-1903) pintor, literat i polític. Va celebrar matrimoni el 1876 amb Mercè Casabó i Puig de la Bellacasa,Plantilla:Sfn i un fill seu Francesc Vayreda i Casabó (1888-1929) va ser conegut com pintor de paisatges i figures.

Formació artística

Va començar la seva formació artística als 9 anys a l'Escola Pública de dibuix d'Olot, dirigida en aquells moments per Narcís Pascual i Sala. El seu pare, aficionat al dibuix, va veure en ell aptituds d'artista. Aprèn a dibuixar copiant làmines i models estampats, segons Vayreda un sistema absurd i rutinari. L’instint pictòric del noi va ser prou fort per salvar-se d'aquest art resignat, apartat de cap centre artístic i sense la renovació que es produeix amb el contacte de la ciutat. Plantilla:Sfn El 1860 va marxar a Barcelona per a completar la seva formació realitzant estudis universitaris de filosofia, aprofitant els moments lliures per pintar. A Barcelona va ser deixeble de Martí Alsina, pintor aleshores revolucionari influenciat pel realisme i que introduí el plenairisme francès a Catalunya, taller del qual col·laborà. Allà va conèixer els seus grans amics Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i Josep Armet, entre d'altres. Sota el seu mestratge, estarà fortament influït per ell però en les obres que realitza s’hi veurà la personalitat de Vayreda. És durant aquesta època que començà els seus estudis anatòmics del paisatge, síntesi del que es veurà en la seva obra posterior.Plantilla:Sfn

Va exposar per primera vegada en l'edifici per exposicions d'art del Passeig de Gràcia de Barcelona, presentà Arri Moreu l'any 1865. L'any següent va presentar a la Sala Parés Els Jugadors juntament amb uns paisatges dels voltants de Girona. Així va donar a conèixer la seva obra entre la burgesia catalana del moment, que la valora i adquireix.

Entre 1871 i 1874 resideix a França, primer per voluntat i més endavant s’exilia amb el pintor Berga i Boix a les comarques catalanes del nord dels Pirineus per la Tercera guerra carlina. A Ceret pinta quadres però no s'havia de preocupar per vendre l'obra, ja que des d'Olot rebia periòdicament els recursos necessaris. Així, es pogué dedicar a fer esbossos i estudiar el paisatge. En la seva estada a França coneix l'escola de Barbizon i l'obra de Camille Corot, Millet, Théodore Rousseau i Daubigny, que influiran a partir d'aleshores en la seva obra pictòrica.

Centre Artístic d'Olot

Fitxer:El Arte Cristiano - 1895-07-19.jpg

Fullet de propaganda dPlantilla:'El Arte Cristiano fundat per Joaquim Vayreda a Olot

La puixança i l'activitat de les arts a Catalunya coincideixen amb la prosperitat econòmica de l'època històrica de la Restauració. La burgesia s'inclinava cap a un art que ensenyés escenes en un estil recognoscible (realisme) i amb representacions suaus i elegants, però sempre amb claredat i els detalls extremats. A poc a poc s'abandona la pintura religiosa i triomfa el paisatgisme, al principi sense grans tècniques innovadores, fins a l'arribada del grup pintors de l'Escola de Barbizon. Especialment dedicats al paisatge, desenvolupen canvis atmosfèrics i de la llum. Dels primers que varen destacar va ser Camille Corot, que a la dècada dels quaranta del segle XIX va entrar en contacte amb la mencionada escola i va començar a treballar a plein air per realitzar els quadres en la mateixa naturalesa que volien representar, molts dels seus membres encara mostren traços del romanticisme.Plantilla:Sfn El 1868, de nou a la seva ciutat natal va fundar, amb Josep Berga i Boix (1837-1914), el Centre Artístic. L'entitat no es va limitar a actuar com a dinamitzadora artística local sinó que va ser un referent de primer nivell de l'art català, al marge del nucli barceloní, on es concentrava el gruix de l'activitat artística del moment. Al Centre Artístic, posteriorment, se'l coneixeria com a Escola d'Olot, don va sorgir artistes com Josep Gelabert i Rincón entre d'altres. El seu germà, Marià Vayreda (1853-1903), conegut sobretot per les facetes literària i política, o com a promotor cultural, també va ser un pintor notable de figures i alguns temes costumistes olotins. El 1878 després d'una estada a París torna a Olot, on treballarà amb son germà Joaquim i on també va fundar el taller d'imatgeria religiosa "El Arte Cristiano".

