Vés al contingut

Mosquerola

De Viki.cat

Mosquerola (en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre. Limita amb els pobles de Vilafranca, Vistabella del Maestrat a la província de Castelló, Puertomingalvo, Linares de Mora, Valdelinares, Fortanet, Cantavella i L'Anglesola, aquests sis últims de la província de Terol.

Mosquerola és un poble caracteritzat per la seva gran extensió de pineda i el seu consegüent valor paisatgístic i natural, està enclavat en la comarca Gúdar-Javalambre, limítrof amb el Maestrat aragonès de Terol i amb el País Valencià. Aquesta comarca ha representat un important paper en la història, com terra de la frontera entre els regnes d'Aragó i País Valencià, com ho prova la conservació de nombrosos monuments arquitectònics. Mosquerola fou declarada Conjunt Històric Artístic en 1982 i conserva l'arquitectura popular dels seus traçats medievals i restes del gòtic i barroc en algunes de les seves construccions. Existeixen diferents jaciments arqueològics com el Castell del Majo, la rambla de la Trucha i el cerro de Sant Antoni. Posseïx diferents monuments Històrics com l'antiga muralla i les seves portalades, l'església dedicada a l'Assumpció i les ermites del Carme, Sant Antoni, Sant Lamberto, Loreto i El Santuari de la Verge de l'Estrella que fiten al seu entorn. Altres monuments són l'ajuntament del s. XVII amb llotja de nou arcs, l'antic convent de Santa Engràcia que posseeix una capella gòtica, el palau Rei en Jaume i el Torrelló de la Casa Forta. Gràcies al seu clima, Mosquerola és perfecte en totes les èpoques de l'any: en estiu per a gaudir el contacte amb la naturalesa i el seu patrimoni, i en hivern contemplar el paisatge nevat i practicar tot tipus d'esports d'hivern, ja que les pistes d'esquí de Valdelinares es troben a tan sols 25 km.

Història

El territori de Mosquerola fou reconquerit el 1181 per Alfons el Cast,[2] i la vila de Mosquerola fou fundada en 1265 per ordre del rei en Jaume I, a furs i costums del poderós Consell de Terol. Encara que abans existien referències documentals: la Mosquerola (1203), la font de la Mosquerola (1204) i castelli de la Moschorola (1208).[3]

Mosquerola consegueix d'inmediat un gran despenvolupament. Al llarg del segle XIII i primeres dècades dels XIV, fou freqüentment la presència de la vila en la documentació de la Cancelleria Reial Aragonesa, degut principalmente als conflictes de pasts que tingué amb la poderosa Casa de Ramaders de Saragossa. Aquests conflictes foren freqüents durant quasi tot el segle XIV, sobre tot les generades entre la sesma del camp de Monteagut, a la que perteneixia Mosquerola, i les viles llevantines més importants de la província de Castelló: Castelló de la Plana i Vila-real. Solien consistir en fets, guerres i agresions dels habitants de Mosquerola als ramaders i pastors llevantins i els seus consegüents processos judicials. Aquesta sèrie de conflictes finalitzà en 1390 amb la sentència àrbitral de Vilafermosa, que gest les normes per les que anava a regir-se la ramaderia extensiva d'una extensa regió.

Durant aquests segles, el terme municipal de Mosquerola es va poblant de nombroses masies i en 1333 es conseguiex l'adhesió dels termes del Castell del Mallo, després d'una dura disputa amb la veïna localitat de Vilafranca. Mosquerola va desenvolupant una intensa activitat relacionada amb la ramaderia i comerç de la llana.

Fou fins a finals del segel XIV quan explota la guerra dels Peres (1356-1369) amb Castella, guerra que resulta beneficiosa per a Mosquerola i els seus veïns, leïals al rei Pere IV. No fou ocupada i com premi rebé la titulació de vila (1366) i el privilegi de celebrar fires i mercats, a més, la Comunitat de Terol passa a denominar-se Comunitat de Terol i Vila de Mosquerola, sent aquesta capçalera de 65 aldees dependents. Cal no oblidar que la vila, des d'aquell moment, va tenir jurisdicció civil i criminal pròpia. Al llarg de la història formà part de la xarxa d'aduanes del Regne i com vila de realenc va tenir representació en les Corts.

I aquí, Mosquerola manté la seva importància, a pesar de les crisis que sacsaren al territori aragonès fins l'Edat Mitjana, fins el segle XIX quan el procés de desenvolupament es trunca. Les guerres carlines castigàren durament el seu territori i especialment la crisis de la ramaderia. A més, la Guerra Civil de 1936 destrueix part del patrimoni cultural de la vila, al temps que els maquis i la repressió mermen les seves gents, especialment el nombrós grup masover.

Monuments

Monuments religiosos

  • Esglèsia parroquial de l'Assumpció (S.XIV-XV.XVI).

És una obra barroca de l'any 1722, que reformà totalment l'antiga esglèsia gòtica dels segles XIV i XV, de la que es conserven restes, destacant sobre tot la portada gòtica situada en un dels costats. fàbrica de maçoneria i canteria, amb tres naus cobertes amb bòveda d'aresta amb el creuer, la torre té cinc cossos de canteria, l'interior guarda un fragment del retaule del segle XVI i dos llenços del segle XVII.

  • Ermita de la Verge del Carme.

Situada al nord de la població de Mosquerola en direcció Cantavella, es de maçoneria encalada, amb entrada per arc de mig punt de cadiram i rebanc de cadiram.

  • Ermita de Sant Antoni (XVIII).

És obra de gran longitud, de maçoneria, coberta a una sola mà, el trespol es recolza en una biga longitudinal que a la seva vegada es recolza en el centre d'una bella columna de cadiram de base prismàtica, fust estrat i capitell jònic de quatre voltes, la porta sud té llindar de fusta decorat i rebanc de caballó.

  • Ermita del Loreto (S.XVI-XVII).

És de canteria, amb una nau coberta a dos mans i atri; presbíter, l'interior conserva fragments d'un retaule del segle XVII i dos llenços.

  • Ermita de Sant Lamberto (S.XVIII).

Edifici de maçoneria, amb una sola nau, coberta amb volta de mig canó i cúpula sobre petxines en el creuer.

  • Ermita de Sant Roc (S.XVII).

L'ermita constitueix un torrelló de la muralla, és obra barroca de maçoneria i canteria, amb una sola nau, coberta amb volta de canó.

Situat a 15 km de la població, té tres naus amb arcs formers i volta de canó recolzats sobre pilars i creuer, cobertes amb arc de canó amb llunets en la central, amb casquets d'esfera en els laterals, amb cúpula sobre petxines en el creuer i amb volta de canó sobre trompes en la capçalera, dues torres. Als peus de tres cossos amb sostre de perfil mixtilini; la portada té dos cossos, l'inferior, d'un ordre de columnes extenses estradies de capitells corrents amb porta adintelada, i el superior, de columnes salomòniques.

Monuments civils

Fitxer:Torre mosqueruela.jpg
Torre i portal de Sant Roc
  • Plaça porxada.
  • Portal i torre de Sant Roc.
  • Muralles i portalades.
  • Cases del carrer Ricos Hombres amb els seus ràfols de fusta.
  • Edifici de Santa Engràcia.

La part antiga del poble està declarada Monument historicoartístic en 1982.

D'interés geològic són els poljes trobats en el terme municipal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 PP
2007 - 2011 Ángel Fabregáte Castillo / Santiago Escriche Ibáñez[4] PAR/EU
Des del 2011 María Isabel Gil Salvador[1] PP

Demografia

Evolució demogràfica de Mosquerola
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2010
719 695 692 693 711 721 722 726 703 694 686 631 608

Llocs d'interès

Fitxer:Paisatge Mosqueruela.jpg
Paisatge dels voltants de Mosqueruela
Fitxer:Virgen de la estrella-monleon.jpg
Santuari Virgen de la Estrella
  • Rambla de les Truites.
  • Santuari Virgen de la Estrella.
  • Castell de Majo. Perdut en la Serra de la Estrella, únicament subsisteixen escorrentius que servien de recolzament a les vigues que sostenien l'accés.
  • Vila de Mosquerola. Declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Muralla de Mosquerola. Façana entre els segles XIII i XIV, conserva alguns llenços en diverses parts així com els set portals que tancaven la ciutat, la majoria dels quals s'encontren restaurats en l'actualitat.
  • Art rupestre:
    • Conjunt d'Abrics del Barranc Gibert. Patrimoni de la Humanitat.

Situat en la capçalera del Barranc de Gibert en un paisatge de serralada amb pins i sabines, quasi en el límit de les províncies de Castelló i Terol, l'Abric I presenta un gran nombre de figures humanes de mida petita, amb escenes de lluita, de caça i animals aïllats de color roig i corresponents al cicle llevantí. L'Abric II presenta pintures en roig i gravades representant segnes del cile Esquemàtic.

Gastronomía

  • Xulletes de corder.
  • Creïlles a la importància.
  • Cigrons amb careta i pates.
  • Guisat de bou.
  • Paella.
  • Bolos Blancs.

Pastes i repostería

  • Higos Albardaos, bolos de mel...

Festes

  • Sant Antoni. 17 de gener.
  • Sant Pere Màrtir de Verona. 29 d'abril.
  • Romeria a la Virgen de la Estrella. Últim diumenge de maig.
  • Sant Lamberto. 17 de juny.
  • Romeria del Carme. 16 de juliol.
  • Sant Cristòfol i Sant Roc (Festa dels pastors o festa dels avis). Últim cap de setmana de juliol.
  • Mare de Déu d'agost. 15 d'agost.
  • Fira tradicional ramadera. Primer cap de setmana de setembre.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
  2. ↑ «Mosquerola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Historia» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Ayuntamiento de Mosqueruela. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  4. ↑ Santiago Escriche, d'Esquerra Unida, nou alcalde de Mosqueruela

Enllaços externs

Municipis de Gúdar-Javalambre


{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|Plantilla:Puntdecimal|N|0|Plantilla:Puntdecimal|W|region:ES_type:city_source:GNS-enwiki|primary|name=}}

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Mosquerola&oldid=98504»