Llista d'illes de les Tuamotu
L'arxipèlag de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, té un total de 76 d'illes. Quasi totes són atols.
Per ordre alfabètic
No s'inclouen les illes Gambier, considerades un arxipèlag diferenciat de les Tuamotu.
| Atol o illa |
Vila principal |
Superfície (km²) |
Llacuna (km²) |
Comuna | Coordenades | Destacat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ahe | Tenukupara | 12 | 145 | Manihi | ||
| Ahunui | – | 3 | 16 | Hao | ||
| Akiaki | – | 1,2 | 0 | Nukutavake | ||
| Amanu | Ikitake | 9,6 | 240 | Hao | ||
| Anaa | Tuuhora | 38 | 90 | Anaa | 17° 24′ S, 145° 30′ O / 17.400°S,145.500°O{{#coordinates:17 | 24 | S | 145 | 30 | W | type:isle_region:PF | | | |name=Anaa
}} || La més gran i amb la llacuna més petita d'Anaa | |
| Anuanuraro | – | 7 | 7 | Hao | 20° 25′ S, 143° 31′ O / 20.417°S,143.517°O{{#coordinates:20 | 25 | S | 143 | 31 | W | type:isle_region:PF | | | |name=Anuanuraro
}} | |
| Anuanurunga | – | 4,5 | 2,5 | Hao | 20° 38′ S, 143° 19′ O / 20.633°S,143.317°O{{#coordinates:20 | 38 | S | 143 | 19 | W | type:isle_region:PF | | | |name=Anuanurunga
}} | |
| Apataki | Niutahi | 20 | 683 | Arutua | ||
| Aratika | Paparara | 8,3 | 152 | Fakarava | ||
| Arutua | Rautini | 14 | 516 | Arutua | ||
| Faaite | Hitianau | 8,9 | 227 | Anaa | ||
| Fakahina | Tarione | 8 | 20 | Fangatau | ||
| Fakarava | Rotoava | 31 | 1.112 | Fakarava | ||
| Fangatau | Teana | 6 | 11 | Fangatau | ||
| Fangataufa | – | 5 | 53 | Tureia | 22° 14′ S, 138° 45′ O / 22.233°S,138.750°O{{#coordinates:22 | 14 | S | 138 | 45 | W | type:isle_region:PF | | | |name=Fangataufa
}} | |
| Hao | Otepa | 47 | 497 | Hao | ||
| Haraiki | – | 4 | 10 | Makemo | ||
| Hereheretue | Otetou | 4 | 29 | Hao | ||
| Hikueru | Tapupati | 5,11 | 82,47 | Hikueru | ||
| Hiti | – | 3,23 | 15,28 | Makemo | ||
| Katiu | Hitianau | 27 | 235 | Makemo | ||
| Kauehi | Tearavero | 15,18 | 315,12 | Fakarava | ||
| Kaukura | Raitahiti | 11 | 436 | Arutua | ||
| Makatea | Moumu | 24 | 0 | Rangiroa | ||
| Makemo | Pouheva | 56 | 603 | Makemo | ||
| Manihi | Paeua | 13 | 166 | Manihi | ||
| Manuhangi | – | 1 | 7 | Hao | ||
| Maria Est | – | 3 | 7 | Gambier | ||
| Marokau | Vaiori | 14,76 | 217,5 | Hikueru | ||
| Marutea Nord | – | 2,7 | 458 | Makemo | ||
| Marutea Sud | Auorotini | 14 | 112 | Gambier | ||
| Mataiva | Pahua | 22 | 26 | Rangiroa | ||
| Matureivavao | – | 2,5 | 18 | Gambier | ||
| Morane | – | 2 | 11 | Gambier | ||
| Moruroa | – | 15 | 148 | Tureia | ||
| Motutunga | – | 1,4 | 126 | Anaa | ||
| Napuka | Tepukamaruia | 8 | 18 | Napuka | ||
| Nengonengo | – | 9 | 68 | Hao | ||
| Niau | Tupuna | 24 | 32,4 | Fakarava | ||
| Nihiru | Tatake | 6,7 | 79 | Makemo | ||
| Nukutavake | Tavananui | 5,5 | 0 | Nukutavake | ||
| Nukutepipi | – | 0,6 | 2,2 | Hao | ||
| Paraoa | – | 4 | 14 | Hao | ||
| Pinaki | – | 1,3 | 0,7 | Nukutavake | ||
| Puka Puka | Tehonemahina | 4 | 2,2 | Puka Puka | ||
| Pukarua | Marautagaroa | 7 | 23 | Reao | ||
| Rangiroa | Avatoru | 43 | 1.592 | Rangiroa | ||
| Raraka | Motutapu | 7,2 | 342 | Fakarava | ||
| Raroia | Garumaoa | 19,5 | 359 | Makemo | ||
| Ravahere | – | 1,9 | 5,1 | Hikueru | ||
| Reao | Tapuarava | 11 | 34 | Reao | ||
| Reitoru | – | 1,4 | 0,6 | Hikueru | ||
| Rekareka | – | 2,7 | 0,7 | Hao | ||
