Luis Enrique Martínez García
| Luis Enrique | ||
| ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Luis Enrique Martínez García | |
| Sobrenom | Lucho | |
| Data de naixement | 8 de maig de 1970 | |
| Lloc de naixement | Gijón, Astúries, Espanya | |
| Alçada | 1'80 m. | |
| Informació del club | ||
| Club actual | Retirat | |
| Posició | Centrecampista Davanter | |
| Clubs juvenils | ||
| Sporting de Gijón La Braña | ||
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 1988-1989 1989-1991 1991-1996 1996-2004 |
Sporting de Gijón B Sporting de Gijón Real Madrid FC Barcelona Total |
36 (14) 157 (15) 207 (73) 400 (102) |
| Clubs entrenats | ||
| Anys | Club | |
| 2008-2011 2011-2012 2013- |
FC Barcelona B AS Roma RC Celta de Vigo | |
| Selecció nacional | ||
| 1991-2002 | 62 (12) | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Futbol | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Barcelona 1992 | Espanya | ||
Luis Enrique Martínez García (Gijón, 8 de maig de 1970), actualment és l'entrenador del RC Celta de Vigo.[1][2] Anteriorment havia estat un futbolista asturià conegut per la seva versatilitat ja que va jugar a totes les posicions del camp excepte com a defensa central i com a porter. Al març del 2004, Pelé el va incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius.
Biografia
Va ingressar a l'Escola de futbol de Mareo als 11 anys. Els tècnics de les categories inferiors el van cedir quatre anys després a l'equip juvenil del Club Esportiu La Braña, on va ser fins que va complir els 18 anys. El Real Sporting de Gijón va decidir recuperar-lo i incorporar-lo al seu equip filial, el Real Sporting de Gijón B, que jugava a Tercera Divisió. En aquest equip va coincidir amb jugadors que després assolirien gran fama, com Manjarín i Juanele. Va debutar amb el Sporting a Primera el 24 de setembre de 1989, en un partit davant el CD Màlaga (0-1), disputat a El Molinón.
La seva consagració a Primera Divisió va arribar l'any següent, quan va aconseguir fer 14 gols jugant com a davanter a les ordres de Ciriaco Cano i classificant l'Sporting per a la Copa de la UEFA gràcies a un gran gol a l'últim partit a Mestalla davant el València (0-1). Aquests fets van motivar que el fitxés el Reial Madrid per 250 milions de pessetes a l'acabar la temporada, convertint-se en un dels traspassos més rendibles en la història blanc-i-vermella. També va formar part de la selecció que va aconseguir l'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
El seu primer any a l'equip blanc no va arribar a triomfar com s'esperava d'ell, en part a causa que va ocupar les posicions de lateral esquerre o interior dret, on no estava acostumat de jugar. Benito Floro, tècnic del Madrid la temporada 92/93, va decidir donar-li una nova oportunitat a l'equip, malgrat que la directiva havia pensat cedir-lo. Aquesta vegada li va tocar jugar com a lateral esquerre.
Al mundial dels Estats Units de 1994 va tenir lloc un dels esdeveniments més coneguts de la seva carrera. Després de jugar dos dels tres partits de la classificació, on un gol seu, en el partit de vuitens de final davant de Suïssa, va contribuir al triomf d'Espanya, els va tocar enfrontar-se a Itàlia. Mauro Tassotti li va donar una colzada a la cara i li va trencar el nas, i malgrat que ambdós jugadors estaven en l'àrea, l'àrbitre Sandor Puhl no va sancionar penal. El partit va acabar amb la derrota d'Espanya per 2-1 i amb la conseqüent eliminació del campionat. La imatge de Luis Enrique sagnant, amb la samarreta tacada, és potser la més recordada d'aquest mundial per als aficionats espanyols.
