Manel Capdevila Maresma
Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 23-10-1945, és un enginyer de sistemes, IEEE member No.:40077133, radioaficionat i investigador de la història de Catalunya, especialitzat en la ciència medieval i la història de la navegació. Ha estat també un prolífic editor de la Viquipèdia en cinc idiomes, amb més de 15.000 articles publicats.[1]
Entrada al recull de 14.000 articles ca.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 2.000 articles de es.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 170 articles de en.wiki de Mcapdevila
- Entrada al recull de 35 articles de fr.wiki de Mcapdevila
El proto-romanx no llatí, llengua d'Europa - sufix 'ATIO'
Biografia
Va començar a navegar en classe Snipe als 15 anys i és soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar (CNAM). Radioaficionat amb indicatiu EA3RY des de 1963. Entrant com a membre de l’IEEE, després d'una "experience in the field" de 20 anys com enginyer de sistemes a CII Honeywel Bull.
Formació
Estudis de batxillerat als Salesians de Mataró. Estudis d’enginyeria a l’ETSIIB i a Tecnun – Escuela de Ingeniería de la Universidad de Navarra. Màster en navegaciò electrònica al CECAMM Centre (Isle of Wight College)
Activitat professional
- Suport nacional de l’empresa d’instruments nàutics **Baron Instruments – Rank Organization**.
- Enginyer de sistemes a **Bull S.A.** (aprox. 1975–1995).
- Introductor a Espanya de la primera smartcard del món, la **Bull CP8** de Roland Moreno, i del seu ús en, el DNI electrònic de la FNMT, la targeta SIM-GSM i, la targeta moneder de **La Caixa + Sagalés**.
- Consultor del projecte **Sirocco** de Sistemas 4B i de **Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC–DGPT)**, patrocinat per la Unió Europea.
- Dissenyador i posta en marxa de la web **PTOP: vull-anar**.
Àrees de recerca
Capdevila està especialitzat en ciència medieval amb una perspectiva catalana, centrant-se en:
- astronomia medieval,
- alquímia,
- instruments de navegació,
- taules de navegació,
- portolans,
- l’ampolleta catalana,
- distàncies lunars,
- la pólvora catalana,
- i altres aspectes tècnics de la navegació i la ciència medieval.
És investigador de la història de Catalunya des de 1971.
Aquí tens un resum en **dos paràgrafs per article** dels cinc textos que em vas passar, seguint l'estil que vaig fer servir per a Albert Fortuny (introducció del tema, context, arguments principals, vinculació amb l'INH, etc.):
---
1. La pólvora catalana (Manel Capdevila)
L'article defensa que la pólvora i les armes de foc van arribar a la península ibèrica a través de Catalunya, i no d'altres territoris com Castella o Itàlia. L'autor argumenta que Catalunya disposava dels tres elements clau per a la fabricació de pólvora: salnitre (extret de la cova del Rat Penat de Collbató), sofre (de la Garrotxa i Sicília, sota domini català) i una tradició alquímica consolidada amb figures com Ramon Llull i Arnau de Vilanova. A més, destaca que la paraula "pólvora" i els seus termes associats ("salnitre", "coet", "pedrenyal", "arcabús") tenen un origen català anterior al seu ús en castellà.
L'autor recolza la seva tesi amb evidències documentals, com ara la crònica de Pere el Cerimoniós (que esmenta bombardes catalanes el 1359) i el fet que, durant la conquesta de Màlaga (1487), el rei Ferran va enviar una galera a València a buscar pólvora, evitant ports castellans més propers. També assenyala que la indústria armera de Ripoll va ser sistemàticament destruïda després de la Guerra de Successió (1714), mentre que la d'Eibar (de part borbònica) va ser reconstruïda, la qual cosa evidencia una voluntat d'esborrar el protagonisme català en la història de les armes de foc.
