Velluters

Velluters - El Pilar
Localització


Cúpula de les Escoles Pies Cúpula de les Escoles Pies
Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte	Espanya País Valencià Província de València València València Ciutat Vella de València
Superfície	0.16 km²
Població (2009) • Densitat	4.067 hab. 254,19 hab/km²
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:39\|28\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|0\|22\|Plantilla:Puntdecimal\|W\|type:city_region:ES-VC\|primary\|name=}}
Codi postal	`València 46001`

El barri de El Pilar (o de Velluters com era conegut tradicionalment) és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. L'any 2009 tenia una població de 4.067 habitants^[1] i es tracta del barri situat més a l'oest del centre històric de la ciutat. Limita al nord amb el barri del Carme, a l'est amb el barri del Mercat, al sud amb el de Sant Francesc i a l'oest amb el del Botànic al districte d'Extramurs.

Nom

El nom del barri oficialment és El Pilar^[2] debut al Convent de Nostra Senyora del Pilar de l'Ordre dels Dominics fundat l'any 1611, la qual església encara es manté a l'extrem sud-oest del barri, a la plaça del Pilar, prop dels carrers de Guillem de Castro i de l'Hospital. La denominació de Velluters ha sigut probablement la més popular del barri des que a partir del segle XV s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, fruit de la puixant indústria sedera valenciana des del segle XIV.

Història

El ple desenvolupament del barri es va produir després de la construcció de la muralla medieval per ordre de Pere el Cerimoniós l'any 1356. Abans era encara una àrea extramurs de l'antiga muralla àrab i amb la construcció de la nova muralla conegué un ràpid desenvolupament intramurs, i amb un plànol en escaquer, a diferència de la intrincada trama d'origen islàmic d'altres barris de la Ciutat Vella com la Xerea, la Seu i el Mercat.

Al segle XVII s'establí al barri el convent de dominics de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia resta la seua església i algunes dependències.

A partir del segle XV s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, que li van donar nom al barri. La manufactura de la seda fou la principal i quasi única activitat que es desenvolupava al barri, però la crisi de la indústria sedera de València a mitjan segle XIX suposà l'inici de la seua decadència i deteriorament.

Després de l'enderrocament de les murades el 1865 el barri restà solament una àrea residencial. La manca d'equipaments i les destrosses urbanístiques del segle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer (1940-1957), aïllaven el barri de la resta de ciutat i van fer que perdera la seua uniformitat i esdevinguera un barri degradat, cosa que li va donar una mala imatge cara a la gent que l'identificava amb marginalitat.

Als principis del segle XXI s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció per part de l'Ajuntament de València, que inclou l'esponjament d'algunes places (com ara la plaça de Viriat), i la construcció del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart es pot dir que s'ha bastit una àrea residencial nova de trinca, tot i que en general amb edificis que harmonitzen amb l'entorn. Això ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblament que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960.

Actuals límits

L'actual barri es troba delimitat pels carrers de Guillem de Castro a l'oest separant-lo del Botànic, el de Quart al nord separant-lo del Carme, els carrers del Rei En Jaume, del Moro Zeit, de Santa Teresa, del Peu de la Creu, de Maldonado, de la Beata i del Baró de Càrcer a l'est separant-lo del barri del Mercat, i pel carrer de l'Hospital al sud separant-lo del barri de Sant Francesc abans d'arribar a Guillem de Castro novament.

Demografia

El 2009 tenia una població de 4.067 habitants^[1], mentre que el 2007 la tenia de 3.912. El 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte al llarg de les últimes dècades del segle XX; no obstant això, a partir del 2003 la seua població s'ha estabilitzat.

Elements importants

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

Col·legi de l'Art Major de la Seda (s. XV), es troba al sud del barri al carrer de l'Hospital, encara que l'edifici està en terreny de Sant Francesc.
Església del Pilar (s. XVII-XVIII)
Església de les Escoles Pies (s. XVIII)
Palau dels Tamarit (s. XVIII)
Convent de l'Encarnació

Transports

El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h.

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 7, 11, 27, 28, 60, 62 i 81 donen servei al barri.^[3]

Les línies de metro i tramvia no arriben fins el barri, però l'estació d'Àngel Guimerà de Metrovalencia es troba menys de 200 metres al sud-oest del barri, a la Gran Via de Ferran el Catòlic entre els barris d'Arrancapins i El Botànic, tots dos del districte d'Extramurs, amb les línies 1, 3 i 5. .

En un futur està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per baix del centre històric, discórrega prop del barri, i aportarà una estació pròxima al barri: l'estació del "Mercat" a l'avinguda del Baró de Càrcer dins el barri del El Mercat.