Josep Font i Gumà
Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) fou un arquitecte, titulat el 1885. Va ser acadèmic de Sant Jordi el 1922.
Fou un gran afeccionat i col·leccionista de rajoles. La seva notable col·lecció de ceràmica catalana dels segle XIV al XVI la va anar formant amb nombroses sortides arqueològiques amb els seus amics Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà. Fruit de la seva passió va publicar l'important treball "Rajoles d'art vidriades catalanes i valencianes" (1905).
A Vilanova i la Geltrú va realitzar la font de la plaça de Soler i Gustems el (1893) i va aconseguir que la diputació de Barcelona restaurés el castell de la Geltrú -encarregat a Jeroni Martorell- a canvi de la seva col·lecció de rajoles. A Sant Pere de Ribes va construir l'Hospital del Redós de Sant Josep i Sant Pere (1907)[1] i la font[2] commemorativa de la canalització d'aigües (1906). A Sitges va construir l'Hospital de Sant Joan[3] i diverses cases particulars.
A Barcelona va fer la reforma de l'Ateneu Barcelonès del 1904 i la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i la Casa de Mercedes Niqui (1910) per la qual va guanya el concurs anual d'edificis artístics. També n’és l’autor de l'hospital de Sitges i de la fàbrica Pirelli de Vilanova.