Monument a Colom

El Monument a Colom és una de les estàtues més famoses de la ciutat de Barcelona. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de la Rambla i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on hom pot atalaiar la ciutat. És gestionat pel consorci Turisme de Barcelona.

Inauguració

El monument va ser construït com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat el 1 de juny de 1888, en plena Exposició, es va convertir de seguida en una de les icones més característiques de la ciutat.

Artistes escultors

L'estàtua de Colom està situada dalt d'una columna de ferro feta a la "foneria Comas", que estava ubicada al carrer del Tigre, a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma.^[1] El monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, i l'estàtua, de set metres d'altura, és obra de l'escultor Rafael Atché. El conjunt escultòric fa un total de 60 metres d'altura. Va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Els escultors que hi intervingueren foren Pere Carbonell i Huguet, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó a les al·legories dels regnes; Manel Fuxà, Josep Gamot, Eduard Batista Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa a les estàtues dels col·laboradors de Colom; aquestes vuit escultures són de pedra, mentre que són de bronze la de Colom, de Rafael Atché, els quatre lleons de la base d'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit relleus amb escenes, obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona, desapareguts poc després, i que van ser substituïts el 1929 per uns de nous de Fuxà, Carbonell i Torres.^[2]

Descripció del monument

Prenent com a referència el pla vertical del monument, els autors dels projecte el divideixen en basament i tres cossos amb la intenció de dotar-lo d'una significació cronològica: el primer cos representa el pròleg i el darrer l'epíleg.

Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció circular. La secció es interrompuda per quatre escales de 6 metres d'amplada, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales se situen vuit lleons, sense altra transcendència descriptiva que la de donar prestància al conjunt.

Primer cos

La secció és un cercle de 17 metres de diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom, intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per tal de procurar que la suma d'aquest atorguin a l'espectador una visió general envers la història del descobriment i la vida de Colom. S'hi representen les següents escenes: Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta del monestir de Santa María de la Rábida; Colom exposant el projecte als Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena; Colom presentant el projecte als Reis Catòlics a Còrdova; Colom davant el consell defensant el projecte; entrevista de Colom amb els reis a Santa Fe, on en rep el suport; embarcament al port de Palos de la Frontera, el 3 d'agost de 1492; descobriment del Nou Món, i Colom a Barcelona, de retorn del viatge, amb els reis.

Segon cos

El lema director és «la protecció facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu projecte». La secció del segon cos és un octògon que té una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de la columna i una amplada de 8 metres. Quatre dels costats són contraforts que representen Aragó, Castella, Catalunya i Lleó, donant a entendre el suport que rebé Colom per part d'aquests quatre regnes; així mateix els quatre contraforts en conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom. En els quatre contraforts hi ha les estàtues de quatre matrones, representades assegudes portant cada una escuts i emblemes que les diferencien. Al contrafort de la cara principal s'hi situa la que simbolitza Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que sostenen l'escut de Barcelona. Sobre aquest grup n'hi ha un altre de compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat per una figura alada. La semiesfera fa al·lusió a la nova part del món descoberta, el ocells representes les tres naus participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la glòria de l'èxit obtingut.

Lluis de Santàngel. Monument a Colom de Barcelona.
Fra Bernat Boïl. Monument a Colom de Barcelona.
Pere Bertran Margarit. Monument a Colom de Barcelona.
Jaume Ferrer de Blanes, ensenyant a un infant Colom.

En els altres quatre costats del cos hi són representades les escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel. Els dos primers representen el «triomf de la civilització» , mentre que els altres dos simbolitzen «la cooperació dels mitjans, científics i materials».

Tercer cos

És format per la columna amb la coronació que té i l'estàtua de Colom. Donat que la filosofia directriu del monument té com a finalitat atorgar una gran importància a Colom i al seu descobriment, la columna es projectà majestuosa i de gran alçada. El capitell que la corona pretén de representar el descobriment i les seves conseqüències, fent referència a la immortalitat de Colom «a qui el món sencer es deutor de gratitud eterna pels immensos beneficis que ha reportat el feliç èxit d'una empresa tan colossal». Així mateix en aquest capitell s'hi representen els honors rebuts per Colom després del descobriment, tot atorgant a l'esmentat descobriment la unió del món, representada per una corona de príncep que abraça una esfera que significa la nova part del món descoberta i sobre la qual recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en Colom pretén de simbolitzar el «moment sublim en què l'admirable navegant, el gran científic i, per sobre de tot, el fervorós cristià trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada al Cel dona gracies al Totpoderós pel feliç èxit amb que s'ha servit de coronar la seva empresa.»

Elements

Polèmica i interpretació

L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió:

El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.
El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos pel canal de Suez, perquè aleshores aquell territori era de l'Imperi Turc, i no deixava passar a els comerciants europeus cap a l'Àsia.
I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca (on probablement sí que nasqué, segons darreres investigacions).

Finançament

El gran impulsor de la construcció del monument va ser l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet. El finançament va causar una gran polèmica al seu moment. Al principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però més tard l'Ajuntament de Barcelona se'n va fer càrrec, vist que les aportacions de particulars eren insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser àmpliament superat.