Santa Maria de Covet
| Santa Maria de Covet | |
| La majestuosa església parroquial de Santa Maria La majestuosa església parroquial de Santa Maria | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Alt Pirineu i Aran |
| • Comarca | Pallars Jussà |
| • Municipi | Isona i Conca Dellà |
| • Localització | Covet |
| • Coordenades | coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | Romànic |
| Documentat | Des del 1150 |
| Consagració | Santa Maria |
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà |
| Categoria | Parroquial, agrupada a Santa Maria d'Isona |
| Estat d'ús | Bo, consolidada i restaurada |
| Característiques | |
| Planta | 1 nau amb transsepte i 3 absis ( s.XII ) |
| Campanar | Torre quadrada ( ? ) |
| Claustre | Sense claustre |
| Vistes | |
| Fitxer:Santamariacovet-layout.jpg planta | |
| Intervencions destacables | |
| 1981 | obres de reparació a la teulada |
Santa Maria de Covet és una església romànica del segle XII al poble de Covet, al municipi d'Isona i Conca Dellà (abans de 1970 al terme d'Isona). L'església formà part del Priorat de Covet, canònica agustiniana depenent d'Àger, fruit del trasllat des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, en no poder mantenir-s'hi, per qüestions de senyoriu, una comunitat canonical.[1]
D'aquesta església també procedeix el Sant Crist de Conques, talla gòtica cremada el 1936 durant els avalots de la guerra civil espanyola i venerada a l'església de Sant Miquel de Conques on hi ha ara una imatge reproduïda, molt diferent de l'original.
L'edifici de l'església de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial Ordre de l'11 de gener del 1921.
El 13 de juliol de 1986, es constituí l'Associació d'amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural del lloc.
Arquitectura
Amb planta de creu llatina –d'una nau amb transsepte- i tres absis mirant a llevant. Tots tres tenen una finestra de doble esqueixada i són decorats al seu interior, i el central també a l'exterior. La nau de l'església és coberta per una volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que recolzen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. En el mur interior de la paret nord s'obren dues portetes que donen accés l'una al campanar i l'altra a l'exterior. En el mur del costat sud hi ha una columna adossada que correspondria a un tercer arc toral però que mor al nivell de les impostes.
Oberta parcialment en el gruix del mur de ponent, just sobre la portalada i darrera de la rosassa, hi ha una galeria interior força original. Està formada per quatre arcs de mig punt damunt columnes que sostenen cinc capitells dignes d'admiració pel seu volum i exuberància. Hom pot accedir a aquesta galeria per les dues escales de cargol construïdes als flancs que sobresurten de la façana. La gran rosassa de la façana s'obre amb formes lobulades i columnetes radials. Els vitralls són posteriors a l'any 1939.
La portalada principal del mur de ponent és la part més visible, impressionant i notable de l'església de Covet, que forma un cos rectangular avançat, coronat per una cornisa plana sobre mènsules.
Es compon de quatre arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell a cada banda, i d'un timpà que recolza sobre mènsules. Tant les arquivoltes com els capitells, les mènsules i el timpà presenten una ornamentació figurativa, vegetal i geomètrica. La factura del timpà no és gaire reeixida, però la de la resta dels elements, tenen un acabat extremament minuciós i detallista.
Els artistes que esculpiren Covet tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. Hi podem veure representat tot un programa iconogràfic i teològic de les diferents creences de l'època, algunes d'elles no gaire dins de l'ortodòxia catòlica.
La interpretació, cal fer-la de fora cap a endins, transmetent la idea que, com més al centre, som més a prop de Déu.
- L'arquivolta externa representa "el pecat" amb un recull de comportaments o pràctiques considerades pecaminoses; amb una imatge central d'Adam i Eva després del pecat original, continua amb dovelles esculpides al·lusives a l'astrologia, representada per un Gèmini, el diable, acròbates, homes desesperats que s'estiren els cabells i músics.
- La següent arquivolta conté "els profetes i l'anunci de la salvació"; podem veure a l'esquerra la Mare de Déu amb l'Infant acompanyats d'un profeta, probablement Isaïes, un home flanquejat per dos lleons, un àngel i un home amb dos colomins.
- A les altres arquivoltes hi ha esculpits "àngels i evangelistes, l'arribada de la redempció"; un lleó alat símbol de Sant Marc i un àngel matant un drac, possiblement sant Miquel.
- El centre del timpà l'ocupa una Maiestas entronitzada dins una màndorla que sostenen un serafí i un querubí, als costats hi ha un home que porta un llibre, sant Mateu, i una àguila, sant Joan.
Tot aquest conjunt és un dels exemplars cabdals del Pallars Jussà i un conjunt escultòric singularíssim a tot Catalunya. Tot i no disposar d'acta de consagració de l'església, ha estat datada entre 1150 i 1160. Hom creu que fou construïda damunt d'anteriors construccions visigòtiques, ampliant una petita esglesiola rural (la zona de l'absis sud).
S'ha especulat que la torre del campanar fóra una antiga construcció de guaita, possiblement tardoromana, tot i que més aviat sembla una construcció posterior adossada a la nau principal. Les portes de l'església són les originals, així com la forja.
Imatge de la Mare de Déu
La imatge de la Mare de Déu de Covet és una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada al segle XII- XIII i de fusta d'àlber. És una Mare de Déu amb Nen; Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta i amb l'esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll. Duu una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles, fulles blanques i està coronada. Descansa els peus damunt d'un doble sòcol. El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l'esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part inferior dels costats del tron. Aquesta imatge formà part d'un grup d'escultures que, potser, sortiren plegades d'un mateix taller i que –d'un aspecte més rústic- són conservades al Museu Diocesà de Lleida.
La talla romànica original de la marededéu es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. El 26 d'agost de 1989 l'Associació d'amics de Covet lliurà a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al seu dipòsit dins de l'església.
Referències
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al.]. "Santa Maria de Covet", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- NOGUÉS I TORRE, Josep-Maria. Aproximació a la història de Covet i el seu entorn. 1993. ISBN 84-604-5536-X.