Política

El febrer de 1872 va ser nomenat tinent d'alcalde d'Olot i per indicacions governamentals va renunciar al càrrec tres mesos més tard. Junt amb el seu amic Josep Berga i Boix, es varen exiliar a França amb motiu de la guerra carlina fins al 1875. Tornà al seu càrrec polític a l'ajuntament de la seva ciutat del juliol de 1881 a mitjan 1883.Plantilla:Sfn Va ocupar el càrrec de diputat provincial de Girona des del 3 de gener de 1891 fins a la seva mort l'any 1894.Plantilla:Sfn El Centre Catalanista d'Olot va ser fundat per Vayreda l'any 1887, assumint la presidència d'una sessió i una ponència de la Primera Assemblea Catalanista de Manresa el març del 1892, en la qual es van aprovar les Bases de Manresa per a la Constitució Regional Catalana.Plantilla:Sfn

Vayreda va publicar articles polítics en els setmanaris El Olotonense i L'Olotí -òrgans del Centre Catalanista- Així com una llegenda popular anomenada L'Amor de les tres taronges -L'Olotí, núms. 108-109 i 110 dels díes 12, 19 y 16 de gener de 1890- que segons explica es va inspirar en el que comptava una minyona de la seva família en les vetllades d'hivern. Aquí ja es pot observar les idees polítiques que Vayreda tenia de catalanisme conservador que també es posen en manifest en el seu últim manuscrit inèdit de Les Tres Generacions, en el que escriu:

«

... quan un personatge es llança pel camins desconeguts sense tenir en compte els consells del avantpassats gairabé segur que fracassarà [...] aquells que treballen amb santa fe per nostra verdadera reconstitució, los quals lograran son fí si no se separen de lo bon camí emprès.

»

Fitxer:Billets del revers de 0,50 y 1 pta.jpg

Revers dels billets de curs local obligatori del Consell Municipal d'Olot. 23 de juny de 1937. Reproducció de Xavier Nogués i Casas d'un paisatge de Joaquim Vayreda i Vila.

Obra

En els seus inicis es va dedicar a temàtica religiosa i costumista, seguint el camí marcat per Josep Berga i Boix. És posteriorment quan es dedicà al paisatge. Vayreda és l'autor d'esplèndids paisatges de les fagedes o sotabosc d'aiguamolls dels voltants d'Olot, d'escenes rurals interpretades amb un estil molt àgil, semiimpressionista, tenyides sempre d'un gran lirisme. Presenten un to ambiental on es reflecteix el contrallum gràcies a les pinzellades transparents que era capaç d'imprimir amb veritable realisme. El pintor va utilitzar tres tipus de formats en els seus paisatges, des de les grans teles fins petites notes, encara que la mida mitjana va ser la que més va elaborar. Plantilla:Sfn Als seus paisatges d'Olot es mostra com una espècie de Camille Corot català, especialment en la serenitat i la fase pre-impressionista que mostren els seus paisatges especialment després d'haver conegut l'Escola de Barbizon.Plantilla:Sfn Predominen els marrons, ocres, verds i tons terra i la tècnica de pinzellades ràpides i esbossades on la natura és la protagonista principal, cap al final de la seva darrera etapa com pintor, cada vegada les figures humanes s'allunyen més del primer pla de la pintura. La seva pintura va influenciar la següent generació de pintors com Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn o Joaquim Mir.

Fitxer:Joaquim Vayreda i Vila- Paisatge- 1677.JPG.JPG

Paisatge de Joaquim Vayreda

Donació d'obres

En la data de l'11 d'octubre de 1921 la família del pintor va fer la donació al Museu de Barcelona de 21 pintures a l'oli i una aquarel·la. Rafael Benet va realitzar el 1922, per encàrrec de la Junta de Museus de Barcelona, una monografia sobre Joaquim Vayreda, a la qual l'autor va tractar d'incloure un catàleg cronològic de les obres, que el mateix Benet va declarar incomplet:

«

Per completar el catàleg cal molt més temps del que havem tingut per a escriure i imprimir aquest llibre, i molt més tractantse de Vayreda, que tenia una gran fecunditat. Jo m'atreveixo demanar a la Junta municipal d'Exposicions d'Art, que encomani amb un any de temps, almenys, aquesta fenia, puix que així la perfecció serà assolida en major grau, guanyant-hi la Història de l'Art i la reputació de l'escriptor al qual s'encarregui la vinent monografia.