A la temporada següent, amb Valdano a la banqueta del Reial Madrid, (temporada 94-95), Luis Enrique va viure una de les seves millors etapes al Bernabéu. Aquesta vegada com a interior dret aconseguint, per exemple, una esplèndida golejada davant del FC Barcelona per 5-0. Luis Enrique va marcar un dels 5 gols. En la recta final del campionat, el club blanc es proclamaria campió de lliga.
Desgraciadament per a l'asturià, la temporada 95-96 fou una de les pitjors de la història del Reial Madrid, perdent la final de la Supercopa d'Espanya davant del Deportivo, caient davant l'Espanyol en vuitens de final de la Copa del Rei i sent eliminat davant la Juventus en quarts de final de la Copa d'Europa. En la Lliga, el Madrid va acabar en sisè lloc, posició que els deixava fins i tot fora dels llocs que donaven accés a la Copa de la Uefa.
Lorenzo Sanz va decidir no renovar el seu contracte el 1996 i l'asturià va fitxar pel Futbol Club Barcelona. Al club blaugrana es va trobar amb un vell amic del Sporting, el 'Pitu' Abelardo, amb el que ja havia iniciat la seva carrera en el Xeitosa de futbol sala i amb qui l'unia una forta amistat. El seu primer any al club català, sota les ordres de l'anglès Robson va assolir la xifra de 17 gols i va tenir una molt bona temporada.
L'any següent, sota les ordres de Van Gaal, va tornar a ser una peça fonamental de l'equip, actuant sobretot en el centre del camp. Aquell any va aconseguir el seu rècord golejador, anotant 18 gols. Amb aquests números, Clemente el va convocar per al Mundial de França '98, on va fer un dels sis gols que l'equip espanyol va marcar davant Bulgària i en el qual va tenir una actuació bastant bona.
El 16 de maig de 2004 va jugar el seu últim partit com a professional davant el Racing de Santander, acabant així una etapa de vuit temporades com a jugador barcelonista, la més fructífera de la seva carrera. El club li va preparar un homenatge i el seu entrenador Rijkaard, el va incloure a l'equip titular. Va jugar fins al minut 59 en què va ser substituït per Overmars entre els aplaudiments dels aficionats.
Després de retirar-se es va traslladar a viure amb la seva família una temporada a Austràlia per poder practicar una de les seves majors aficions: el surf. També va participar en la marató de Nova York de 2005, Amsterdam 2006, Florència 2007 i la "Marathon des Sables" 2008.
També practica el triatló, encara que no de forma professional.[3]
Historia com a entrenador
Va ocupar el càrrec d'entrenador del Futbol Club Barcelona B, de Segona Divisió B, substituint així Pep Guardiola en el càrrec, des del 18 de juny de 2008, dia que Joan Laporta fa oficial la seva contractació.
Clubs
Com a jugador
| Club | Any |
|---|---|
| Real Sporting de Gijón | 1989-1991 |
| Real Madrid CF | 1991-1996 |
| FC Barcelona | 1996-2004 |
Com a entrenador
| Club | Any | ||
|---|---|---|---|
| FC Barcelona B | 2008-2011 | AS Roma | 2011-2012 |
Palmarès
Com a jugador
Campionats nacionals
Copes internacionals
| Títol | Equip | Any |
|---|---|---|
| Recopa d'Europa | FC Barcelona | 1997 |
| Supercopa d'Europa | FC Barcelona | 1998 |
Distincions individuals
| Distinció | Any |
|---|---|
| Premi Don Balón al jugador revelació | 1990-1991 |
