Kap

Kap

Q36279
Q14819852	Jaume Capdevila i Herrero 1974 Berga
Q231002	Catalana
Q1914636
Q735	Còmic
P135	humor, il·lustrador i caricaturista
Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Jaume Capdevila i Herrero, conegut pel seu pseudònim Kap, (Berga, 1974) és un dibuixant d' humor, il·lustrador i caricaturista. Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo; a revistes catalanes com El Triangle, Berguedà Setmanal (suplement de Regió 7), Berguedà Actual El Web Negre i Gegants; i estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (França), o L'Antitempo (Itàlia), entre d'altres. Sindicat als EE.UU. pel Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, tambè llença dibuixos a la blocsfera des de El último mono, i Kapdigital, tot i que és a Gargots on podem trobar la seva pàgina web i portfoli estable.

Vida

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera professional a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col.laborar al diari Regió 7, i aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997.

Estudiós i divulgador de l'humor gràfic, ha dirigit l'exposició "Trazos", un recorregut pels 100 anys d'humor gràfic del diri esportiu El Mundo Deportivo i l'exposició sobre Joaquim Muntañola "L'art de riure, l'art de viure", comissariada juntament amb Néstor Macià. Ha publicat una vasta panoràmica de l'humor gràfic català al tombant del segle XXI al portal Tebeosfera, i ha col.laborat amb institucions com Ficomic, la Fundación General de la Universidad de Alcalá de Henares la Universidad de León, la Universitat Internacional de Catalunya o la Universitat d'Alacant. Tambè ha escrit un estudi sobre les vinyetes antifeixistes de Lluís Bagaria durant la guerra civil: Bagaria. La guerra no fa riure (Dux Editorial), en què analitza i contextualitza la producció del genial caricaturista barceloní durant la guerra civil, abans del seu exili a París i a L'Havana; un estudi sobre la faceta de ninotaire d'Avel·lí Artís Gener, Tísner: L'humor gràfic de Tísner (Pagés ed.); el caricaturista i dibuixant vallesenc Andreu Dameson – Andreu Dameson, geni de la caricatura (Dux Elm, 2011) i volums que estudien i recopilen les caricatures sobre la monarquia espanyola o la caricatura anticlerical.

L'any 2012, coincidint amb el centenari de la desaparició de la revista satírica ¡Cu-cut! va dirigir l'estudi més important fet sobre aquesta emblemàtica publicació –en la que hi participaren grans humoristes catalans, com Cornet, Ricard Opisso, Junceda, Feliu Elies o Lola Anglada– Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912), que ha cristal·litzat en una exposició i un llibre amb aportacions de Josep Maria Cadena, Lluís Solà i Dachs, Cecília Vidal Maynou, Antoni Guiral, Sebastià Roig, Ricard Mas Peinado, Josep Maria Figueres, Jordi Artigas, Ramon Folch i Camarasa, i Josep Pinyol Vidal. .

L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich., i des de la seva fundació forma part del Consell de Direcció de l'Instituto Quevedo del Humor de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá presidit per Forges i Mingote.

Obres

Ha publicat vuit llibres d'humor gràfic (Sense Kap ni peus, Barça: 100 años con buen humor, La Patumàquia i El Maragallato a més dels quatre volums que recullen les vinyetes esportives, a la col·lecció "pelotazos") i ha il·lustrat d'altres, sobretot de temàtica esportiva (¡Que sabrá usted de fútbol!, Los 200 mejores chistes deportivos, Urruti t'estimo!) i de tradicions populars catalanes (El cabàs de micacos, Guia del Berguedà, El tres i el set números meravellosos, Llegendes dels capgrossos i els gegants d'Esplugues, El Quixot dels ignorants), entre d'altres (Restaurantes originales de Barcelona, La Bugadera).

Per altra banda, la seva obra és habitual dels circuits internacionals d'humor gràfic, havent aconseguit un premi Humoris Causa a la bienal "Humor i Fantasia" (Itàlia), i mencions al Festival Internazionale di Humor gráfico (Itàlia), al Press Cartoon Europe de Bélgica o al World Press Cartoon.

Llibres de dibuixos

• 1997 Sense Kap ni peus
• 1999 Barça: 100 años de buen humor
• 2001 La Patumàquia
• 2003 El Milhomes (Col.lectiu)
• 2007 El Maragallato
• 2007 Tiro al blanco Col.lecció Pelotazos, n.1
• 2007 Aquellos maravillosos años Col.lecció Pelotazos, n.2
• 2007 La cuadratura del círculo virtuoso Col.lecció Pelotazos, n.3
• 2007 Cosas del Barça Col.lecció Pelotazos, n.4
• 2007 Comunica con humor (Col.lectiu)
• 2009 Manar! Manar!
• 2011 Bojos pel Futbol
• 2012 Enfoteu-vos-en! Humor indignat (Col·lectiu)
• 2012 Any d'Estelades (Col·lectiu)

Assaig i teoria sobre humor gràfic

• 2006 Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo
• 2006 Muntañola. L'art de riure, l'art de viure
• 2006 Señor director... Col. Barcelona una ciudad de Vanguardia, n.17
• 2007 Bagaria. La guerra no fa riure
• 2009 L'humor gràfic de Tísner. Aproximació a les caricatures d'Avel·lí Artís-Gener
• 2009 Canya al Borbó!. Iconografia satírica de la monarquia espanyola
• 2010 Los Borbones a parir. Iconografía satírica de la monarquía española
• 2011 Si los curas y frailes supieran. Antología de caricatura anticlerical
• 2011 (Juntament amb Lluís Solà i Dachs) Andreu Dameson. Geni de la caricatura
• 2012 Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912)

