Vés al contingut

Monestir de Sant Jaume de Frontanyà

Monestir de Sant Jaume de Frontanyà
Fitxer:Església de Sant Jaume de Frontanya.JPG
Situació
• Territori Catalunya
• Regió Comarques centrals
• Comarca Berguedà
• Municipi Sant Jaume de Frontanyà
• Coordenades
Fitxa tècnica
Construcció segle XI
Estil romànic
Estat d'ús ben conservada
Característiques
Planta 1 nau amb 3 absis i transsepte ( s.XIII )
Portalada romànica orientada a ponent
Campanar Quadrat ( s.XVI )
Retaule Si, al Museu diocesà de Solsona ( s.XIII )
Vistes
Fitxer:Planta st jaume frontanya.jpg
planta
Intervencions destacables
1962-1966 restauració general
1991 campanar, escala, òcul de la façana i les cobertes

Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià situat en el centre del poble del mateix nom, a la comarca del Berguedà.

Història

Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificació. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior. A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència, ja que els priors comendataris es van començar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinció dels monestirs de l'ordre de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre.

L'edifici

Fitxer:Façana Església Sant Jaume de Frontayà.JPG
Façana de l'església

Del monestir solament queda l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semicolumnes.

A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoració de tres sèries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori també s'hi troba un fris amb arcuacions.

El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat al 1572.

En el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, hi ha una taula pintada al tremp, narrant la vida de l'apòstol San Jaume de finals del segle XIII.

Bibliografia

  • Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Románica, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 6979