Mausoleu de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles està ubicada a l'actual terme municipal de Constantí, a 7 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, molt a prop del riu Francolí.[1] És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, amb mosaics d'excepcional valor. El lloc fou ocupat per una gran vil·la de l'alt imperi, completament refeta durant el segle IV dC; a aquesta segona fase pertanyen unes termes romanes. Hi fou bastit damunt el mausoleu, aprofitat durant l'època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958.
La importància de l'edifici rau en una de les estances principals de la viŀla, quan fou habilitada, a mitjans del segle IV, com a mausoleu. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges entronitzats. És, en conjunt, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana.[2]
Durant els primers mesos del 2012 va estar tancat per manca de personal.[3]
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Vastenavond, Barbara «El tresor amagat de Centcelles». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
- ↑ El mausoleu de Centcelles reobre després d'estar tancat quatre mesos
Bibliografia
- HERNÁNDEZ SANAHUJA, B. El pretorio Augusto en Tarragona, 1988.
- DOMÈNECH I MONTANER, L. Cantcelles. Baptisteri i cellae-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona. (Discuros llegits a la "Real Academia de Bones Lletres" de Barcelona, 1921), Reedició amb modificacions el 1931.
- GUDIOL, J. Les primeres manifestacions de l'art cristià en la província eclesiàstica tarragonina. Barcelona, Analecta Sacra Tarraconensia, I, 1925.
- CAMPRUBÍ, F. El monumento paleocristiano de Centcelles (Tarragona). Barcelona, 1952 - 1953.
- SCHLUNK, K. i HAUSCHILD, T. Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles.. Madrid, Excavaciones Arqueológicas en España, n-um. 18, 1962.
- DE PALOL, P. Arqueología cristiana de la España romana. Siglos IV-VI. Madrid - Valladolid, 1967.
- DE PALOL, P. Arte paleocristiano en España.. Barcelona, Biblioteca de Arte Hispánico.
- SCHLUNK, K. i HAUSCHILD, T. Die Denkmäler der frühchristlichen und westgotischen Zeit.. Mainz, Hispania antiqua, 1978.
- SCHLUNK, K. i HAUSCHILD, T. La vil·la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles.. Tarragona, Fòrum, núm. 5, 1986.
- SCHLUNK, K. Die Mosaikkupel von Centcelles. Mainz, (ed. d'A. Arbeiter), 1988.
- ARBEITER, A. Der Mosaikschmuck des Grabbaues von Centcelles und der Machtwechsel von Constants zu Magnetius. Madrider Mitteilungen, núm. 30, Magúncia (traducció:Butlletí arqueològic, èp. V, núm. 10-11 (1988-1989) Tarragona, 1990), 1989.
- HAUSCHILD, T i ARBEITER, A. La Vil·la Romana de Centcelles. Barcelona, 1993.
Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament de Constantí
- Informació de Centcelles del MNAT
- Entrada a l'Enciclopèdia
- Centcelles a Pobles de Catalunya
{{#coordinates:41 | 09 | 21 | N | 1 | 13 | 34 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat