Vés al contingut

Miquel Carreras i Costajussà

De Viki.cat

[[Categoria:Articles amb format per millorar des Plantilla:Deod']]

Bust de Miquel Carreras i Costajussà a la seu de l'Obra Social Caixa Sabadell

Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 5 de febrer de 1905 - Térmens de Segre, 11 d'agost de 1938), advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc. Figura clau en la història de l’arxivística a Sabadell i autor de l’obra Elements d’història de Sabadell (1932).

Els primers anys

Miquel Carreras i Costajussà neix a Sabadell el 5 de febrer de 1905. Fill primogènit de Lluís Carreras Puig i Ramona Costajussà Gibert, els quals tindran dos fills més, Josep i Francesc. L’any 1917, amb només dotze anys, publica al diari local La Gazeta del Vallès l’article titulat “Amèrica i Àfrica”. L’any següent guanya el premi d’Honor del Concurs d’Història de Catalunya, organitzat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a Tarragona. A partir d’aquest moment inicia la seva tasca de col·laboració amb diversos diaris locals.[1]

Els anys de formació

Després d’haver-se format a les Escoles Pies de Sabadell, l’any 1922 inicia els estudis de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. En acabar un primer any brillant, i com a conseqüència d’un enfrontament públic amb un professor de la universitat, es separa voluntàriament de les aules i segueix els estudis com a alumne lliure a la Facultat de Dret. Entre 1924 i 1926 cursa els estudis de Filosofia i entre 1926 i 1928 els de Lletres. Ja llicenciat, l’any 1929 Miquel Carreras marxa a Madrid per doctorar-se en Dret i Filosofia.[2] Supera les proves, però no arribarà a presentar mai les memòries obligatòries per obtenir el títol de doctor.[3]

Miquel Carreras, arxiver

La tasca que Miquel Carreras farà com a arxiver a Sabadell esdevindrà, sense cap mena de dubte, crucial en l’organització dels fons que actualment configuren l’Arxiu Històric de Sabadell. Com diu Jordi Torruella, “amb ell (···) l’arxiu passarà de ser unes golfes impenetrables a ser un lloc viu”.[4]

El 13 de juliol de 1928 Miquel Carreras és nomenat arxiver interí de l’Ajuntament de Sabadell per designació directa de l’alcalde Esteve Maria Relat. El mes de gener de l’any següent li és assignat un auxiliar, Zenó Masagué i Corominas, amb l’ajuda del qual organitzarà l’arxiu, ubicat a les golfes de l’edifici de l’Ajuntament. No serà fins a l’11 de juliol de 1932 que Miquel Carreras prendrà possessió efectiva del seu càrrec. Continuador de la tasca d’organització iniciada per Gabriel Clausellas, d’aquesta època es conserva una acurada descripció de l’estat d’organització de l’arxiu de Sabadell publicada al Report estadístic editat per l’Ajuntament de Sabadell, el qual demostra l’acurat i interessant treball realitzat per Carreras organitzant el patrimoni documental local. Es tracta del primer cop en què l’arxiu de Sabadell compta amb un quadre de classificació (o és el primer que es conserva), el qual especifiquem a continuació:

QUADRE DE CLASSIFICACIÓ DE L’ARXIU DE SABADELL PUBLICAT AL REPORT ESTADÍSTIC DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL L’ANY 1932 [5]