Estadístiques de clubs
| Club | Temporada | Lliga | Copa | Europa | Altres [4] | Total | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Par. | Gols | Part. | Gols | Part. | Gols | Part. | Gols | Part | Gols | ||
| Sporting Gijón | 1989-90 | 1 | 0 | - | - | - | - | - | - | 1 | 0 |
| 1990-91 | 35 | 14 | 9 | 3 | - | - | - | - | 44 | 17 | |
| Total | 36 | 14 | 9 | 3 | 0 | 0 | 0 | 0 | 45 | 17 | |
| Real Madrid | 1991–92 | 29 | 4 | 6 | 1 | 6 | 0 | - | - | 41 | 5 |
| 1992–93 | 34 | 2 | 6 | 0 | 8 | 1 | - | - | 48 | 3 | |
| 1993–94 | 28 | 2 | 4 | 1 | 6 | 0 | 2 | 0 | 40 | 3 | |
| 1994–95 | 35 | 4 | 2 | 0 | 6 | 0 | - | - | 43 | 4 | |
| 1995–96 | 31 | 3 | 0 | 0 | 8 | 0 | 2 | 0 | 41 | 3 | |
| Total | 157 | 15 | 18 | 2 | 34 | 1 | 4 | 0 | 213 | 18 | |
| Barcelona | 1996–97 | 35 | 17 | 7 | 1 | 7 | 0 | 2 | 0 | 51 | 18 |
| 1997–98 | 34 | 18 | 6 | 3 | 6 | 4 | 1 | 0 | 47 | 25 | |
| 1998–99 | 26 | 11 | 3 | 0 | 3 | 1 | 2 | 0 | 34 | 12 | |
| 1999-00 | 19 | 3 | 5 | 3 | 7 | 6 | 2 | 0 | 33 | 12 | |
| 2000–01 | 28 | 9 | 4 | 1 | 9 | 6 | - | - | 41 | 16 | |
| 2001–02 | 23 | 5 | 0 | 0 | 15 | 6 | - | - | 38 | 11 | |
| 2002–03 | 18 | 8 | 0 | 0 | 8 | 2 | - | - | 26 | 10 | |
| 2003–04 | 24 | 3 | 1 | 0 | 5 | 2 | - | - | 30 | 5 | |
| Total | 207 | 73 | 26 | 8 | 60 | 27 | 7 | 0 | 300 | 109 | |
| Totals | 400 | 102 | 53 | 13 | 94 | 28 | 11 | 0 | 558 | 144 | |
Selecció nacional
Ha estat internacional amb la Selecció de futbol d'Espanya en 62 ocasions. Actualment, és el 10è jugador amb més participacions.
Participacions en Copes del Món
| Mundial | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Copa del Món de Futbol 1994 | Estats Units | Quarts de final |
| Copa del Món de Futbol 1998 | França | Primera fase |
| Copa del Món de Futbol 2002 | Corea del Sud i Japó | Quarts de final |
Participacions en Eurocopes
| Eurocopa | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Eurocopa 1996 | Anglaterra | Quarts de final |
Participacions en Jocs Olímpics
| Jocs Olímpics | Seu | Resultat |
|---|---|---|
| Jocs Olímpics 1992 | Barcelona | Or |
Referències
- ↑ «Luis Enrique, nuevo entrenador del Real Club Celta» (en castellà). Web del RC Celta de Vigo. [Consulta: 8 juny 2013].
- ↑ «Luis Enrique dirigirá al Celta» (en castellà). Web del diari Marca. [Consulta: 8 juny 2013].
- ↑ (castellà) Blog de Luis Enrique- L´any 2007 va participar i finalitzar l'Ironman de Frankfurt
- ↑ Inclou la Supercopa de España
Enllaços externs
- Pàgina Oficial (castellà)
- Blog personal (actual) (castellà)
- Pàgina no oficial (castellà)
- Pàgina no oficial (castellà)
- Fitxa del jugador a BDFutbol.com (castellà)
- Persones vives a revisar
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Futbolistes de Gijón
- Futbolistes del Sporting de Gijón B
- Futbolistes de l'Sporting de Gijón
- Futbolistes del Real Madrid CF de la dècada de 1990
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1990
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 2000
- Entrenadors de futbol asturians
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1990
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 2000
- Medallistes espanyols als Jocs Olímpics d'estiu de 1992
- Entrenadors de l'AS Roma


