María Enríquez i de Luna

María Enríquez i de Luna (1474-1539) era filla d'Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana del rei Ferran II. Fou casada amb Pere Lluís de Borja, quan aquest morí a Itàlia el 1488 es casa amb el germanastre del seu marit, Joan de Borja. La boda es celebrà a Barcelona el 1493.

Assabentada de la mort del seu marit a Roma el 1497 va prendre possessió de tots els dominis (ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguart, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella en nom del seu fill, marcant la fi de les ingerències papals en el govern del ducat.

María Enríquez va continuar amb la política dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat, adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Rahal (Real de Gandia), i la baronia de Castelló de Rugat que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo.

Aconseguí que el seu sogre, el papa Alexandre VI elevara la categoria de l'església principal de Gandia en col·legiata. A més cedí el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau). També feu obres d'ampliació al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

El 1506 vendria el ducat de Sessa i els principats de Tricario, de Thiano i Carinola, que el seu fill havia heretat del seu marit, el comprador fou Ferran el Catòlic, però aquestels va revendre a Alfons II de Nàpols.

Acordat el matrimoni del seu fill i hereu amb Joana d'Aragó (néta per línia bastarda de Ferran el Catòlic), l'any 1511 deixa el govern del ducat i ingressa al convent de Santa Clara de Gandia amb el nom de sor Gabriela. Es convertí en abadesa del mateix el 1530, nou anys després moriria.