Vés al contingut

Josep Pujol i Brull

De Viki.cat
La casa Pere Carreras i Robert, a Sitges

Josep Pujol i Brull (Alella? 1880? - Alella, 14 de setembre del 1936) va ser un arquitecte, pintor [1] i intel·lectual polifacètic de començaments del segle XX.

Es titulà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1899. Amb una tasca constructiva a cavall, sobretot, de Barcelona i Igualada, les seves obres més conegudes són possiblement la Torre Boyer d'Igualada [2] i la casa Pere Carreras i Robert de Sitges (del 1906-1907). Pels voltants del 1907 va fer un plànol per a la reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, però tradicionalment es considera que l'obra va ser del mestre de cases Gaietà Miret i Raventós. Al 1911 rebé la medalla d'or i diploma d'honor de la República del Salvador per un projecte [3] que, conjuntament amb el també arquitecte Manuel Vega i March, havia presentat per a la construcció d'un teatre a la capital del país.

A més de la seva faceta de pintor, com a il·lustrador realitzà postals per a la "Unió Catalanista" pels voltants de 1912 i intervingué en la primera edició de Marines i boscatges de Joaquim Ruyra (Barcelona: Joventut, 1903).

En el camp literari va ser l'autor de la lletra de la sardana coral d'Enric Morera, Marinesca (ca 1898), el traductor al castellà de l'obra de teatre d'Àngel Guimerà Gal·la Placídia [4] i al català de l'obra Torquemada en la hoguera de Benito Pérez Galdós (1903 Torquemada en el foch). Fou jurat del concurs de teatre que la revista Teatralia convocà el 1909. Col·laborà amb Adrià Gual en algunes funcions del seu Teatre Íntim, i al 1902 l'agrupació li estrenà La Oreneta: cuadro dramátich en un acte y en vers [5] amb música d'Enric Morera. El seu poema Fantasia d'amor va ser guardonat al Vuitè Certamen Literari d'Olot, el 1897.

Escrigué en la revista Joventut (1900, 1902[6]), en la revista Arquitectura y construcción (1902[7]), en la revista La Il·lustració Catalana (on el 1903 criticava l'obra del moblista Gaspar Homar a l'article Marqueteria, plafons decoratius [8]), i va formar part del nucli fundacional de la revista El Teatre Català [9] (1912).

L'any 1907 dirigí la col·locació d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques.[10]

Al 1899 es casà amb Cristina Puig del Campo, i n'enviudà al 1908; tingueren dues filles, Montserrat i Roser. Un germà (tingué també tres germanes, Concepció, Isabel i Assumpció) d'en Josep Pujol, Adolf Pujol i Brull, va ser un cirurgià i ginecòleg eminent que al 1923 fundà la "Clínica Pujol i Brull" (Enric Granados 83, Barcelona). Mort al 1932, el succeiren en la direcció de l'establiment els seus fills Adolf (-1989) i Carles Pujol i Llusà, fins que l'establiment tancà al 2002.

  • Casa "Cal Rates" a la plaça d'Espanya d'Igualada (1901)
    Casa "Cal Rates" a la plaça d'Espanya d'Igualada (1901)
  • Casa Aleix Gabarró. Rambla Nova, 27 d'Igualada (1902)
    Casa Aleix Gabarró. Rambla Nova, 27 d'Igualada (1902)
  • Casa Francesc Ollé, a la Rambla Sant Isidre, 13, d'Igualada (1903)
    Casa Francesc Ollé, a la Rambla Sant Isidre, 13, d'Igualada (1903)
  • Torre Boyer. Rambla Sant Isidre, 31, d'Igualada (1920)
    Torre Boyer. Rambla Sant Isidre, 31, d'Igualada (1920)
  • Casa Pere Carreras: Estucat del vestíbul
    Casa Pere Carreras: Estucat del vestíbul

