Josep Dalmau i Olivé
Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1926) és un sacerdot, activista i escriptor català.
Es llicencià en teologia i als seus llibres fa una defensa pastoral de la llibertat i del diàleg a l'Església i a la societat, raó per la qual ha estat processat diverses vegades i condemnat per problemes civicopastorals. Ha prosseguit la seva tasca pastoral a la parròquia de Gallifa (Vallès Occidental). Políticament milità en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fins que el trencament de Josep Pallach amb Joan Reventós el va dur a arrenglerar-se amb el primer a Convergència Socialista de Catalunya (CSC). L'any 1981, juntament amb altres promotors de la cultura catalana, van dissenyar el Carnet de nacionalitat catalana, que es distribuïa a través de la llibreria Les Voltes de Girona.[1] El 1987 fou un dels fundadors de la Convenció per la Independència Nacional.
És un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.[2] El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2002 el Memorial Joan XXIII.
Obres
- Distensions cristianomarxistes (1967)
- Agonia de l'autoritarisme catòlic (1968)
- L'Església subterrània (1969)
- Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei (1970)
- La fe a debat (1972)
- El malefici dels símbols (1973)
- Condemnats a creure (1977)
- Crònica d'un combat obrer (1978)
- Catalunya i l'Església al banquet dels acusats (1980)
- Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982).
- La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Raventós (1979)
- El Rosselló és Catalunya (1989)
- La batalla per l'autodeterminació dins la Unió Europea (1995) sobre el Jura
- Espanyols per força (2002)
- Un capellà rebel, un sacerdot lliure. Memòries: primera part (1926-1968) (2009)
Referències
Enllaços externs
- Entrevista a Josep Dalmau i Olivé per al Projecte Lletres i Memòria, des de Memoro - El Banc de la Memòria
