La Llosa del Bisbe
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi dels Serrans | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Llíria | ||
| Gentilici | Lloser, llosera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 12,20 km² | ||
| Altitud | 350 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
514 hab. 42,13 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 41′ 42″ N, 0° 52′ 21″ O / 39.69500°N,0.87250°O{{#coordinates:39 | 41 | 42 | N | 0 | 52 | 21 | W | type:city(514)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 52 km de València 15 km de Xelva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP i 2 PSPV Benjamín Miguel Aparicio Cervera (PP) | ||
| Codi postal | 46168
| ||
| Festes majors | Primera setmana d'agost | ||
| Web | |||
La Llosa del Bisbe (oficialment i en castellà, Losa del Obispo) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.
Geografia
La vila està edificada al costat d'un barranc i els seus carrers són bastants planers. Els seus terrenys són generalment de naturalesa calcària del cretaci i juràssic. En la meitat nord-oest el relleu és muntanyenc, amb altures superiors a 600 m (turó de Talayuela, la Peña Roya i les llomes de la Creu i las Suertes). En l'altra meitat és menys accidentat i presenta la forma d'un glacis inclinat cap al sud-est, amb una altitud mitja entre 400 i 350 m, sobre el qual s'estenen els terrenys de cultiu. De nord a sud corren els barrancs de Pilatos, Tarragón i la Cava, en l'origen del qual es troba la font de Santa María. Tots són de règim temporal i desemboquen en el riu Túria.
Límits
El terme municipal de la Llosa del Bisbe limita amb els dels municipis de Xulilla, Domenyo i el Vilar (a la mateixa comarca),; i amb el de Loriguilla (a la del Camp de Túria).
Accés
Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.
Història
En el seu terme municipal es troba un dels jaciments més importants del Bronze Valencià: la Atalayuela. Es tracta d'una muntanya en la part superior de la qual es va excavar en 1946 un poblat, entre les restes del qual es va recollir una alabarda, un punyal, restes de diverses puntes de fletxa i altres materials, tots ells de coure, i abundants fragments de ceràmica llisa.
De data contemporània a la de la Atalayuela són els restes, principalment de ceràmica, que es recullen en el Serral de la Horca. Dels començaments de la romanització són les ruïnes d'una vila rústica aparegudes en la partida de la Hoya de Gurrea. En aquest paratge han aparegut ceràmiques, restes d'àmfora i maons.
La Llosa del Bisbe va naixer en l'època de la Reconquesta. Les primeres notícies documentals d'ell es tenen com unitat municipal, daten del rei Jaume I el Conqueridor, el qual va fer donació d'aquestes terres, a més de les del Vilar , a la dignitat arquebisbal de València, amb data de 12 de març de 1271.
A l'origen, aquest municipi va pertànyer juntament amb el Vilar a la Baronia de Xulilla, però després de nombrosos conflictes i amb la mediació de l'Arquebisbe de València, Joan de Rocaberti, que va suplicar a la vila de Xulilla la independència del "Lloc" de Llosa, aquesta es va aconseguir amb caràcter definitiu el 7 de maig de 1795, per Resolució Real de Carles IV d'Espanya (aquesta Resolució està en poder de l'Ajuntament).
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 495 | 490 | 503 | 469 | 462 | 450 | 431 | 478 | 514 | 523 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són el garrofer, olivera, ametller i vinya. En la zona de regadiu els fruiters, d'entre els quals destaca en els últims anys les noves plantacions de tarongers. També compta amb mines de caolí.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Serral Francés | UCD |
| 1983 - 1987 | Rafael Serral Francés | Independent |
| 1987 - 1991 | Rafael Serral Francés | PSPV |
| 1991 - 1995 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
| 1995 - 1999 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
| 1999 - 2003 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
| 2003 - 2007 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
| 2007 - 2011 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
| Des del 2011 | Benjamín M. Aparicio Cervera | PP |
Monuments
- Església de Sant Sebastià.
- Ermita dels Dolors.
Festes locals
- Festes de Sant Sebastià. Se celebren el 20 i 21 de gener amb actes religiosos i populars.
- Festes de Sant Pere Màrtir de Verona . La primera setmana d'agost actes religiosos (destaca la romeria al Calvari i ermita de la verge dels Dolors) i actes populars.
- La Inmaculada Concepció. El 8 de desembre.
- Setmana Santa. Organitzada per la Confraria dels Dolors.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de la Llosa del Bisbe