José María Mendiluce Pereiro
José María Mendiluce Pereiro (Madrid, 1951) és un polític espanyol. De jove milità en la Lliga Comunista Revolucionària, fou actiu en el moviment estudiantil antifranquista i detingut sovint. El 1980 acceptà treballar per a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i marxà a Angola com responsable del programa d'ajuda als refugiats de Namíbia. El 1983 va ser traslladat com cap de missió a Nicaragua, i va romandre a Centreamèrica fins el 1991 com a responsable de diferents operacions humanitàries a Costa Rica, El Salvador, Guatemala i altres països de la regió.
El 1991, va ser enviat especial als Balcans, on va dirigir la major operació humanitària de la història de l'ONU. El seu coratge en la denúncia dels crims i la defensa dels drets de la població civil bosniana li van donar renom internacional. Va deixar les Nacions Unides en 1994 i va ser escollit diputat al Parlament Europeu pel PSOE, on fou vicepresident de la Comissió d'Afers exteriors, Seguretat i Defensa del Parlament Europeu. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.
A les eleccions municipals de 2003 es presentà com a candidat de Los Verdes a l'alcaldia de Madrid, alhora que confessà públicament la seva homosexualitat.
Obres
- Con rabia y esperanza (1997)
- Tiempo de rebeldes (1998)
- El amor armado (1999)
- Luanda, 1936 (2001)
- Pura vida (2003)
- La sonrisa de Ariadna (2005)