Teatre Lliure
| Per a altres significats sobre Teatre Lliure (París) vegeu «André Antoine». |
El Teatre Lliure és un teatre de Barcelona considerat un dels més prestigiosos de Catalunya. Va ser creat el 1976, al barri de Gràcia, per un grup de professionals procedents del teatre independent barceloní, encapçalats per Fabià Puigserver, Pere Planella i Lluís Pasqual. Va destacar per apostar pel teatre de text en català, per la relectura dels clàssics i pel teatre contemporani. El Teatre Lliure no sols és un espai d'exhibició sinó que és una societat cooperativa que produeix muntatges propis, molts dels quals han estat exportats a d'altres ciutats europees i americanes. Des de bon començament, al Lliure han alternat el teatre, la música i la dansa. El seu actual director és Lluís Pasqual.
Història
Inicis
L'any 1975 es va fundar l'Assemblea d'Actors i Directors (AAD) a Barcelona amb la intenció d'unir els membres de la professió teatral i lluitar conjuntament. Els objectius de la lluita eren molt polititzats. La majoria dels assemblearis venien del teatre independent i volien fer un teatre obert i popular. El febrer del 1976 van reivindicar la creació d'un Teatre Municipal de Barcelona i d'un Teatre de Catalunya i van proposar una Llei del teatre. Van aconseguir la gestió de la temporada d'estiu de Barcelona del 1976, és a dir, del Teatre Grec, que encara no s'anomenava festival. L'objectiu era fer una temporada estival al servei del poble i amb voluntat de renovació, una temporada popular. Se la va anomenar operació Grec 76 i va suposar una ruptura tant pel que fa a les manifestacions artístiques com a l'organització dels espectacles.[1]
Es van programar 29 espectacles teatrals, música i dansa, quatre dels quals van ser produïts per diferents col·lectius de l'AAD. També hi van participar, entre molts altres noms rellevants, Comediants i la companyia de Núria Espert. El Grec d'aquell estiu es va inaugurar l'1 de juliol amb 7 hores de rock, un concert amb Pau Riba, Iceberg, Oriol Tramvia i Suck Electrònic.[1]
Després de l'operació Grec 76 es va evidenciar la necessitat de tenir un espai i una certa estabilitat per desenvolupar nous projectes. A partir d'un dels col·lectius del Grec 76, diversos professionals formats a les escoles teatrals innovadores van decidir buscar un espai i fundar el Teatre Lliure. L'equip inicial el formaven Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella com a directors, Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila com a actors, i Xavi Clot, Joan Ponce, Ros Ribas i Cesc Espluga com a tècnics.
L'espai escollit va ser la sala de teatre de la Cooperativa de Consum La Lleialtat, al barri de Gràcia. Un espai obert i versàtil, lliure, que es podia aprofitar al màxim a cada muntatge. Els impulsors buscaven un teatre de proximitat amb el públic, tant per l'espai físic com pels espectacles que oferien. En la creació del Teatre Lliure, el referent més present va ser el Piccolo Teatro de Milà. Es va inaugurar el 2 de desembre del 1976, amb l'estrena de Camí de nit, 1854 de Lluís Pasqual.[1]
Primers projectes
Els propòsits inicials es concretaven en la programació professional d'un teatre de repertori i la gestió cooperativista del projecte. Així, al compromís amb certes opcions estètiques i ideològiques, s'hi afegia un compromís ètic en la manera de dur-les a terme. Des de la professionalitat, es buscava renovar el món teatral i tenir incidència social. Va ser, en definitiva, la continuació natural del teatre independent, que va cristal·litzar en un projecte capaç d'oferir possibilitats d'una certa estabilitat i professionalització. L'espai escollit va ser la sala de teatre de la Cooperativa de Consum La Lleialtat, al barri de Gràcia. Un espai obert i versàtil, lliure, que es podia aprofitar al màxim a cada muntatge. Els impulsors buscaven un teatre de proximitat amb el públic, tant per l'espai físic com pels espectacles que oferien.
Volien fer teatre per i per a la comunitat. Va ser així com van trencar la relació habitual entre espectador i actor. No proposaven cap postulat estètic determinat ni es proposaven fer teatre experimental o de minories. Així, alternaven obres de Yukio Mishima, Berthold Brecht, Henrik Ibsen i Carlo Goldoni amb Molière, William Shakespeare, Anton Txèkhov i Jean Genet.[1]
El 1985 s'hi va fundar l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, amb l'objectiu d'incorporar la música del segle XX al repertori de l'entitat. El 1989 va ser un dels fundadors de la Unió de Teatres d'Europa.
Nova seu
El 2001 va inaugurar nova seu a l'antic Palau de l'Agricultura, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. La nova seu compta amb dues sales (la Sala Puigserver, amb 800 seients, i l'Espai Lliure amb 200) equipades amb la tecnologia més avançada, que permet alterar en pocs minuts l'ordenació de les sales, i canviar de lloc l'escenari i la platea, tot ampliant l'aforament i facilitant el muntatge.
Representacions destacades
- 1976 - Camí de nit, 1854, de Lluís Pasqual.
- 1976 - Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de Bertolt Brecht.
- 1976 - La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler
- 1976 - Leonci i Lena de George Büchner.
- 1977 - Titus Andrònic, de William Shakespeare.
- 1977 - Hedda Gabler d'Henrik Ibsen
- 1977 - Eduard II de Christopher Marlowe
- 1978 - La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht.
- 1979 - La bella Helena, de Peter Hacks.
- 1980 - El balcó de Jean Genet
- 1980 - Concili d'amor d'Oskar Panizza
- 1981 - Operació Ubú d'Alfred Jarry i Albert Boadella.
- 1982 - Primera història d'Esther de Salvador Espriu.
- 1982 - Fulgor i mort i Joaquín Murieta de Pablo Neruda.
- 1982 - El misantrop de Molière.
- 1983 - Al vostre gust de William Shakespeare.
- 1984 - La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart i Emmanuel Schikaneder
- 1985 - La senyoreta Júlia d'August Strindberg.
- 1985 - Un dels últims vespres de carnaval de Carlo Goldoni.
- 1985 - L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
- 1986 - La senyora de Sade de Yukio Mishima.
- 1987 - El trenta d'abril de Pere Quart.
Directors
Ha estat dirigit en diferents etapes per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Guillem-Jordi Graells i Andreu, Lluís Homar, Josep Montanyès, Àlex Rigola i, actualment Lluís Pasqual.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La renovació dels anys setanta». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ Equip Humà del Teatre Lliure
Enllaços externs
{{#coordinates:41 | 22 | 13,34 | N | 2 | 09 | 27 | E | region:ES-CT_scale:10000_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat