Miramar


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Safor

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia

Gentilici Miramarí, miramarina

Predom. ling.

Valencià

Superfície 2,60 km²

Altitud 12 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|57|Plantilla:Puntdecimal|N|0|08|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 75,1 km de València
7 km de Gandia

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 2 (Miramar i Platja de Miramar)
8 PSPV i 3 PP
Asensio Llorca Berto (PSPV)

Codi postal 46711

Festes majors Moros i Cristians
A principis d'agost

Web

http://www.ajumiramar.org/

Miramar és una població de la comarca de la Safor.

Història

Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix any obté independència eclesiàstica. En el segle XVII va ser adquirit per la família Borja. Tingué com a annexes Tamarit i Daimús, separada el 1902.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Demografia i economia

Durant el passat segle l'emigració cap a Gandia, València i França delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 veïns, de gentilici milamarins.

Tradicionalment s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig, a hores d'ara, però, l'activitat principal se centra en el sector serveis encara que l'agricultura suposa el 34.8% de l'activitat econòmica i la indústria l'11.8%.

Geografia

Els 2,6 km² de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d'un kilòmetre de llargària.

Edificis d'interès

El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.

Gastronomia

A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la "bossa de polp", elaborat amb polp, arròs, creïlla, penca i carlota.

Política

En les municipals de 2011, el PSPV va aconseguir la majoria absoluta, amb 8 regidors, mentre què el PP n'obtingue 3 regidors.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Falquet Caudeli	PSPV
1983 - 1987	Vicente Falquet Caudeli	PSPV
1987 - 1991	Vicente Falquet Caudeli	PSPV
1991 - 1995	Asensio Llorca Berto	PSPV
1995 - 1999	Asensio Llorca Berto	PSPV
1999 - 2003	Asensio Llorca Berto	PSPV
2003 - 2007	Asensio Llorca Berto	PSPV
2007 - 2011	Asensio Llorca Berto	PSPV
Des del 2011	Asensio Llorca Berto	PSPV

Referències

Enllaços externs

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Bibliografia

Plantilla:Sister

Jesús Eduard Alonso, Miramar història pròxima., Miramar, Ajuntament de Miramar, 2007. ISBN 978-84-606-4327-2