Els Orriols
|
Per a altres significats vegeu «Orriols». |
Els Orriols o simplement Orriols és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de Rascanya, a l'extrem nord de la cituat, fitant amb el municipi d'Alboraia a l'oest i amb els districtes valencians de Benimaclet a l'est, la Saïdia al sud i el barri de Torrefiel a l'oest.
Va ser un poble independent fins al 1882, moment en què, junt amb Benimàmet, va ser annexionat a València. Des d'aleshores, els límits del barri han variat, de tal manera que molt del poble queda inclòs al barri veí de Sant Llorenç.[1] La seua població actual fou 18.009 habitants l'any 2008.[2]
Una de les curiositats del barri és que el Parc Municipal d'Orriols no cau dins del barri, sinó al veí Sant Llorenç. A la punta septentrional del barri, i seperat d'ell per l'avinguda dels Germans Machado, hi ha el Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un dels edificis característics d'Orriols, però que segons els límits del barri cau fora d'ell, és l'Estadi Ciutat de València, actual estadi del Llevant UE.
Orriols és actualment el barri de València amb més població estrangera (el 24'3 %, la majoria dels quals d'origen equatorià).[3]
Localització
L'actual barri d'Orriols se situa entre els barris de Torrefiel i Sant Llorenç, i al sud rau el de Sant Antoni. Té una forma triangular, fitant al sud amb l'avinguda del Primat Reig i a l'oest amb la de la Constitució. A l'est el límit corre en diagonal des de la cruïlla entre les avingudes d'Alfahuir i del Primat Reig, fins al terme de Tavernes Blanques, passant per la plaça de Germana Becquer.
Transport
El barri és servit per les línies 11 i 12 de l'EMT de València, i per l'estació de Sant Miquel dels Reis del tramvia. Al sud del barri, corre un carril bici que connecta les avingudes d'Alfahuir i de la Constitució, als dos extrems del barri.
Història
Orriols formava originalment parteix del Senyoriu de Rascanya, no obstant això el mateix es va dividir en dos en el segle XIV, passant el que després seria anomenat Orriols, el 10 de juny de 1388, a formar part de les possessions de l'aristòcrata Pere d'Oriols, Procurador General del Ducat de Gandia. A la mort del mateix, el 20 de desembre de 1404, el territori passa a ser administrat com Senyoriu propietat del Monestir de Cotalba, a Alfauir, prop de Gandia. Per aquesta època comença a ser denominada l'àrea com Alqueria d'En Orriols.
Un historiador del segle XVII, Gaspar Escolano, afirma en 1611 que l'enclavament ho componen 16 cases rurals.
Orriols va deixar formalment de ser senyoriu amb motiu del Decret del 6 d'agost de 1811, emès per les Corts de Cadis, pel qual s'incorporaven a l'administració estatal tots els senyorius aristocràtics i monàstics i s'abolia el vassallatge feudal, convertint-se en municipi independent amb ajuntament propi.
En 1859, complint una sol·licitud del Govern Civil, l'Ajuntament d'Orriols va definir formalment el seu terme municipal, coincident bàsicament amb l'actual barri, encara que el municipi era una mica més extens.
Durant la Revolució Cantonal de 1873, l'Ajuntament d'Orriols es va adherir al Cantó de València, sent bombardejat durant les operacions de setge al mateix.
Va ser un municipi independent fins a l'any 1882, moment que, juntament amb Benimàmet, va ser annexionat al municipi de València.
Alcaldia d'Orriols (1821-1882)
Possessors de l'alcaldia d'Orriols fins la seua annexió a València en 1882:
- 1821 - Dionisio Bellver
- 1822 - Mariano Ballester
- 1823 - Gerónimo Giner
- 1824 - Tomás Casanova
- 1825-1830 - Tomás Espons, Isidro Ballester
- 1830-1834 - Vicente Almenar
- 1834-1836 - Tomás Casanova
- 1836 - Fernando Casanova
- 1837 - Carlos Giner
- 1838 - Vicente Almenar
- 1839 - Tadeo Bellver
- 1840 - Isidro Ballester
- 1841 - Vicente Almenar
- 1842 - Vicente Almenar, Carlos Giner
- 1843 - Antonio Senent, Pedro Torres Roig, Carlos Giner, Ramón Devis
- 1844 - Gerónimo Giner, Pedro Torres Roig, Manuel Carsí
- 1845 - Gerónimo Giner
- 1846-1847 - José Ballester
- 1848-1850 - Pedro Torres Roig
- 1851-1858 - Gerónimo Giner
- 1858-1859 - Joaquín García
- 1860-1872 - Matías Bellver
- 1873-1880 - Manuel Giner López
- 1881 - Matías Bellver
- 1882 - Simón Senís
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
;_de_1883.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
{{#coordinates:39 | 29 | 31,11 | N | 0 | 22 | 01,05 | W | region:ES-VC_type:city(16508) | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat