Manel Capdevila Maresma
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 | Catalana | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 23-10-1945, és un enginyer de sistemes, IEEE member No.:40077133, radioaficionat i investigador de la història de Catalunya, especialitzat en la ciència medieval i la història de la navegació. Ha estat també un prolífic editor de la Viquipèdia en cinc idiomes, amb més de 15.000 articles publicats.[1]
Entrada al recull de 14.000 articles ca.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 2.000 articles de es.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 170 articles de en.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 35 articles de fr.wiki de Mcapdevila
El proto-romanx no llatí, llengua d'Europa - sufix 'ATIO'
Gran investigació dels darrers 9 mesos Regiment de llegües
DISCUSSIÓ
SOMEONE DIXIT: Reitero allò que alguns diuen sobre el fet de que en Colom pensava que anava a la Xina, es incongruent per 2 motius.1. Pq a les capitulacions diu: "por las tierras que ha descubierto"2. Pq com pot demanar el titol de virrei per unes terres que ja tenien rei, (el gran ka)?En tot cas hauria de posar: "por las tierras que va a conquistar".
MC: TORNEM-HI AMB EL MANTRA DE QUE EN COLOM NO BUSCAVA AL GRAN KHA ABANS DEL VIATGE SINÓ UN NOU MÓN QUE ELL CONEIXIA! BASANT-VOS EN:
1. El fet que a les capitulacions diu: "por las tierras que ha descubierto" Si eren del Gran Kha no les podia descobrir"
MC=> SÍ.. LES TERRES DEL GRAN KHA JA EREN CONEGUDES ergo ES REFEREIX A "LES ILLES QUE ELL VA A DESCOBRIR AL CARIB"...'
'NO AL NOU MON QUE DIU QUE HA DESCOBERT PER AL REI FERRAN EN VEURE L'ORINOCO AL DIARI DEL 3er VIATGE.
2. El fet de: "com pot demanar el titol de virrei per unes terres que ja tenien rei, (el gran ka)"
MC=>LLEGIU ELS ARXIUS HISTÒRICS.. NO DIU MAI QUE VOL SER VIRREI D'UNA TERRA DEL GRAN KHA, demana i se li dona el viregnat d'una illa que sap pel seus habitants que no és del gran Kha, la "HISPANIOLA" o ISLA BELLA => NO ISABELA.. nom amb el que Colom la bateja a la carta a Santàngel, carta que alguns diuen que està falsificada.. SI FOS FALSIFICADA NO HAURIEN POSAT NI ISLA BELLA en lloc d'Isabela, ni "COLOM" en lloc de Colón, ni "CALAVERA" en lloc de caravela!!!
PS. el que caldria fer és investigar per què a les capitulacions de Santa. Fe empra el pretèrito perfecto.. HA ENCONTRADO
"Vaig dir fa molts anys que la única explicació seria una mala traducció del català (el Secretari Coloma era català) i ningú em va fer cas...
mals traductors castellans es foten un embolic al traduir del català l'expressió "VA A DESCOBRIR" EL CONFONEN AMB "VA DESCOBRIR" TRADUIBLE PER "HA DESCUBIERTO" .. feu una tesi sobre la meva teoria de fa 34 anys!!"
Biografia
Va començar a navegar en classe Snipe als 15 anys i és soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar (CNAM). Radioaficionat amb indicatiu EA3RY des de 1963. Entrant com a membre de l’IEEE, després d'una "experience in the field" de 20 anys com enginyer de sistemes a CII Honeywel Bull.
Formació
Estudis de batxillerat als Salesians de Mataró. Estudis d’enginyeria a l’ETSIIB i a Tecnun – Escuela de Ingeniería de la Universidad de Navarra. Màster en navegaciò electrònica al CECAMM Centre (Isle of Wight College)
Activitat professional
- Suport nacional de l’empresa d’instruments nàutics **Baron Instruments – Rank Organization**.
- Enginyer de sistemes a **Bull S.A.** (aprox. 1975–1995).
- Introductor a Espanya de la primera smartcard del món, la **Bull CP8** de Roland Moreno, i del seu ús en, el DNI electrònic de la FNMT, la targeta SIM-GSM i, la targeta moneder de **La Caixa + Sagalés**.