| Taenga | Henuaparea | 20 | 169 | Makemo | ||
| Tahanea | – | 8,3 | 545 | Anaa | ||
| Taiaro | Paganie | 3,85 | 11,84 | Fakarava | ||
| Takapoto | Fakatopatere | 13 | 81 | Takaroa | ||
| Takaroa | Teavaroa | 20 | 93 | Takaroa | ||
| Takume | Ohomo | 5 | 42,4 | Makemo | ||
| Tatakoto | Tumukuru | 7,3 | 20 | Tatakoto | ||
| Tauere | Teanoga | 2 | 60 | Hao | ||
| Tekokota | – | 1 | 5,1 | Hikueru | ||
| Tematangi | Tehakoro | 7,7 | 61 | Tureia | ||
| Tenararo | – | 2 | 1,6 | Gambier | ||
| Tenarunga | – | 2,2 | 5 | Gambier | ||
| Tepoto Nord | Tehekega | 4 | 0 | Napuka | ||
| Tepoto Sud | – | 1,8 | 1,6 | Makemo | ||
| Tikehau | Tuherahera | 25,8 | 394,3 | Rangiroa | ||
| Tikei | Tereporepo | 4 | 0 | Takaroa | ||
| Toau | Maragai | 9 | 561 | Fakarava | ||
| Tuanake | – | 3,5 | 25,7 | Makemo | ||
| Tureia | Fakamaru | 8,3 | 47 | Tureia | ||
| Vahanga | – | 2 | 5 | Gambier | ||
| Vahitahi | Mohitu | 2,5 | 7,4 | Nukutavake | ||
| Vairaatea | Ahurua | 3 | 13 | Nukutavake | ||
| Vanavana | – | 2 | 3 | Tureia |
Per divisions administratives
Les Tuamotu-Gambier són una de les cinc subdivisions administratives de la Polinèsia Francesa. Està dividida en dues circumscripcions electorals, amb tres representants cadascuna a l'Assemblea territorial,[1] i disset comunes que poden estar subdividides en comunes associades.[2]
Per àrees geogràfiques
No hi ha una delimitació geogràfica definida, però la gran quantitat d'atols en una gran extensió fa que sovint es facin agrupacions geogràfiques al voltant dels atols més notables.[3] A continuació s'indiquen només els caps de comuna:
- Oest: Rangiroa, Takaroa, Manihi, Arutua, Fakarava.
- Centre: Anaa (centre-oest), Makemo, Hikueru, Hao.
- Est: Napuka, Puka Puka, Fangatau (centre-est), Tatakoto, Nukutavake, Reao.
- Sud: Tureia (sud-est), Gambier.
Per grups d'illes
Alguns grups d'atols formen una unitat geogràfica o tenen una denominació històrica. Entre parèntesis estan les adscripcions al grup variables:
- Grup Acteó: Matureivavao, Tenararo, Tenarunga i Vahanga.
- Illes de la Decepció: Napuka i Tepoto Nord (Puka Puka)
- Illes Dos Grups: Marokau i Ravahere.
- Illes del Duc de Gloucester: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi (Hereheretue).
- Illes Palliser: Arutua, Apataki, Kaukura (Niau, Toau)
- Illes Raevski: Hiti, Tepoto Sud i Tuanake.
- Illes del Rei Jordi: Takaroa, Takapoto i Tikei (Ahe, Manihi).
Per àrees lingüístiques
Es distingeixen set dialectes del tuamotu o paumotu, que defineixen set àrees lingüístiques i culturals:[4]
- Tapuhoe, al centre: Fakarava, Hao, Hikueru, Makemo, Marokau, Raroia.
- Maragai, al sud-est: Akiaki, Nukutavake, Pukarua, Reao, Tatakoto, Tureia, Vahitahi, Vairaatea.
- Mihiroa, a l'oest: Arutua, Makatea, Mataiva, Rangiroa, Tikehau.
- Vahitu, al nord-oest: Ahe, Manihi, Takapoto, Takaroa, Tikei.
- Fagatau, al nord-est: Fakahina, Fangatau, Puka Puka.
- Parata (o putahi), al sud-oest: Anaa, Hereheretue.
- Napuka, al nord: Napuka, Tepoto Nord.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuamotu
- ↑ Estatut d'autonomia de la Polinèsia Francesa, article 104 (francès)
- ↑ Institut Estadístic de la Polinèsia Francesa: codis geogràfics, cens del 2002.
- ↑ Alt Comissionat i Presidència de la Polinèsia Francesa. (francès)
- ↑ Article de l'associació Te Reo o te Tuamotu (francès)