Vés al contingut

Toixa

Toixa
Tuéjar
Escut de Toixa
(En detall)
Localització

Localització de Toixa respecte del País Valencià Localització de Toixa respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Vista de Toixa
Vista de Toixa
Vista de Toixa
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. Alt Túria
Llíria
Gentilici Toixà, toixana
Predom. ling. Castellà
Superfície 121,90 km²
Altitud 630 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.193 hab.
9,79 hab/km²
Coordenades 39° 45′ 45″ N, 01° 02′ 19″ O / 39.76250°N,1.03861°O / 39.76250; -1.03861{{#coordinates:39 | 45 | 45 | N | 01 | 02 | 19 | W | type:city(1193)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 74 km de València
6 km de Xelva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
7 PP i 2 PSPV
Francisco Javier Oltra Martínez (PP)
Codi postal 46177
Festes majors Al voltant del 15 d'agost (quinquenals)
Patró/Patrons Inmaculada Concepció i Sant Didac
Web

Toixa (oficialment i en castellà, Tuéjar) és un municipi valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

El relleu de Toixa es muntanyós. Situat a les estribacions de la serra de Javalambre, concretament a les serres de Tortajada i el Sabinar. El poble està regat per les aigües del riu Túria, a l'embassament de Benaixeve, i el Toixa, que naix a un quilòmetre aproximadament del poble.

Límits

El terme municipal limita amb els de Alpont, Ares dels Oms, Benaixeve, Xelva i Titaigües (a la mateixa comarca); amb el de Sinarques (a la Plana d'Utiel) i amb el de Talayuelas (Província de Conca).

Accés

Des de València es té accés a través de la carretera provincial CV-35 i, des d'Utiel, a través de la carretera comarcal CV-390.

Història

Encara que no és possible situar en el temps d'una forma exacta l'origen d'aquesta població, és clar, segons es desprèn de les restes arqueològiques trobats per onsevulla, que per aquesta terra han passat tot tipus de pobles o civilitzacions. S'han trobat des de destrals de sílex fins a restes ibèriques, monedes romanes, ceràmica àrab, etc. Podria dir-se, tenint en compte els més antics vestigis descoberts, que els primers assentaments daten de l'Edat del Bronze.

Toixa adquireix la seva condició de poble mitjançant l'atorgament de la seua Carta de Poblament per la vídua de Pedro de Xèrica, senyor feudal d'aquests territoris. Pere el Cerimoniós va ordenar, en 1370, a Na Buenaventura de Arborea la repoblació de la vall del riu de Xelva, amb cristians i no amb moros, com ella pretenia. La repoblació estava basada en la prèvia expulsió, que el rei havia ordenat, dels moriscs "pels nefasts crims de lesa majestat" que aquests havien comès.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008
1.463 1.400 1.375 1.342 1.311 1.268 1.225 1.212 1.208 1.300 1.271

Economia

L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la dècada dels 80 del passat segle a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment quasi abandonada. En el secà, on abans havia grans extensions de vinya, ara són ametllers i oliveres els que predominen. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenvolupat la ramaderia intensiva. Es calcula que hi ha uns 25.000 caps de bestiar porcí repartits en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Manuel Moreno Martínez Independent
1983 - 1987 Tomás Herrero Peñalver PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Verez Moreno TUI
1991 - 1995 José Llovera Ródenas PP
1995 - 1999 Delfín Martínez Dorce TIP
1999 - 2003 Delfín Martínez Dorce PP
2003 - 2007 Francisco Javier Oltra Martínez PP
2007 - 2011 Francisco Javier Oltra Martínez PP
Des del 2011 Francisco Javier Oltra Martínez PP

Monuments

Part posterior de l'església dels Àngels
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Declarada Monument Històric Artístic Nacional. Construcció de la segona meitat del segle XVII, d'estil barroc, a la qual es puja per una escalinata de pedra. La façana del temple té de notable la portada, composta per dues columnes estriades acabades per capitells que sostenen una cornisa. A la dreta està la bella i esvelta torre, d'estil neoclàssic, que consta de tres cossos. L'interior del temple està format per una gran nau amb creuer.
  • Ermita de la Puríssima Concepció. Dedicada a la patrona del poble. Té la portada en arc i dos porxos en els costats. L'interior està compost per una nau de sostre de volta, sostingut per quatre arcs de mig punt. Les notícies més antigues de l'ermita daten de 1595.
  • Ermita de Sant Joan i Santa Llúcia.
  • Portal dels Sants. Va ser la principal porta per la qual s'accedia a la medieval Toixa, en aquelles èpoques emmurallada. Està situat en el nucli antic de la població.

Llocs d'interés

  • Pintures rupestres dels Corrals de Silla.
  • L'Assut. Naixement del riu Toixa i habilitat com a àrea recreativa.

Festes i celebracions

  • Sant Antoni Abat. La nit precedent al 17 de gener es té per costum encendre grans fogueres en diversos carrers del poble.
  • Carnestoltes. Al febrer se celebra un cap de setmana de Carnestoltes.
  • Els Majos. Des de fa molts anys existeix el costum de cantar els Majos a Toixa la nit del 30 d'abril.
  • Festes Majors de la Puríssima. Cada cinc anys, els acabats en 0 i en 5, es realitzen les festes extraordinàries o majors, conegudes localment com Las Gordas. Se celebren durant la setmana del 15 d'agost.
  • El Entramoro. Forma apocopada de "l'entrada del moro", "el entramoro" és una representació teatral a l'aire lliure, de caràcter epicoreligiós, dintre d'una tradició cultural basada, en aquests llargs segles de convivència i lluita, entre dues comunitats de l'Espanya medieval i moderna: la musulmana i la cristiana. Se celebra durant les Festes Grosses, que tenen lloc cada cinc anys. Tota la representació destil·la un odi salvatge entre els dos bàndols. És un enfrontament més que de dos pobles de dues religions, ple de fanatisme i de menyspreus al credo contrari, que no té gens que veure amb la realitat històrica i amb la convivència pacífica d'aquests dos pobles durant l'edat mitjana. El text actual està compost per 1.832 versos, la majoria octosíl·labs.
  • Festes Patronals. Les festes de la Immaculada Concepció se celebren el 8 de desembre.

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs