Leiria
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de Portugal | |||||
| Estat • Regió • Subregió • Districte |
Portugal Centre Pinhal Litoral Leiria | ||||
| Superfície | 565,1 km² | ||||
| Població (2009[1]) • Densitat |
129.191 hab. 228,62 hab/km² | ||||
| Coordenades | 39° 46′ N, 8° 53′ O / 39.767°N,8.883°O{{#coordinates:39 | 46 | N | 8 | 53 | W | type:city(8048)_region:PT | | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Nuclis |
29 | ||||
| Codi postal | 2400
| ||||
| Festa municipal | 22 de maig | ||||
| Patró | Marte Déu de l'Encarnació | ||||
| Web | |||||
Leiria és un municipi portuguès, situat al districte de Leiria, a la regió del Centre i a la subregió de Pinhal Litoral. L'any 2005 tenia 125.949 habitants. Limita al nord amb Pombal, a l'est amb Ourém, a sud amb Batalha i Porto de Mós, al sud-oest amb Alcobaça l a l'oest amb Marinha Grande.
Història
Leiria és l'antiga Collippo ó Callippo dels colimbris. Sertori envià a aquesta els habitants de Liria que acabava de conquistar. Els sueus se n'apoderaren l'any 414 i Leovigild la incorporà el 585 al regne visigot. El 715 caigué en mans musulmanes, encara que Fruela I la recuperà el 753, el califa de Còrdova Mahomet tornà a conquerir-la el 850.

El 1134 Alfonso Enriques la lliurà del jou àrab menant construir el seu castell amb baluards i muralles. El 1140, mentre Alfons I es trobava en guerra amb Alfons VII de Lleó i sent alcalde major del castell en Payo Guterres, el califa de Còrdova la prengué passant a ganivet els seus defensors i incendiant el monestir de Santa Maria da Pena.
Poc temps després fou rescatada després d'un setge sagnant, i Sanç I el 1195 li concedí grans privilegis per a facilitar la seva repoblació. El 1142 era força populosa, pel qual se li atorgà el títol de vila, residint-hi després els sobirans durant curtes estades. Joan III la elevà a la categoria de ciutat amb bisbat el 1545. La seu episcopal fou suprimida el 1882.(¹)
Població
| Població del concelho de Leiria (1801 – 2004) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1801 | 1849 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2004 |
| 37.930 | 29.803 | 54.422 | 55.234 | 82.988 | 96.517 | 102.762 | 119.847 | 124.701 |
Freguesies
Referències
- (¹)Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1526 (ISBN 84-239-4529-4)