Il·lustracions

• ¡Que sabrá usted de fútbol!
• Los 200 mejores chistes deportivos
• Urruti t'estimo!
• El cabàs de micacos
• Guia del Berguedà
• El tres i el set números meravellosos
• Llegendes dels capgrossos i els gegants d'Esplugues
• El Quixot dels ignorants
• Un tresor entre torres i altres narracions
• Restaurantes originales de Barcelona
• Amores In-Perfectos
• ¡Qué rabia da!
• La Bugadera
• Manual del bon patumaire
• Guia d'orientació per patumaires
• Mossèn Cinto i el pi de les tres branques
• Queralt. Un santuari de la Mare de Déu
• La Patum. El Corpus Christi de Berga
• Antigues imatges de La Patum
• Músiques de la Patum
• El túnel de la por
• Conyes i acudits catalans
• Colofó de colofons. Biblioteca Amades
• No em toquis els fogons
• Repensant Catalunya
• Historia de España para Dummies
• Cocina fácil para Dummies
• Dormir bien para Dummies
• Jubilación para Dummies
• Declaración de renta para Dummies

Comissari d'exposicions

• 2006 Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo. Centre Cultural Caja Madrid (Barcelona)
• 2006 Muntañola, l'art de riure, l'art de viure. Obra Social Caixa Sabadell (itinerant)
• 2007 Tísner. 5a Biennal d'humor gràfic Humoràlia, Lleida.
• 2009 Vinyetes fora de joc. 27 Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
• 2010 El Triangle a Mil!. Col.legi de Periodistes de Catalunya (itinerant)
• 2011 Escolta Espanya! Ep? Que hi ha algú?. Col.legi de Periodistes de Catalunya.
• 2011 Muntañola, la cara amable de l'humor. Biblioteca de Catalunya.
• 2011 Perich i Autopista. Humor sense peatges. Fundació Gin.
• 2012 Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Filosofia

Kap ha teoritzat a bastament sobre els mecanismes de l'humor i la sàtira en diversos dels seus llibres. També ha deixat clares les seves opinions sobre aquest tema en diverses entrevistes. Sobre els límits de la llibertat d'expressió i els límits de l'humor, es manifesta contundent:

«

La sàtira no pot tenir límits

»

, i matisa aquesta afirmació explicant que:

«

Jo entenc la sàtira com una disciplina de la filosofia. La sàtira és una eina per interpretar la realitat. Per tant, es tracta de pensar i el pensament no té fronteres. Tot s'ha de plantejar i tot s'ha de poder discutir. L'únic problema de l'humor satíric és la seva contundència, és una eina agressiva.

»

«

El mal gust serveix a vegades per despertar la societat, estem massa adormits. A l'humor gràfic darrere de l'exabrupte sempre hi ha alguna cosa més: la provocació no és la finalitat.

»

Kap s'ha plantejat sovint quins són els mecanismes que provoquen l'humor i com l'han emprat diversos autors en diverses publicacions al llarg de la història de l'humorisme,

«

El joc, la ironia, la sàtira formen part de l’humor i l’humor –mecanisme de descàrrega segons Freud; part del desenvolupament evolutiu del llenguatge segons Burling; mecanisme social segons Provine i Fischer; mecanisme per afrontar l'estrès o l’adversitat segons Lefcourt...- és connatural a l’ésser humà. És a dir que si el règim polític no permet que la sàtira sigui a la premsa, aquesta pulsió satírica sortirà al teatre, als acudits orals, a la literatura, a la música...(...) La sàtira, al contrari que la ironia, que la metàfora, que la metonímia, que el sarcasme, sempre és agressiva. En el fons la intenció de la sàtira és constructiva, però els mecanismes que utilitza són sempre destructius

»

En la seva obra teòrica ha analitzat a fons la relació de la imatge amb la sàtira, i ha exposat valuosos arguments sobre la funció de l'humor gràfic:

«

Així com una fotografia reprodueix la realitat, el dibuixant filtra l'esmentada realitat, o la reinterpreta, per la qual cosa la imatge resultant sempre acaba per tenir un valor afegit. I és que el missatge, la idea, el contingut, diguem-ne com vulgueu, és la part més important del dibuix satíric. (...) la sàtira funciona com un mirall, ja que no deixa de ser una representació gràfica que distorsiona una realitat pre-existent per aconseguir algun efecte comunicatiu. La sàtira perd sentit si hom no pot reconèixer l’objecte reflectit. (...) La iconografia satírica es pot utilitzar com a arma perquè acostuma a transportar un missatge transgressor. Un dels motors més potents de la caricatura és la seva capacitat de provocació i transgressió. Transgressió icònica o estètica, o provocació ideològica.

»

«

(L'humor gràfic) és un gènere d'opinió, si bé l'humorista no construeix el seu discurs mitjançant les paraules sinó a través d'imatges.

»

Enllaços externs

• Gargots Portfoli de l'artista
• Web de Jaume Capdevila