---
El Regne o Principat de CAtalunya
L'article sosté que Catalunya va ser un regne de ple dret, i no un simple comtat o principat subordinat, com ha sostingut la historiografia oficial. L'autor es basa en el fet que, quan el comte de Barcelona era coronat rei (a partir d'Alfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella), el Principat de Catalunya es convertia automàticament en un regne, ja que un territori que té un rei en lloc d'un príncep és, de facto, un regne. Per demostrar-ho, cita nombroses fonts, entre les quals destaquen les set versions manuscrites del *Llibre dels feits del rei en Jacme* (segles XIII-XV), on Jaume I anomena explícitament Catalunya "el millor regne d'Espanya" i la descriu com el més noble i honrat.
L'article també recull cites de cronistes (Jerónimo Zurita), escriptors (Lope de Vega, Cervantes, Francisco Manuel de Melo) i documents oficials que es refereixen a Catalunya com a "regne". Argumenta que la denominació "Corona d'Aragó" es va imposar per simplificació, ja que anomenar tots els regnes (Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Sicília, Sardenya, Nàpols) era poc pràctic. Però la realitat, segons l'autor, és que Catalunya era el regne que aportava més recursos (en homes, cavallers, clergues i ciutadans) i la flota que va permetre les conquestes mediterrànies, per la qual cosa el terme "Corona Catalano-Aragonesa" reflecteix millor la veritat històrica.
---
La ruta del primer viatge, la primera gran mentida
L'article exposa la tesi del catedràtic Luis Miguel Coín Cuenca, demostrada el 1990 navegant amb una rèplica de la Niña, que la ruta declarada per Colom en el seu primer viatge (seguint el paral·lel de la Gomera) és falsa. La ruta real, segons aquesta tesi, va baixar fins a l'altura de les illes de Cap Verd per aprofitar els vents alisis i els corrents favorables, que són els que permetien arribar al Carib en el temps registrat. Colom va falsejar la ruta per no infringir el Tractat de Alcaçovas (1479), que atorgava a Portugal totes les terres descobertes al sud del paral·lel de la Gomera (28ºN). Per això, va declarar una latitud falsa per a Guanahaní (San Salvador) i va fer constar al seu diari una ruta més al nord.
L'autor també argumenta que les butlles papals d'Alexandre VI (Roderic Borja, de família valenciana) i el posterior Tractat de Tordesillas (1494) van ser maniobres per canviar la divisió horitzontal del món (paral·lel) per una vertical (meridià), de manera que les terres descobertes passessin a mans de Castella. A més, assenyala que mapes de l'època (com els de Joan Cosa i Cantino) situen Cuba i Hispaniola 12º més al nord del que realment estan, un error deliberat per justificar que quedaven dins de la zona espanyola. La ruta de Colom, però, va ser el seu gran llegat: va establir les dues "autopistes" de l'Atlàntic (d'anada i de tornada) que tots els navegants posteriors utilitzarien.
Càlcul de la longitud sense rellotge
L'article desmenteix la creença popular (popularitzada per Dava Sobel al seu llibre *Longitude*) que abans dels cronòmetres de John Harrison (segle XVIII) era impossible calcular la longitud a la mar. Exposa que els navegants disposaven de diversos mètodes astronòmics per fer-ho: el més antic era l'eclipsi de Lluna (utilitzat per Colom a Jamaica el 1504), que permetia comparar l'hora local de l'eclipsi amb l'hora prevista a un meridià de referència. També descriu el mètode de Jaume Ferrer de Blanes (1493), basat en la mesura de la latitud i el rumb navegat, que amb trigonometria plana permetia calcular la diferència de longitud sense dependre de l'estima.
El text explica el desenvolupament del *Regiment de llegües* o *Punt d'esquadria*, perfeccionat al segle XVI, que mitjançant taules precalculades permetia als pilots obtenir la longitud amb precisió. També destaca la contribució de José de Mendoza y Ríos (1797), que va tabular els valors de l'haversine per simplificar els càlculs de distàncies lunars. Finalment, assenyala que les taules de distàncies lunars es van deixar de publicar el 1905 no per la precisió dels cronòmetres, sinó per l'arribada de la radiotelegrafia, que permetia sincronitzar els rellotges per ràdio. L'article conclou que la història de la longitud és molt més rica i complexa del que el relat popular de Sobel presenta.
---
Un llibre publicat a Madrid al 1733 assegura que els germans Pinzón eren catalans
L'article dóna compte d'una troballa documental feta per Miquel Llaurador el 2013: un llibre de 1733 titulat *Diario Histórico, Político-Canónico y Moral*, editat a Madrid per religiosos franciscans (amb censura borbònica), on s'afirma amb tota naturalitat que els germans Pinzón (Martín, Francisco i Vicente Yáñez), els capitans de les caravel·les de Colom, eren "catalans". El text original diu literalment: "con dos pilotos, ambos hermanos, Catalanes, llamados Martin Pinzon, y Alonso Pinzon". Això contradiu la historiografia oficial, que els situa a tots com a nadius de Palos de Moguer (Huelva).
L'autor relaciona aquesta troballa amb els treballs de Núria Coll i Julià (anys 50), que documentaven un Vicenç Anes (o Yañez) Pinson, "de la vila de Pals", que el 1477 atacava unes naus al port de Barcelona. La historiografia oficial va reinterpretar aquesta referència com a Palos (l'andalús) per fer-los a tots andalusos. El llibre de 1733, tot i ser posterior al Decret de Nova Planta i estar escrit en un context pro-castellà, no amaga aquesta informació, la qual cosa, segons l'autor, demostra que la manipulació de la història es va produir per amagar la nació de procedència dels protagonistes de la gesta colombina. El document és accessible a Google Books i reforça les teories de l'Institut Nova Història sobre l'origen català de la Descoberta d'Amèrica.
Activitat als "mediae"
Ha impartit conferències sobre nàutica medieval catalana, especialment al Club Nàutic Arenys de Mar, amb temes com:
- «La pólvora catalana i les guerres d’Itàlia»
- «El camí català de Barcelona a Gant»
| Núm. | Títol de la conferència (YouTube) | Núm. parts | Duració | Tema | Sèrie / Cicle | Entitat organitzadora | Data |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La navegació d'en Colom, com la dels navegants d'Arenys | 1 | 1h 37m | Navegació | Cicle de Nàutica Medieval Catalana | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) / INH | 2024-07-27 |
| 2 | De la calavera d'en Colom als faluchos d'Arenys | 1 | 1h 30m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) / INH | 2024-06-29 |
| 3 | Catalunya, la pólvora i la invenció de les armes de foc | 1 | 1h 12m | Ciència / Història | Ràdio Crítica | RC | 2018-05-05 |
| 4 | L'Homo Universalis, el vidre català i les descobertes d'ultramar (ampolleta) | 1 | 1h 25m | Navegació / Ciència | II Cicle d'hivern de Falsificació de la Història | INH / Histocat | 2015-02-11 |
| 5 | La Moreneta per la Virgen del Pilar i Sant Elm per González Telmo: la castellanització dels sants patrons catalans | 1 | 1h 25m | Història / Llengua | Cicle de Tardor 2023 | INH / Casa Elizalde | 2023-10-18 |
| 6 | Els jueus catalans i la ciència moderna | 1 | 1h 15m | Ciència / Història | 22è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | INH | 2023-11-27 |
| 7 | Catalunya i el Mediterrani | 1 | 1h 32m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-05-13 |
| 8 | Catalunya i l'Atlàntic | 1 | 1h 42m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-06-17 |
| 9 | Catalunya i el Pacífic | 1 | 1h 34m | Navegació / Història | Cicle de Nàutica Medieval Catalana (1a edició) | Club Nàutic d'Arenys de Mar (CNAM) | 2023-07-15 |
| 10 | El Gascó-Occità-Català, llengua universal a Europa del XIII al XV | 1 | 1h 18m | Llengua / Història | Conferències d'Estiu | INH | 2022-08-11 |
| 11 | UNH5 Carta de Colom 2 i el Pacífic | 1 | 1h 23m | Navegació / Història | 5a Universitat Nova Història (2018) | INH / Argentona Cultura i Debat | 2018-08-10 |
| 12 | El rellotge de Ripoll del segle X | 1 | 10m | Ciència / Història | 23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | INH | 2024-11-15 |
| 13 | Presentació sobre la ciència nàutica catalana | 1 | 45m | Nàutica / Història | Simposi INH | INH | 2016-12-27 |
| 14 | Lleonard i la ciència catalana | 1 | Ciència / Història | 11a Universitat Nova Història (2024) | INH | 2024-09-09 | |
| 15 | La creu potent del Magnànim i l’escola de doma catalana | 1 | Història | 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | INH | 2022-05-22 | |
| 16 | Manipulació i censura a la Viquipèdia: casos i evidències | 1 | Llengua / Història | 8a Universitat Nova Història | INH | 2021-11-30 | |
| 17 | Malta 1429 / El Consell Popular | 1 | Història | 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | INH | 2020-01-31 | |
| 18 | La construcció naval catalana a l'illa de Malta | 1 | Navegació / Història | 6a Universitat Nova Història (2019) | INH | 2019-08-05 | |
| 19 | Les calaveres catalanes d'En Colom i del descobriment | 1 | Història / Nàutica | 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya | INH | 2016-11-19 | |
| 20 | El camí dels catalans: de Gènova a Flandes | 1 | Geografia / Història | 3a Universitat Nova Història (2016) | INH | 2016-08-18 | |
| 21 | Catalans a Califòrnia als segles XVII-XIX | 1 | Geografia / Història | Conferències d'Història | INH | Desconegut | |
| 22 | Les banderes dels Merode i del Stuart i Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 23 | Cálcul de longitud de Ferrer de Blanes i l'ou d'en Colom | 1 | Navegació / Història | Cicle de Primavera 2026 | Centre Comarcal Lleidatà (CCLL) | 2026-04-21 | |
| 2x | Conquesta catalana de Sicília, malgrat Aragó | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 2x | El Consell de Cent de 1640 i la conquesta catalana d’Amèrica | 1 | Història | 24é Simposi - Eudald Roca | INH | 2014-12-06
| |
| 2x | Camí català.. De Barcelona a Gant i el "do de llengües" de Sant Vicent | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 2x | La pólvora catalana i el camí català | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 2x | L'ampolleta catalana en el descobriment del nou món | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 2x | El Català Llengua Oficial a l'Europa medieval i el Mundus Novus 1 | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 2x | El Català Llengua Oficial a l'Europa medieval i el Mundus Novus 2 | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | Homo Universalis, el vidre català i les descobertes d'ultramar | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | Dels portolans catalans, al mapa català d'Austràlia | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | La pólvora catalana I les Guerres d'Itàlia | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | La ciència nàutica catalana (2010-04-13) | 1 | Història | Trobades d'Història | CEC
Omnium Cultural |
2014-12-06 | |
| 3x | Molins de Rei - Volta al Mon 1519 - Organitzada a Barcelona | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | La primera volta al món, Barcelona i el Maluc | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | De Montserrat del Caribe a Monsarrat de Hawai | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | Les Amèrica | 1 | Història | Trobades d'Història | INH | 2014-12-06 | |
| 3x | Ripoll (9/10)- La pólvora catalana | 1 | Història | Trobades d'Història | histocat.cat | 2014-12-06 |
Obra
- La lletra catalano alemanya de Colom
- La lletra catalano alemanya de Colom (Traducció)
- Catalunya era un regne-principat .
- La pólvora catalana.
- El vidre català.
- El protoromanx no llatí, llengua d'Europa - sufix 'ATIO'