- Consultor del projecte **Sirocco** de Sistemas 4B i de **Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC–DGPT)**, patrocinat per la Unió Europea.
- Dissenyador i posta en marxa de la web **PTOP: vull-anar**.
Àrees de recerca
Capdevila està especialitzat en ciència medieval amb una perspectiva catalana, centrant-se en:
- astronomia medieval,
- alquímia,
- instruments de navegació,
- taules de navegació,
- portolans,
- l’ampolleta catalana,
- distàncies lunars,
- la pólvora catalana,
- i altres aspectes tècnics de la navegació i la ciència medieval.
És investigador de la història de Catalunya des de 1971.
Aquí tens un resum en **dos paràgrafs per article** dels cinc textos que em vas passar, seguint l'estil que vaig fer servir per a Albert Fortuny (introducció del tema, context, arguments principals, vinculació amb l'INH, etc.):
---
Tesi d'una llengua romanx comuna europea
Segons les tesis defensades per Manel Capdevila en diversos articles de divulgació històrica i lingüística, durant els segles XIII, XIV i XV existia a bona part d'Europa occidental una llengua o continu lingüístic romànic comú que identifica amb el conjunt gascó-occità-català. Aquesta llengua, que l'autor relaciona amb les denominacions medievals de romanesque o romanç, era utilitzada en àmbits comercials, marítims i culturals des de la península Ibèrica fins a Aquitània, Borgonya, Flandes i altres territoris europeus.
Llegint diversos documents medievals, com els Juraments d'Estrasburg, el Llibre de les Meravelles del món de Mandevila, els Rôles d'Oléron, documentació navarresa i textos en gascó medieval, es revelen com testimonis d'una llengua molt propera al català actual. També sosté que poblacions de la façana atlàntica, inclosos mariners bascos de Baiona, fan servir encara aquesta llengua com a l'edat mitjana per a les seves activitats comercials i marítimes.
Relació entre català, occità, gascó, raoto-romanx, furlan
Les varietats gascones, occitanes i catalanes constituïen formes regionals d'una mateixa llengua històrica. En aquest marc, hi ha nombrosos textos medievals classificats actualment com a occità, gascó, francès antic o castellà antic que presenten una proximitat major amb el català de la que habitualment reconeix la filologia romànica.
Determinats territoris de l'actual Navarra, Aquitània i Borgonya van compartir una tradició lingüística relacionada amb aquest continuum romànic.
Teoria del proto-romanç
Les llengües romàniques no derivaen directament del llatí clàssic. Inspirant-se parcialment en les propostes de l'escriptor francès Yves Cortez, sosté l'existència d'una llengua parlada prèvia, denominada proto-romanç anomenat pels acadèmics "llatí vulgar" que va coexistir amb el llatí clàssic però no derivat d'ell.
El llatí funcionava principalment com a llengua escrita, administrativa i culta, mentre que la població utilitzaria habitualment aquest proto-romanç, que amb el nom de llatí vulgar, i tal com accepten els acadèmics, les llengües romàniques modernes són descendents d'aquesta llengua parlada però és obvi que aquesta llengua no és una evolució directa del llatí clàssic.
Arguments lingüístics
Com defensa d'aquesta tesi, hi ha moltes diferències entre el llatí clàssic i les llengües romàniques modernes:
- Absència de declinacions en la majoria de llengües romàniques.
- Existència d'articles definits i indefinits, inexistents en el llatí clàssic.
- Diferències en l'ordre sintàctic de les frases.
- Presència d'un vocabulari bàsic compartit entre les llengües romàniques que no deriva directament del llatí clàssic com "guerra".
- Existència de tractaments de cortesia com vós o vostè, absents en el llatí clàssic.
Aquests elements són indicis molt clars d'un origen diferenciat entre el llatí i les llengües romàniques.
Influències lingüístiques i "paral·lelisme inter-linguae"
L'autor proposa també el concepte de paral·lelisme inter-linguae o mimetisme inter-linguae per descriure la incorporació de vocabulari semblant en llengües de famílies diferents per raó del contacte cultural i polític. Com a exemple, destaca la difusió de mots derivats del sufix llatí -atio, presents amb diferents sufixes tant en llengües romàniques com en altres llengües europees no romàniques.
Recepció
Les tesis de Capdevila que segueixen autors com Yves Cortez són considerades heterodoxes dins la lingüística històrica i no formen part del consens acadèmic dominant, que manté que les llengües romàniques deriven del llatí clàssic convertit en el llatí vulgar desenvolupat durant els darrers segles de l'Imperi romà i l'alta edat mitjana.
La pólvora catalana (Manel Capdevila)
L'article defensa que la pólvora i les armes de foc van arribar a la península ibèrica a través de Catalunya, i no d'altres territoris com Castella o Itàlia. L'autor argumenta que Catalunya disposava dels tres elements clau per a la fabricació de pólvora: salnitre (extret de la cova del Rat Penat de Collbató), sofre (de la Garrotxa i Sicília, sota domini català) i una tradició alquímica consolidada amb figures com Ramon Llull i Arnau de Vilanova. A més, destaca que la paraula "pólvora" i els seus termes associats ("salnitre", "coet", "pedrenyal", "arcabús") tenen un origen català anterior al seu ús en castellà.
L'autor recolza la seva tesi amb evidències documentals, com ara la crònica de Pere el Cerimoniós (que esmenta bombardes catalanes el 1359) i el fet que, durant la conquesta de Màlaga (1487), el rei Ferran va enviar una galera a València a buscar pólvora, evitant ports castellans més propers. També assenyala que la indústria armera de Ripoll va ser sistemàticament destruïda després de la Guerra de Successió (1714), mentre que la d'Eibar (de part borbònica) va ser reconstruïda, la qual cosa evidencia una voluntat d'esborrar el protagonisme català en la història de les armes de foc.
---
El Regne o Principat de Catalunya
L'article sosté que Catalunya va ser un regne de ple dret, i no un simple comtat o principat subordinat, com ha sostingut la historiografia oficial. L'autor es basa en el fet que, quan el comte de Barcelona era coronat rei (a partir d'Alfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella), el Principat de Catalunya es convertia automàticament en un regne, ja que un territori que té un rei en lloc d'un príncep és, de facto, un regne. Per demostrar-ho, cita nombroses fonts, entre les quals destaquen les set versions manuscrites del *Llibre dels feits del rei en Jacme* (segles XIII-XV), on Jaume I anomena explícitament Catalunya "el millor regne d'Espanya" i la descriu com el més noble i honrat.
L'article també recull cites de cronistes (Jerónimo Zurita), escriptors (Lope de Vega, Cervantes, Francisco Manuel de Melo) i documents oficials que es refereixen a Catalunya com a "regne". Argumenta que la denominació "Corona d'Aragó" es va imposar per simplificació, ja que anomenar tots els regnes (Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Sicília, Sardenya, Nàpols) era poc pràctic. Però la realitat, segons l'autor, és que Catalunya era el regne que aportava més recursos (en homes, cavallers, clergues i ciutadans) i la flota que va permetre les conquestes mediterrànies, per la qual cosa el terme "Corona Catalano-Aragonesa" reflecteix millor la veritat històrica.
---
La ruta del primer viatge, la primera gran mentida
L'article exposa la tesi del catedràtic Luis Miguel Coín Cuenca, demostrada el 1990 navegant amb una rèplica de la Niña, que la ruta declarada per Colom en el seu primer viatge (seguint el paral·lel de la Gomera) és falsa. La ruta real, segons aquesta tesi, va baixar fins a l'altura de les illes de Cap Verd per aprofitar els vents alisis i els corrents favorables, que són els que permetien arribar al Carib en el temps registrat. Colom va falsejar la ruta per no infringir el Tractat de Alcaçovas (1479), que atorgava a Portugal totes les terres descobertes al sud del paral·lel de la Gomera (28ºN). Per això, va declarar una latitud falsa per a Guanahaní (San Salvador) i va fer constar al seu diari una ruta més al nord.
L'autor també argumenta que les butlles papals d'Alexandre VI (Roderic Borja, de família valenciana) i el posterior Tractat de Tordesillas (1494) van ser maniobres per canviar la divisió horitzontal del món (paral·lel) per una vertical (meridià), de manera que les terres descobertes passessin a mans de Castella. A més, assenyala que mapes de l'època (com els de Joan Cosa i Cantino) situen Cuba i Hispaniola 12º més al nord del que realment estan, un error deliberat per justificar que quedaven dins de la zona espanyola. La ruta de Colom, però, va ser el seu gran llegat: va establir les dues "autopistes" de l'Atlàntic (d'anada i de tornada) que tots els navegants posteriors utilitzarien.
Càlcul de la longitud sense rellotge - Contra la fal·làcia de Dava Sobel
L'article desmenteix la creença popular (popularitzada per Dava Sobel al seu llibre *Longitude*) que abans dels cronòmetres de John Harrison (segle XVIII) era impossible calcular la longitud a la mar. Capdevila exposa que els navegants disposaven de diversos mètodes astronòmics per fer-ho: el més antic era l'eclipsi de Lluna (utilitzat per Colom a Jamaica el 1504), que permetia comparar l'hora local de l'eclipsi amb l'hora prevista a un meridià de referència. També descriu el mètode de Jaume Ferrer de Blanes (1493), basat en la mesura de la latitud i el rumb navegat, que amb trigonometria plana permetia calcular la diferència de longitud sense dependre de l'estima.
El text explica el desenvolupament del *Regiment de llegües* o *Punt d'esquadria*, perfeccionat al segle XVI, que mitjançant taules precalculades permetia als pilots obtenir la longitud amb precisió. També destaca la contribució de José de Mendoza y Ríos (1797), que va tabular els valors de l'haversine per simplificar els càlculs de distàncies lunars. Finalment, assenyala que les taules de distàncies lunars es van deixar de publicar el 1905 no per la precisió dels cronòmetres, sinó per l'arribada de la radiotelegrafia, que permetia sincronitzar els rellotges per ràdio. L'article conclou que la història de la longitud és molt més rica i complexa del que el relat popular de Sobel presenta.
---
Un llibre publicat a Madrid al 1733 assegura que els germans Pinzón eren catalans
L'article dóna compte d'una troballa documental feta per Miquel Llaurador el 2013: un llibre de 1733 titulat *Diario Histórico, Político-Canónico y Moral*, editat a Madrid per religiosos franciscans (amb censura borbònica), on s'afirma amb tota naturalitat que els germans Pinzón (Martín, Francisco i Vicente Yáñez), els capitans de les caravel·les de Colom, eren "catalans". El text original diu literalment: "con dos pilotos, ambos hermanos, Catalanes, llamados Martin Pinzon, y Alonso Pinzon". Això contradiu la historiografia oficial, que els situa a tots com a nadius de Palos de Moguer (Huelva).
L'autor relaciona aquesta troballa amb els treballs de Núria Coll i Julià (anys 50), que documentaven un Vicenç Anes (o Yañez) Pinson, "de la vila de Pals", que el 1477 atacava unes naus al port de Barcelona. La historiografia oficial va reinterpretar aquesta referència com a Palos (l'andalús) per fer-los a tots andalusos. El llibre de 1733, tot i ser posterior al Decret de Nova Planta i estar escrit en un context pro-castellà, no amaga aquesta informació, la qual cosa, segons l'autor, demostra que la manipulació de la història es va produir per amagar la nació de procedència dels protagonistes de la gesta colombina. El document és accessible a Google Books i reforça les teories de l'Institut Nova Història sobre l'origen català de la Descoberta d'Amèrica.
Llibre: La lletra catalano-alemanya de Colom
En este libro se presentan argumentos inéditos demostrando que la 1ª edición de la carta de Colón, fue impresa en catalán, o al menos que la edición en catalán fue anterior a la edición "in Folio" de Barcelona, hecho apoyado por los estudiosos alemanes de la edición alemana, ya que en dicha edición alemana, impresa por Kistler en Estrasburgo, dice claramente que fue traducida del catalán y del latín: "Getüetschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", además, la edición en alemán, contiene gran cantidad de datos importantes que no aparecen en ninguna de las otras dieciséis ediciones de la carta de Colón, datos detallados en la traducción del libro de Haebler de 1890, escondido al público no germano-parlante y no traducido hasta ahora a ningún otro idioma (por este motivo se ha adjuntado la traducción de este libro al final de la obra) .. El motivo obvio de que el libro de Haebler no se haya traducido hasta ahora, es porque va en contra los intereses de los americanos: "La que compraron a un alto precio, no sería la primera carta impresa" .., de los castellanos: "La primera carta no sería en castellano" .. y de los italianos: "Demasiadas conexiones de Colón con el catalán".
