Vés al contingut

Espàrid

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Espàrids)
Infotaula d'ésser viuEspàrid
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Acanthopagrus latus
Chrysophrys auratus
Variada (Diplodus vulgaris)
Pagrus major
Orada (Sparus aurata)
Stenotomus chrysops
Oblada (Oblada melanura)
Mabre (Lithognathus mormyrus)
Salpa (Sarpa salpa)
Càntera (Spondyliosoma cantharus)
Diplodus sargus
Acanthopagrus butcheri fotografiat a Victòria (Austràlia).)
Pagellus bogaraveo
Pterogymnus laniarius
Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)
Error creant la miniatura:
Acanthopagrus australis fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).)
Fitxer:Acanthopagrus bifasciatus by Michal Mikula.jpg
Acanthopagrus bifasciatus
Fitxer:Sheepshead.jpg
Archosargus probatocephalus
Fitxer:Pagrus pargus 1 by Line1.jpg
Pagre (Pagrus pagrus)

Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Morfologia

  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Cuina

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

Observacions

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. ↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
  3. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
  4. ↑ 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ↑ ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. ↑ Iwatsuki, Kimura & Yoshino Ichthyological Research, vol. 53, 4, 2006, p. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
  7. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  8. ↑ MarineSpecies.org (anglès)
  9. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  10. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Bibliografia

  • Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs