Sot de Xera
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi dels Serrans | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Llíria | ||
| Gentilici | Soter, sotera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 439.000 € | ||
| Superfície | 34,00 km² | ||
| Altitud | 345 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|37|Plantilla:Puntdecimal|N|0|54|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 68 km de València 32 km de Xelva | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 GIS i 3 PSPV José Rafael Rodrigo Boronat (GIS) | ||
| Codi postal | 46168
| ||
| Festes majors | Del 14 al 20 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Roc | ||
| Web | |||
Sot de Xera (oficialment i en castellà Sot de Chera) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Geografia
El poble està assentat en una depressió coneguda com la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composició calcària coneguda com El Morrón.
Per un dels canons naturals discorre el riu Sot o Reatillo que neix en el paratge conegut com las Fuentes, passa prop de la població, a la qual abasteix d'aigua potable, així com també s'utilitza per a regar les hortes, en el pas pel poble s'ha aprofitat per a fer unes piscines naturals. En el terme hi ha nombroses fonts algunes amb propietats medicinals, les més significatives són font Santa María, font Feig, i font del Tio Fausto.
El terme posseeix des del punt de vista orogràfic abruptes muntanyes, entre els 300 i 1000 m, però de gran realç i bellesa a causa del gran desnivell existent amb les terres confrontants, no existint pràcticament planes; formades per materials calcaris, quedant emmarcades en el Sistema Ibèric. El sistema muntanyenc, està compost per materials mesozoics i el seu plegament pertany al plegament Alpí, observant-se en diferents punts grans deformacions dels estrats, degudes a la formació de cobertera coneguda geològicament com l'Anticlinal de Sot.
A causa de la seva especial composició geològica (alternança de calcàries i margues molt fisurades) les muntanyes estan poblades de coves i avencs de gran bellesa com a conseqüència dels processos càrstics, constituint un edifici en el qual trobem dolines, ubales, polges, lapiaços, coves i surgències. És d'especial interès, esmentar l'aparició de gran quantitat de fòssils corresponents a la sèrie "Margues de Sot de Xera".
Límits
El terme municipal limita amb els termes de Xulilla i Xestalgar (a la mateixa comarca); i amb els de Xera (Plana d'Utiel) i Loriguilla (Camp de Túria).
Accessos
Hi ha dues rutes distintes per accedir a la localitat des de la ciutat de València. La primera, de 67 km des de la capital, és a través de la carretera CV-35 fins enllaçar amb la CV-395 direcció Xulilla. En la segona, més llarga (100 km), cal prendre l'autovia A-3 (carretera de Madrid) fins a desviar-nos a Requena direcció Xera.
Història
Encara que es manca de dades exactes, va haver assentaments ibèrics, ja que s'han trobat monedes i atuells en el paratge conegut com los Casericios, a més d'un aqüeducte en les proximitats de la població, situat en el paratge de la Canal. En el segle XI, en el període de taifes, es va erigir una torre o talaia de vigilància sobre el pas fronterer entre els regnes de Toledo i València en el paratge denominat "Soto de Xera", compost del llatí saltus, pas estret i el prerromà chera, penyal, entorn de la qual es va anar configurant el primitiu nucli de població.
Després de la conquesta en 1271, es converteix en senyor territorial Hurtado de Lihory, cavaller que havia pres part en la conquesta del futur Regne de València; en el segle XIV el senyoriu va passar a la família dels Fernández d'Heredia, nobles vinculats per parentiu amb els Ruíz de Lihory, fins que en el segle XVI el senyoriu va ser comprat per la família Mompalau para afegir-lo a les seves possessions de Xestalgar.
El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Xera atorgada per Miguel Ángel de Mompalau, senyor de la Baronia de Xestalgar i de Sot de Xera, a favor de 12 moradors, mitjançant la qual passen a ser veïns amb els drets i deures que en la mateixa s'expressen.
En 1654, Gaspar de Mompalau, per a evitar discòrdies entre ambdós pobles ordena l'acta d'aixecament de fites que, derruït, ja existien des de temps immemorial.
En 1812, la guerrilla de Romeu, precedent de Setaigües, va penetrar a Sot de Xera, poble que havia triat per les seves condicions estratègiques per a concentrar a diversos caps guerrillers que actuaven per part de Conca i Terol. El dia 5 de juny, Sot de Xera va ser envaït per les tropes franceses al comandament del capità Lacroix, on va ser capturat el guerriller Romeu. Conduït a Llíria i després a València, va ser penjat en la plaça del Mercat el 12 de juny de 1812. En Sot va quedar la resta de l'escamot, sent afusellats quaranta-cinc homes.
En 1836, els habitants del caseriu de Xera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Xera. El 1 de gener de 1841 pren possessió el nou ajuntament de Xera.
Economia
Dintre del cultiu de secà es troben ametllers, oliveres, garroferes i una mica de vinyer. En el regadiu es conreen blat de moro, patates, cebes, taronges i altres fruiters. És de destacar el cultiu del taronger en aquesta localitat.
La ramaderia manté cert nombre de caps de lanar i porcí. Quant a la indústria, en els últims anys s'han vist tancades les poques que es dedicaven a la transformació de caolí, les mines de la qual eren ja explotades en època romana.
Demografia
Sot de Xera compta actualment amb 409 habitants. En les darreres dècades s'ha experimentat un creixement progressiu de la població, amb algun descens demogràfic poc significatiu en els anys 1998 i 2006. En la dècada compresa entre 1996 i 2006 la població va augmentar en més de 100 persones. La densitat demogràfica per tant se situa en 12 hab/km2.
La majoria de la població de Sot de Xera és de nacionalitat espanyola, gairebé un 98% del total. El percentatge restant queda repartit entre població provinent d'Amèrica i de la Unió Europea, tenint aquesta última major representació.
A Sot de Xera hi ha pràcticament el mateix nombre d'homes que de dones, sent el nombre d'aquestes lleugerament superior (210 homes-218 dones). Els majors nivells de població es troben entorn els 55-59 anys i 65-69 anys en els homes i en els 45-49 anys i 75-79 anys en les dones. En edats superiors la dona té més presència a causa de la seua major longevitat. La presència de menors de 25 anys és molt reduïda en comparació amb la resta de marges d'edat.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 327 | 292 | 319 | 283 | 275 | 340 | 349 | 381 | 387 | 428 |
Administració i política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Pedro Mínguez | PP |
| 1983 - 1987 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Rafael Rodrigo Boronat | GIS |
| 2003 - 2007 | José Rafael Rodrigo Boronat | GIS |
| 2007 - 2011 | César Rodrigo Mínguez / José Rafael Rodrigo Boronat | GIS |
| Des del 2011 | José Rafael Rodrigo Boronat | PP |
Monuments
- Castell. És un castell d'origen islàmic situat en el centre de la població, sobre un promontori sobre el riu Sot, en l'actual barri del castell.
- Església parroquial o de Sant Sebastià. Es tracta d'una església del segle XVII, de concepció neoclàssica composta per una sola nau central coberta amb volta de mig canó amb llunetes.
- Ermita de Sant Roc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, d'estil renaixentista edificada en 1592, i dedicada al patró del poble.
- Molí del Pouet (del Pocillo). Molí de gra, mogut per aigua, de finals del segle XIX, i en els treballadors del poble s'oferien a treballar pel simple fet de menjar, sense cobrar cap salari.
- Molí de les Fonts (de las fuentes). Pertany a l'arquitectura popular o tradicional de finals del segle XIX. Es tracta d'un antic molí de gra mogut per aigua.
Llocs d'interés
- Parc Geològic. La peculiar geologia de Sot, on trobem un anticlinal perfectament plegat, fan d'aquest municipi un dels més coneguts al món de la geologia. De fet és un dels pocs parcs geològics d'Espanya.
- Parc Natural. Parc natural, situat entre els termes de Xera i Sot de Xera.
Festes locals
- Fogueres de Sant Antoni. Se celebren el cap de setmana més proper al 17 de gener amb fogueres i altres actes culturals.
- Fogueres de Sant Sebastià. El 20 de gener s'organitza missa i dinar de germanor.
- Festes Patronals. Se celebren del 14 al 20 d'agost en honor a l'Assumpció, Santa Anna i Sant Roc.
Fills il·lustres
- Esteban Esteve Jorge (Sot de Xera, 1937 - Mislata, 2006), un músic, director i compositor.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Ajuntament de Sot de Xera (castellà)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||