Vés al contingut

Morruda

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa peix La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes[1][2] freqüent a la Mediterrània.

Morfologia

  • Pot arribar als 60 cm de llargària total.
  • Aspecte molt semblant al sard però té la boca més aguda i protràctil (a més de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades.
  • El cos és oval, alt i bastant comprimit lateralment.
  • El cap és còncau i el tret més característic n'és el morro punxegut.
  • Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre.
  • Els incisius es troben orientats cap endavant.
  • La dorsal és única. Les pectorals són llargues i punxegudes. Les pèlviques i l'anal són curtes. La caudal és escotada.
  • És de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal.
  • La caudal és de color negre.[3][4]

Reproducció

És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan eclosionen) són planctònics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.[3]

Alimentació

Menja petits organismes bentònics animals (esponges, cnidaris, mol·luscs i gambes) i vegetals.[3]

Hàbitat

Viu a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs i esculls, a poca profunditat (fins als 60 m de fondària). És fàcil observar-lo quan neda a mitjan aigua pels penya-segats.[5]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a Sierra Leone, Cap Verd i les Illes Canàries), de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra. També a Sud-àfrica.[3]

Costums

És solitari amb els individus de la seua espècie, però és freqüent que acompanyi altres espàrids. Els joves són més costaners i gregaris que els adults.[6]

Interès pesquer

Es pesca amb tremalls, palangre, canya i amb fusell.[7]

Observacions

S'ha introduït a piscifactories ja que és el sard que creix més ràpid després de l'etapa juvenil.[7]

Referències

  1. ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000 Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 178.
  5. ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
  6. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 178.
  7. ↑ 7,0 7,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 179.

Bibliografia

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París, i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units, John Wiley and Sons. Any 1994
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres, Macdonald. Any 1985

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Morruda&oldid=240867»