1. ARXIU HISTÒRIC
Arxiu de protocols
Sabadell, 1400- 1906 606 volums i 65 lligalls
Sant Cugat, 1283- 1834 253 volums
Castellar, 1868- 1908 11 volums
Ripollet, 1890- 19 volums
Arxiu judicial (cúries)
Sabadell, 1558- 1790 52 lligalls i 15 volums
Barberà, 1604- 1739 3 lligalls
Castellar, 1589- 1772 16 lligalls
Sentmenat, 1617- 1767 2 lligalls
Cerdanyola, 1614- 1659 3 lligalls
Sant Cugat, 1456- 1705 8 lligalls
Polinyà, 1591- 1792 2 lligalls
Ripollet, 1587- 1689 3 lligalls
Santiga, 1612- 1768 2 lligalls
Altres 2 lligalls
Arxiu municipal històric
Privilegis i pergamins 125 unitats
Llibres de clavari. 1384- 50 volums
Actes del Consell. 1448- 1825
Arxiu parroquial
Comunitat de preveres 200 pergamins
Arxiu administratiu
Instruccions i ordres rebudes, 1638- 1833 45 volums
Arxiu de varis
Formularis notarials 5 volums
Capbreus, 1374- 1712 50 volums
Llibres de testamentaria i altres 12 volums
2. ARXIU ADMINISTRATIU
Documents referents a aspectes de vida de la població
Estadística 100 lligalls
Economia i contribucions 250 lligalls
Afers públics (econòmics, socials, polítics, culturals...) 40 lligalls
Documents generals de la gestió de l'Ajuntament
Llibres d'actes del Ple, 1825- 160 volums
Registres de documents 150 volums
Pressupostos i comptes 100 lligalls
Llibres mestres de comptes 80 volums
Documents particulars de gestió
Llibres d'actes de les comissions 150
Llibres particulars de comptes 320
Expedients de Governació 160 lligalls
Expedients de Foment 177 lligalls
Expedients de Cultura 30 lligalls
Expedients d'Hisenda 40 lligalls
Expedients de Sanitat 60 lligalls
Expedients de Beneficència 40 lligalls
Documents de relació amb autoritats i execució de serveis generals delegats
Quintes i correspondència 350 lligalls
3. HEMEROTECA
Premsa sabadellenca, 1853- 172 llibres i lligalls
4. BIBLIOTECA LEGISLATIVA I ADMINISTRATIVA
Diari de sessions de les Corts, 1810- 1891
Butlletí oficial de la Província
Col·lecció legislativa, 1852-
Gaceta de Madrid, 1867-
Revistes administratives

Miquel Carreras, historiador

Entre les primeres obres destacades de Miquel Carreras cal parlar de Línies d’història ciutadana (1930) i Vida íntima de Sabadell (1930). Aquestes dues obres són els antecedents de la que, sense cap mena de dubte, serà la seva obra cabdal: Elements d’història de Sabadell (1932). Iniciat per encàrrec de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell com un llibre de divulgació per als escolars de la ciutat, està estructurat d’una manera didàctica, primer fent una introducció històrica general per després concretar en la història específica de Sabadell.

Miquel Carreras, filòsof

Per entendre el perfil de Miquel Carreras com a filòsof cal fer referència a l’obra publicada durant el seu últim any de vida, Conceptes i dites de Martí Rialp (1938), publicada sota el pseudònim de Miquel Costa. “L’obra està redactada en forma d’aforismes, ordenats per temes o lemes que segueixen un ordre alfabètic (conceptes) i s’escandeixen en un ritme discursiu o poètic de la paraula (dites)”.[2]

El final

Quan comença la Guerra Civil Espanyola, Miquel Carreras és proposat com a delegat del Col·legi d’Advocats a Sabadell, juntament amb Josep Maria Trabal (advocat, escriptor i dibuixant. Germà de l’escriptor Francesc Trabal). L’any 1938 es converteix en delegat del Ministeri Fiscal al Jutjat de Primera Instància de Sabadell. Aquell mateix any, Miquel Carreras és cridat a files. Morirà l’11 d’agost de 1938 a la població de Térmens de Segre, víctima de les bales del seu propi bàndol. La versió oficial (aquella que consta a la seva acta de defunció) és que va morir en intentar passar-se al bàndol enemic. Altres versions parlen que va ser executat després d’un judici sumaríssim celebrat a Ponts.[2]

Notes

Bibliografia seleccionada

  • AA.VV. (1990). Miquel Carreras, ciutadania i pensament: miscel·lània d’homenatge. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach. 130 pàg.
  • BENAUL I BERENGUER, Josep Maria (ed). (1989). “Miquel Carreras i Costajussà vist per Joan Sallarès i Castells”. Arraona. Revista d’història (Sabadell), núm. 4, pàg. 79-92.
  • CARRERAS I COSTAJUSSÀ, Miquel (1978). Línies d’història ciutadana. La vida íntima de Sabadell. Sabadell: Caixa d’Estalvis de Sabadell. 126 pàg.
  • CARRERAS I COSTAJUSSÀ, Miquel (1932). Elements d’història de Sabadell. Sabadell: Edicions de la Comissió de Cultura. 413 pàg.
  • CASANOVAS, Pompeu (ed.) (2009). Miquel Carreras i Costajussà i la filosofia catalana d’entreguerres (1918-1939). Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach. 334 pàg.
  • MOLAS, Joaquim (1988). Miquel Carreras, una aproximació. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach. 73 pàg.
  • TORRUELLA I LLOPART, Jordi (2005). “Miquel Carreras en la història de l’Arxiu Històric de Sabadell”. Arraona. Revista d’història (Sabadell), núm. 29.

Vegeu també

Enllaços externs