La Xerea

La Xerea
Localització


Palau del Marqués de Dosaigües. Palau del Marqués de Dosaigües.
Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte	Espanya País Valencià Província de València València València Ciutat Vella de València
Superfície	0.31 km²
Població (2009) • Densitat	3,888 hab. 125,42 hab/km²
Coordenades	39° 28′ 28.19″ N, 0° 22′ 20.47″ O / 39.4744972°N,0.3723528°O / 39.4744972; -0.3723528{{#coordinates:39 \| 28 \| 28,19 \| N \| 0 \| 22 \| 20,47 \| W \| type:city_region:ES-VC \| primary\|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Codi postal	`València 46003`

La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de la ciutat de València, que el 2009 sumava 3.888 habitants.^[1] L'any 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte els últims anys, tot i que des del 2003 la població s'ha estabilitzat.

Es troba situat a l'extrem nord-est de la Ciutat Vella, limitant amb els barris de La Seu a l'oest i de Sant Francesc al sud. La seua part nord-est es troba delimitada pel vell llit del riu Túria, actual Jardí del Túria, a través del qual dos ponts el connecten amb els barris de la Trinitat (al districte de La Saïdia) i de L'Exposició (al districte del Pla del Real). Són els ponts del Real i de l'Exposició respectivament. Al sud-est, el carrer del Justícia el separa del barri del Pla del Remei al districte de L'Eixample.^[2]

Nom

Xerea deriva de l'àrab "xaria", que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir el Camí de la Llei (islàmica) o xara. La porta de la muralla àrab que mirava cap a aquest raval a l'est de la ciutat rebia el nom de Bab al-Xaria, i açò va donar lloc al nom que ha subsistit fins a l'actualitat per a designar a tot el barri.

Història

El barri es trobava a l'est de l'antiga Valentia romana, fundada l'any 138 aC dins una desapareguda illa fluvial que feia el riu Túria. Acollia el circ romà de la ciutat,^[3] del qual encara es troben alguns vestigis entre les actuals places de Nàpols i Sicília al nord i del Patriarca al sud.

Segles després era un raval extramurs de la muralla àrab a l'est de Balansiya, antiga denominació de la ciutat durant la dominació àrab entre els anys 711 i 1238. Després de la conquesta cristiana per part del rei Jaume I l'any 1238, el barri va quedar inclòs dins els límits de la nova muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356).

A la Xerea es va establir la jueria, barri específic per als jueus, la qual cosa va donar origen a nombroses revoltes entre cristians i jueus fins l'expulsió definitiva d'aquests últims el 1492.

L'any 1812 i baix l'ocupació francesa del Mariscal Suchet sobre la ciutat durant la Guerra de la Independència, el mateix mariscal va adquirir uns terrenys al sud-est del barri per plantar arbres i altres espècies botàniques a les quals era aficionat, la qual cosa va donar origen als Jardins de la Glorieta.^[4]

A finals del segle XIX, concretament al 1869, va ser dissenyat el carrer de la Pau, que travessa d'est a oest la part sud del barri, de forma quasi paral·lela a l'històric carrer de la Mar uns metres més al nord.

Durant aquests anys es va derrocar la muralla cristiana de València així com les seues portes, obrint totalment el barri cap al nord i est de la ciutat. Es va fer una reproducció exacta de la porta del Real (antiga entrada a la ciutat situada front el pont del Real) i va ser col·locada a l'actual plaça de la Porta de la Mar, raó per la qual la gent pensa que aquesta porta era la de la Mar, però és una reproducció de la porta del Real.^[5]

Actuals límits

L'actual barri està delimitat pels següents carrers i places: Des de la plaça del Poeta Llorente al nord voreja el vell riu Túria pel passeig de la Ciutadella fins arribar al carrer del Justícia, des d'on arriba a la plaça de la Porta de la Mar. Inclou els Jardins de la Glorieta (però no els del Parterre) i continua pel carrer de l'Olivera, gira pel de Bonaire i després pel del Pintor Sorolla cap als de Salvà i Pròixita. Gira cap al nord pel carrer de l'Ambaixador Vic, raconada de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel carrer de la Mar cap al de les Avellanes fins al carrer del Palau, des d'on gira cap als carrers dels Venerables, de l'Almirall, del Tossalet, dels Trinitaris i finalment torna a la plaça del Poeta Llorente.^[2]

Elements importants

Posseeix alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:

La Nau de la Universitat de València o Estudi General.
Palau del Marqués de Dosaigües (Museu de Ceràmica)
Palau de Cervelló (arxiu municipal)
Palau dels Boïl d'Arenós (Seu de la Borsa de València)
Palau de l'Almirall d'Aragó (seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana)
Banys de l'Almirall (el millor testimoni de la presència mudèjar a la ciutat)
Col·legi i Església del Patriarca
Església de Sant Joan de l'Hospital
Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri
Església de Sant Esteve
Església i Palau del Temple, actual seu de la Delegació del Govern.
Església de Sant Andreu (hui de sant Joan de la Creu)
Convent de Sant Doménec o Sant Domingo (actual Capitania General)
Centre Cultural Bancaixa
Carrer de la Pau (cases modernistes i eclèctiques, cases de Sagnier)
Jardins de la Glorieta

Galeria

Plaça del Patriarca, amb el Col·legi del Patriarca i l'edifici de La Nau
Casa Sancho, al carrer de la Pau
Convent de Sant Doménec
Església de Sant Joan de l'Hospital
El Temple

Transports

L'estació de Metrovalencia més pròxima al barri és l'estació d'Albereda (línies 3 i 5), dissenyada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i ubicada baix del pont de l'Exposició, a l'est del barri. Moderna estació de finals del segle XX que contrasta amb l'entorn clàssic i modernista.

En ser un barri cèntric són moltes les línies d'autobusos de l'EMT de València que hi donen servei al barri: 1, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 16, 26, 28, 29, 31, 32, 36, 70, 71, 80, 81, 95, N2 i N10.^[6]