La Gramalla
La Gramalla fou un setmanari de caràcter científic i artístic editat a Barcelona durant l’any 1870. Aquesta publicació fou l’òrgan de “La Jove Catalunya”, la primera societat que es pot considerar obertament catalanista. La seva curta vida es va compondre de 18 números que sortiren publicats cada setmana. La revista fou la continuació de la desapareguda Lo Gay Saber l’any 1869. La Gramalla vol omplir el buit que hi ha de publicacions en llengua catalana i preten augmentar el coneixement de la mateixa a Catalunya. També voldrà tenir certa intencionalitat política tot tranformant el catalanisme literari en un moviment polític defensan el fet diferencial català. A més a més La Gramalla voldrà reivindicar el gloriós passat medieval de Catalunya i es mostrarà hereva del moviment romàntic renaixentista amparant en els Jocs Florals. Alguns dels importants escriptors i redactors de la revista seran Felip de Saleta, Àngel Guimerà, Pere Aldavert o Dolors Monserdà.
| La Gramalla | ||
| Idioma | català | |
| Periodicitat | setmanari | |
| Fundació | 1870 | |
| Fundador | La Jove Catalunya | |
|---|---|---|
| Números 1 a 5 Francesc Pelagi Briz, 6 a 18 Francesc Matheu | ||
| Format | Quatre pàgines a tres columnes | |
| Números publicats | 18 números | |
| Preu | Trimestral: 4 rals | |
| Tancament | 1870 | |
Estil
La Gramalla era un setmanari de tipus popular amb quatre pàgines a tres columnes. En la capçalera de la revista figurava el títol, sota el qual podia llegir-se: “Setmanari català. Dos quartos lo nombre. Lliteratura, Ciencias y Arts. Sortirà tots los dissaptes”. A partir del número quatre la capçalara fou litografiada. Figurava un gravat amb dibuix central representant l’episodi on el conseller Joan Fivaller es present davant el rei Ferran I. En ambdós costats del gravat els escuts de les quatre províncies catalanes. Tanmateix un dibuix superior amb una ploma d’ànec i un escanyavelles dibuixant. La figura va ser signada per Tomàs, introductor del fotogravat a Barcelona tot i que es farà dir Thomas en fundar el seu taller. La Gramalla era impresa a casa de Lluís Fiol, al carrer de Sant Simplici del Regomir (actual carrer de Regomir al Barri Gòtic de Barcelona).
Direcció
Tot i que La Gramalla va estar activa durant poc temps dos foren els directors que tingué el setmanari. Fins al número 5 va estar dirigida per Francesc Pelagi Briz, escriptor romàntic a més de fundador i director de Calendari Català (1865-1882) i de la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882). Entre el número 6 i el 18 (el darrer) el director fou el poeta Francesc Matheu, un altre dels fundadors de “La Jove Catalunya”.
Desaparició de La Gramalla
Segons Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis, la febre groga que patí Barcelona des del setembre de 1870 fins a finals de novembre del mateix any va fer que els redactors es dispersaren fent difícil la publicació de la revista. La fi de La Gramalla no impedí que anys més tard redactors de la mateixa com Pere Aldavert, Francesc Matheu o Àngel Guimerà emprengueren l’edició d’una nova revista l’any 1881 coneguda com La Renaixença.
Fonts
- Anta Ugarte, Javier. "Gramalla: semmanari català : lliteratura, ciencias y arts". En: Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX (català) (castellà) Recepció a Catalunya del setmanari.
- «La Gramalla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- HISTÒRIA DE LA PREMSA CATALANA. Joan Torrent – Rafael Tasis. 1966 Editorial Bruguera.
- BIBLIOGRAFIA CATALANA PREMSA Vol. I. Joan Ginvanell i Mas. 1931 Agramunt – Barcelona.
- Exemplar digitalitzat de La Gramalla en Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.