»

Llista d'obres exhibides a l'exposició retrospectiva de l'any 1922:

• Ocells 1872-1874 aquarel·la (0,25 x 0,35 cm). Composició de tipus japonitzant. Pintada durant el seu exili a França.
• Missa d'eixida 1875-1877 oli sobre tela (0,65 x 1,09 cm). Pintura de gènere que mostra el moment en què la partera mig recolzada besa l'estola del sacerdot i ofereix, com era costum, la candela a l'escolà. També es mostra al nadó en braços de la llevadora. Un cert aire a la pintura de Fortuny s'aprecia a l'escena sobretot en un personatge vestit amb casaca i calça curta i als objectes de complement de la composició del fons, amb la vista d'un altar barroc, una llàntia, un tapís i un confessionari.
• Dinar de funeral c. 1877 oli sobre tela (0,25 x 0,39 cm). Una altra obra d'estil semblant a Fortuny o també amb Daumier. Les figures estan treballades amb taques, la femenina central, és la més semblant a les efectuades per Vayreda amb aire melanconiós, un frare presideix el dinar, mentre els comensals mostren trets de tristor o també de plors.
• El marge c.1880 oli sobre tela (0,36 x 0,52 cm). Aquesta nota de paisatge presenta uns roures arrelats a un marge.
• El sitgar c.1885 oli sobre tela (0,25 x 0,41 cm). Realitzat a Camprodon, és un paisatge d'arbres banyats pel sol, les pinzellades encara que foses, no exclouen un delicat detallisme.
• La dida c.1885 oli sobre tela (0,23 x 0,25 cm). Aquesta petita nota està pintada a plena pasta, Vayreda va remarcar influències dels pintors més joves que ell, com Laureà Barrau i Josep Pinós. En una tela posterior El bateig, a la part esquerra de la pintura hi ha el mateix personatge de La dida.
• Booz i Ruth c.1888 oli sobre tela (1,17 x 1,64 cm). Aquesta tela, retirada de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 pel mateix autor, va ser retallada posteriorment. S'observen figures masculines i femenines de segadors de caràcter bíblic, recorda en la seva execució alguna influència del pintor francès Jean-François Millet.
• Nena fent mitja c. 1885-1889 oli sobre tela (0,25 x 0,17). Nota dintre de la mateixa tècnica que La dida.
• Nens jugant c.1889 oli sobre tela (0,25 x 0,40). En aquesta tela s'aprecia també la tècnica del plein air, la llum incideix en la pintura amb una càrrega de poesia indubtable a la qual cosa ajuda també les coloraines dels vestits dels nens, que es creu que alguns d'ells podrien ser els mateixos fills del pintor.
• Estenent roba c.1885-1890 oli sobre tela (0,35 x 22 cm). En el catàleg de l'exposició figura amb el títol de Roba estesa. És un petit estudi amb una bona composició i de cromàtica freda.
• Aigua dormida c.1890 oli sobre tela (0,16 x 0,27 cm). Podria ser datada de l'any 1885, és una petita anotació de paisatge.
• Els pins c.1890 oli sobre tela (0,26 x 0,23 cm). Una temàtica bastant rara dintre de la pintura de Vayreda, representa dues figures en una pineda.
• L'arbre tort c.1890 oli sobre tela (0,28 x 0,23 cm). Un esbós amb aire de classicisme.
• Els saules c.1890 oli sobre tela (0,15 x 0,27 cm). Un paisatge típic olotí amb un prat, saules i pollancres.
• La palanca c.1890 oli sobre tela (0,17 x 0,25 cm). A primer terme hi ha l'estructura d'una palanca i un riu. Una muntanya llarga i llunyana i vaques dins un prat conformen aquesta nota ben plantada.
• Garberes de fajol c.1890 oli sobre fusta (0,20 x 0,35 cm). Esbós crepuscular, ben insinuat i expressada la llum.
• Les falgueres c.1891 oli sobre tela (0,65 x 0,50 cm). També una hora crepuscular expressant el naturalisme i el paisatge olotí significatiu de l'autor.
• Roureda c.1892 oli sobre tela (0,36 x 0,52 cm). Pintura feta com esbós, insinuat amb pinzellades molt fines. Podria haver estat realitzada en la propietat del pintor a La Vall de Bianya.

Obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya

|}

Obres en altres museus

Plantilla:Encapçalament obra Plantilla:Obra Plantilla:Obra Plantilla:Obra |}

Referències

Bibliografia

• Ainaud de Lasarte, Joan. «Del Romanticisme al Realisme». A: Col·leccionistes d'Art a Catalunya (Catàleg). Barcelona: TISA, La Vanguardia, 1986. 
• Plantilla:Citar llibre
• Plantilla:Citar publicació
• Plantilla:Citar publicació
• Preckler, Ana María. Historia Del Arte Universal de Los siglos XIX y XX. vol. 1 (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 2003. ISBN 978-84-7491-705-5. 

Enllaços externs

• La Vanguardia - Crónicas de Arte. Joaquin Vayreda (2/12/1894)