Penya Joan Santamaria
Penya Joan Santamaria és una associació literària i cultural creada el 1940 per Joan Santamaria i Monné amb l'objectiu de mantenir, difondre i propagar la cultura, la llengua i les lletres catalanes. Convoca anualment el Premi Joan Santamaria.[1]
Començà com a reunió d'una colla d'amics que s'aplegava, un cop al mes, malgrat el control i la persecució del franquisme, per sopar i fer tertúlia a Can Parés, a l'antic carrer de Sant Jeroni de Barcelona. Entre els assistents hi havia Artur Llorens Opisso, Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca,Pere Català i Pic, Antoni Vergós i Massó, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra, Miquel Arimany i Heribert Barrera. Després de la mort de Joan Santamaria el 1955 la la Penya adoptà el seu nom i decidí de crear un premi literari a la seva memòria: el Premi Joan Santamaria.[1] El primer d'aquests premis fou concedit, el maig de 1956, a Mercè Rodoreda. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]
Premi Joan Santamaria (teatre)
- 1957. Cruma de Manuel de Pedrolo
- 1961. La simbomba fosca de Baltasar Porcel
- 1961. Calpúrnia d'Alfred Badia
- 1964. Perdona, Franz de Joan Colomines
- 1967. La pista de Ramon Folch i Camarasa
- 1970. La petita història d'un home qualsevol de Ramon Gomis
- 1986. Cruïlla de Toni Cabré
- 1988. Estrips de Toni Cabré
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Veny i Clar, Joan. Dialectologia filològica: transfusió lèxica, llengua escrita i dialectalisme. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 262. ISBN 8478264590.
- ↑ DECRET 174/1996, de 30 d'abril, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
Enllaços externs
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|24|Plantilla:Puntdecimal|N|2|10|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}