Se comentan las principales tesis del Dr. Demetrio Ramos sobre la Carta de Colón (-fal·lacioses o basadas en punto de vista parcial, ya que obvió hablar en su estudio de los trabajos realizados en Alemania en el s.XIX, sobre la edición alemana, y que demuestran palmariamente la primacía de la edición en catalán-), para acabar demostrando que la más importante, su tesis sobre el ms. de Simancas es imposible, ya que el nombre de "guanabam" del ms. de Simancas no puede convertirse en el de "guanaham" de la edición de Barcelona, pero en cambio, la substitución es muy lógica al revés por ser muy muy fácil confundir los caracteres tipográficos góticos de la "h" y de la "b"....
Es importante la traducción del libro de Haebler sobre la carta de Kistler en alemán, que se adjunta al final de la obra, y que explica que el editor alemán de Estrasburgo, dice con toda claridad, que fue traducida del catalán:
Getüetschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin zu Ulm
Activitat als "mediae"
Ha impartit conferències sobre nàutica medieval catalana, especialment al Club Nàutic Arenys de Mar, amb temes com:
- «La pólvora catalana i les guerres d’Itàlia»
- «El camí català de Barcelona a Gant»
| Núm. | Títol de la conferència (YouTube) | Núm. parts | Duració | Tema | Sèrie / Cicle | Entitat organitzadora | Data |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La navegació d'en Colom, com la dels navegants d'Arenys | 1 | 1h 37m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (2a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2024-07-27 |
| 2 | De la calavera d'en Colom als faluchos d'Arenys | 1 | 1h 30m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (2a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2024-06-29 |
| 3 | La pólvora catalana I les Guerres d'Itàlia | 1 | 1h 37m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (2a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2025-08-06 |
| 4 | L'Homo Universalis, el vidre català i les descobertes d'ultramar (ampolleta) | 1 | 1h 25m | Navegació / Ciència | II Cicle d'hivern de Falsificació de la Història | INH / Histocat | 2015-02-11 |
| 5 | La Moreneta per la Virgen del Pilar i Sant Elm per González Telmo: la castellanització dels sants patrons catalans | 1 | 1h 25m | Història / Llengua | Cicle de Tardor 2023 | Histocat / Casa Elizalde | 2023-10-18 |
| 6 | Els jueus catalans i la ciència moderna | 1 | 1h 15m | Ciència / Història | 22è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | Histocat | 2023-11-27 |
| 7 | Catalunya i el Mediterrani | 1 | 1h 32m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-05-13 |
| 8 | Catalunya i l'Atlàntic | 1 | 1h 42m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-06-17 |
| 9 | Catalunya i el Pacífic | 1 | 1h 34m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-07-15 |
| 10 | El Gascó-Occità-Català, llengua universal a Europa del XIII al XV | 1 | 1h 18m | Llengua / Història | Conferències d'hivern | Gota Catalana | 2024-05-22 |
| 11 | UNH5 Carta de Colom 2 i el Pacífic | 1 | 1h 23m | Navegació / Història | 5a Universitat Nova Història (2018) | Histocat / Argentona Cultura i Debat | 2018-08-10 |
| 12 | El rellotge de Ripoll del segle X | 1 | 10m | Ciència / Història | 23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | Histocat | 2024-11-15 |
| 13 | Presentació sobre la ciència nàutica catalana | 1 | 45m | Nàutica / Història | Simposi Histocat | Histocat | 2016-12-27 |
| 14 | Lleonard i la ciència catalana | 1 | Ciència / Història | 11a Universitat Nova Història (2024) | Histocat | 2024-09-09 | |
| 15 | La creu potent del Magnànim i l’escola de doma catalana | 1 | Història | 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | Histocat | 2022-05-22 | |
| 16 | Manipulació i censura a la Viquipèdia: casos i evidències | 1 | Llengua / Història | 8a Universitat Nova Història | Histocat | 2021-11-30 | |
| 17 | Malta 1429 / El Consell Popular | 1 | Història | 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | Histocat | 2020-01-31 | |
| 18 | La construcció naval catalana a l'illa de Malta | 1 | Navegació / Història | 6a Universitat Nova Història (2019) | Histocat | 2019-08-05 | |
