Josep Palet i Bartomeu
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 7 de juny de 1877 Martorell | |||||||||||||
| Q4 | 1 de febrer de 1946 (als 68 anys) Milà | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | Tenor | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català.
Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable.[1]
Va fer una carrera internacional pels principals teatres d'Europa i Amèrica. Fou aplaudit a teatres com el Teatro Real de Madrid, on cantà diverses temporades, a Lisboa. A Itàlia, on fou un ídol mentre estigué en actiu, va recórrer els seus centres operístics més importants. Visqué a Milà durant molts anys i va debutar a La Scala l'any 1911, la qual cosa significà la seva consagració definitiva. El mateix any, Palet es va casar amb Lluïsa Erivigio.
Va ser fonamentalment un intèrpret del repertori romàntic italià i també va cantar amb freqüència òperes espanyoles com Marina, participant en la primera representació d'aquesta obra al Liceu i La Dolores.
La clau de l'èxit de Palet fou la de posseir una veu que modulava a voluntat. La seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts, com en els tons baixos i cadenciosos; aquesta virtut li donava un caràcter personal i una gran naturalitat interpretativa. A més, Palet posseïa un dels repertoris operístics més extensos de l'època; algú va arribar a dir que coneixia més de noranta òperes. De fet, va triomfar en òperes en les que d'altres professionals fracassaven, com fou el cas de Les Huguenots, de Meyerbeer, o els Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner.[2]
A partir del 1936, Palet es va retirar a la ciutat de Milà, on va assolir un gran renom. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, l'any 1946. Deixà enregistraments de gran qualitat.[3]