Obres

  • 1901, casa "Cal Rates" a la plaça d'Espanya 1, a Igualada [11]
  • 1902, casa Aleix Gabarró i Castelló a la rambla Nova 27, d'Igualada, conjuntament amb Pau Riera i Galtés [12]
  • 1903, "Casa Francesc Ollé", antiga "Agència de la Igualadina", a la Rambla de Sant Isidre 13, d'Igualada[13][11]
  • 1904, reforma de la casa "Josepa Vias" al carrer Tacó, de Sitges
  • 1906, casa Pere Carreras i Robert de Sitges (carrer Francesc Gumà, 23)
  • 1907, projecte de reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, no portat a terme
  • 1909, tres naus industrials per a Baldomero Rovira al carrer Zamora 72-76, de Barcelona [14]
  • 1909-1910, casa Melcior, plaça Sant Francesc de Lleida, en un projecte d'autoria dubtosa (compartida?) amb Francesc de Paula Morera i Gatell [15]
  • 1910, Granja de Can Llevallol, en el Parc de Collserola [16]
  • 1911, casa "Joaquín Mateo Eudal" al carrer del Carme 34 [17] de Barcelona
  • 1912, tres edificis de la "Fábrica de Duelas Vda. de Llusa y R. Masia" en el barri de Buenabista-Altza, a Donostia [18]
  • 191?, dues naus al Poblenou de Barcelona, adaptades al 1919 per Manuel Joaquim Raspall i Mayol per enquibir-hi el cinema "Ideal" de Barcelona[19] (actualment, Estudis Ideal, al carrer del Doctor Trueta 196-198)
  • 1920, Torre Boyer d'Igualada (a la Rambla de Sant Isidre 31-33, actualment restaurant "Cal Ble")[2]
    • 1920, naus industrials Bella a Igualada [20]
  • 1922, casa Sebastià Murtra al carrer de la Legalitat 10 de Barcelona [21]
  • 1929, projecte a l'Ametlla del Vallès [22]
  • Casa del mosaic Sant Jordi, a la plaça de la Llibertat 6, al Masnou [23]

Referències

  1. ↑ Josep F.Ràfols Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millà, 1951-1954
  2. ↑ 2,0 2,1 Igualada. Llocs per visitar. Torre Boyer d'Igualada
  3. ↑ Ressenya a La Vanguardia
  4. ↑ Gala Placídia Barcelona: Casa Editorial de Teatro, 1916
  5. ↑ Ateneu Barcelonès, Manuscrit original de La Oreneta conservat a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès
  6. ↑ IMMA FARRÉ I VILALTA, VERDAGUER I «JOVENTUT»: HISTÒRIA D’UNA INSTRUMENTALITZACIÓ
  7. ↑ [1]
  8. ↑ [2]
  9. ↑ [3]
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.festes.org/arxius/pitresbranques.pdf
  11. ↑ 11,0 11,1 L'arquitectura modernista a Igualada
  12. ↑ Casa Aleix Gabarró i Castelló (Igualada - Rambles - Anoia)
  13. ↑ poblesdecatalunya.cat, Casa Francesc Ollé
  14. ↑ Fotografia de les naus industrial del carrer Zamora 72-76
  15. ↑ L'arquitectura modernista a Lleida
  16. ↑ [4]
  17. ↑ [5]
  18. ↑ Cremades a l'any 1918, foren reconstruides, en estil modernista, per Francesc Guàrdia i Vial (Altza, historia y patrimonio, de Beatriz Herreras Moratinos)
  19. ↑ [6]
  20. ↑ Fotografia de les naus industrial Bella a Igualada
  21. ↑ Fotografia de la casa Sebastià Murta
  22. ↑ L'arquitecte Pujol Brull, de la societat "Promoción de obras y servicios públicos" de Barcelona
  23. ↑ Fitxa i fotografies

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Pujol i Brull
  • Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edició ISBN 84-931852-0-5
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Josep_Pujol_i_Brull&oldid=238262»