| 19 | Les calaveres catalanes d'En Colom i del descobriment | 1 | Història / Nàutica | 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | Histocat | 2016-11-19 | |
| 20 | El camí dels catalans: de Gènova a Flandes | 1 | Geografia / Història | 3a Universitat Nova Història (2016) | Histocat | 2016-08-18 | |
| 21 | Catalans a Califòrnia als segles XVII-XIX | 1 | Geografia / Història | Conferències d'Història | Histocat | Desconegut | |
| 22 | Les banderes dels Merode i del Stuart i Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 23 | Cálcul de longitud de Ferrer de Blanes i l'ou d'en Colom | 1 | Navegació / Història | Cicle de Primavera 2026 | Centre Comarcal Lleidatà (CCLL) | 2026-04-21 | |
| 24 | Conquesta catalana de Sicília, malgrat Aragó | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 25 | El Consell de Cent de 1640 i la conquesta catalana d’Amèrica | 1 | Història | 24é Simposi - Eudald Roca | Histocat | 2014-12-06 | |
| 26 | Camí català.. De Barcelona a Gant i el "do de llengües" de Sant Vicent | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 27 | La pólvora catalana i el camí català | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 28 | L'ampolleta catalana en el descobriment del nou món | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 29 | El Català Llengua Oficial a l'Europa medieval i el Mundus Novus 1 | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 30 | El Català Llengua Oficial a l'Europa medieval i el Mundus Novus 2 | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 31 | Homo Universalis, el vidre català i les descobertes d'ultramar | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 32 | Dels portolans catalans, al mapa català d'Austràlia | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 33 | La pólvora catalana I les Guerres d'Itàlia | 1 | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (2a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2025-08-06 | |
| 34 | La ciència nàutica catalana (2010-04-13) | 1 | Navegació / Història | Trobades d'Història | CEC-Omnium | 2010-04-13 | |
| 35 | Molins de Rei - Volta al Mon 1519 - Organitzada a Barcelona | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2010-05-23 | |
| 36 | La primera volta al món, Barcelona i el Maluc | 1 | Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (2a edició) | https://www.youtube.com/watch?v=0e0foKyQTtE | 2025-07-12 | |
| 37 | De Montserrat del Caribe a Monsarrat de Hawai | 1 | Història | Cicle d'Hivern INH | INH | 2020-04-14 | |
| 38 | [1]Càlcul de longitud per Pitàgoras-Navegació Catalana Medieval | 1 | Navegació / Ciència | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (3a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2026-07-11 | |
| 39 | Ripoll (9/10)- La pólvora catalana | 1 | Història/Ciència | FEHC i Ripoll | histocat | 2014-12-06 | |
| 40 | Catalunya, la pólvora i la invenció de les armes de foc | 1 | 1h 12m | Ciència / Història | Ràdio Crítica | RC | 2018-05-05 |
| 41 | UNH5 Carta de Colom 1 c | 1 | 50m | Navegació / Història | 5a Universitat Nova Història (2018) | UNH5 | 2018-08-10 |
| 42 | UNH5 Carta de Colom 2 | 1 | 1h 23m | Navegació / Història | 5a Universitat Nova Història (2018) | UNH5 | 2018-08-10 |
| 43 | Catalunya, la pólvora i la invenció de les armes de foc | 1 | 1h 36m | Ciència / Història | Ràdio Crítica | RC | 2018-05-05 |
| 44 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 45 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 46 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 47 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 48 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 | |
| 49 | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | Histocat | 2014-12-06 |
Obra
- La lletra catalano alemanya de Colom
- La lletra catalano alemanya de Colom (Traducció)
- Catalunya era un regne-principat .
- La pólvora catalana.
- El vidre català.
- El protoromanx no llatí, llengua d'Europa - sufix 'ATIO'
Vegeu també
Referències
- ↑ «Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure». Usuari:Mcapdevila/!/page0. [Consulta: 18 agost 2026].