Puertomingalvo

Puertomingalvo és una vila situada al nord-est de la la comarca de Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, que limita amb la província de Castelló. Puertomingalvo és una localitat enclavada en ple Parc Cultural del Maestrat envoltada per un increïble entorn natural propi de la Serra del Maestrat i de la Serra de Mayabona. La vila està declarada Bé d'Interès Cultural.

Limita amb les poblacions de Mosqueruela (província de Terol), Linares de Mora (província de Terol), Vilafermosa (província de Castelló) i Vistabella del Maestrat (província de Castelló).

Història

Íbers i hispano-romans foren les primeres colònies que deixaren la seva empremta documental en la geografia de Puertomingalvo; les fonts històriques -escassament ateses- que aquests grups humans llegaven a la posteritat emplacen les seves restes en uns llocs estratègics, Los Castillejos o ruinas del Mas Royo i El Montañés. El jaciment dels Castillejos delata la presència d'un poblat ibèric, que ocupà la zona fa uns dos mil dos cents anys, del que es conserven les restes de tres torres, una fosa, murs d'alguna vivenda, certs trams enmurallats i petits fragments de ceràmica.

Els assentaments ibèrics foren aborvits, amb major o menor celeritat, per la progressiva romanització de l'amplia comarca de l'Ebre; fruit de la presència romana en la zona es la necròpolis del Montañés, una petita partida propera a l'actual emplaçament del casc urbà, que testifica la presència d'un grup preocupat per la dimensió religiosa: en 1970 es recuperaren quatre esteles funeraries amb inscripcions latines de la qual la data se sitúa entre els segles II i III. Actualment les làpides están custodiades en la capital de la província.

Major importància i significació històrica deixaria en aquest territori la presència d'una tercera força humana, la dels musulmans; en sentit estricte la història de Puertomingalvo s'inicia, textualment, amb la dominació, convivència més o menys pacífica i ulterior expulsió d'aquest poble.

Alguns aragonesistes sostenen que el castro de Abingalbon fou conquistat, per Alfons II, als almohades fins 1181, al mateix temps que Linares de Mora i Mosquerola, i entregat a la custòdia dels templaris, el supost señorio exercit per l'Orde del Temple en el castro de Puertomingalvo fou efímer perquè en 1202 l'obispe i cabildo de Saragossa rebien la carta de donació de mans de Pere II.

El 30 d'abril de 1202 pot considerar-se en l'acta fundacional de Puertomingalvo. Raimundo de Castrocol, obispe de Saragoosa, rebia del rei Pere II d'Aragó els castells de Puertomingalvo i Linares per a poblar-los. En la còpia de l'acta de donació, conservada en l'Arxiu diocessà de Saragossa, es fixen els termes arrebatats als sarracens i la reserva regia d'una porció de terra de ambdúes castros:

Siga conegut per tots, que jo Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona, en el meu nom i en el de tots els meus successors, amb el present document, de forma inviolable i duradera a perpetuitat, et conceïsc, i dòne, a tú, Raimundo, obispe de Saragossa, i a tot el Cabildo de la mateixa seu, per al present i futur, i a tots els teus successors, en les fronteres dels sarracens el castro de Linares i el castro de Avingalbon, als quals els dos castros dòne i assigne els termes del següent mode:

Que aquells pobleu, construïu i edifiqueu per a defensa del meu regne, increment de la cristianitat i confusió dels sarracens i per a que els tingau, retingau i posseïu perpetuament per a mi servei i fidelitat i dels meus; retinc, tot i això, per a mi i els meus en cadascún dels castros per a propi domini, i per al mateix cop d'un sol any, deu yugades de terres en el millor lloc i terme que se puga elegir.

No s'han trobat documents, testimonis ni empremtes d'aquesta prèvia entrega als templaris. Tot i això, no pareix improvable el compte que de què el propi monarca ja havia donat el castro d'Alcalà de la Selva al monasteri de Santa Maria de la Selva Major en 1174; deu anys més tard els seus monjos atorgàren el fur de la població respetant la carta del monarca aragonès. Una coetània activitat colonitzadora (en 1183) propicià que la mitra de Saragossa extinguès la carta pobla a la Penya d'Aznar Lagaya, un extens territori que comprenia els termes de Mazaleón, Torre del Compte, La Portellada, Valderrobres, Fuentespalda i Beseit.

Villarluengo seria una de les últimes conquistes d'Alfons II en la extremadura de Terol: en 1194 el lloc, estebleït els seus límits, fou doant a l'Orde del Sant Redentor; tres anys després el Temple concedí el lloc a alguns veïns per a que el poblaren a fur de Saragossa.

La intensa acció reconquistadora presa pel rei Alfons es veuria completada amb el seu successor Pere II, conegut com el Catòlic als dos els cap la responsabilitat d'haver aconseguit fixar "un cinturó de seguretat" en les terres de frontera amb els sarracens, que permetria garantir la defensa de les mateixes i posibilitar les expedicions fins a terres de Llevant.

El catòlic fixà, com s'ha vist, els termes dels castells de Linares de Mora i Puertomingalvo per a que foren poblats; els límits de la carta de donació s'extenen fins Fortanete, ocupant part de Valdelinares, Gúdar i, segurament, Castelbispal.

Amb anterioritat ja s'havien annexionat a la corona aragonesa altres enclaus estratègics d'aquesta comarca: el lloc i castell del Bos (ruïnes en el terme de Vistabella del Maestrat), en 1203: el castell del Mallo (a prop del Santuari Virgen de la Estrella, a Mosquerola), en 1204, i la vila Sollavientos (Allepús) en 1205.

En 1261, sota la intensa activitat presa pel monarca Jaume I, i la consolidació definitiva del Regne de València, l'obispe Arnold Peralta atorgà a Puertomingalvo la seva carta pobla, on concedia, per als juís, el fur de Terol.

Monuments

Monuments religiosos

Fitxer:Carrer Puertomingalvo.jpg

Carrer en Puertomingalvo

Esglèsia de la Purificació i Sant Blai: Aquest monumental temple d'estil barroc, de mamposteria i canteria, fou adosat a una torre-fortalesa medieval, reconvertida posteriorment en Campanar. El Llibre d'Actes del Consell indica que les obries s'iniciaren en 1721 i també que, en 1734, amb motiu d'una inspecció de la Fàbrica de l'Esglèsia, aquesta ja presentava un estat de construcció molt adelantat; el temple parroquial fou acabat durant el segon quart del segle XVIII.

Dins es contempla una edificació de tres naus: la central, coberta amb volta de mig canyó, i les dues laterals, que contenen en la capçalera un estuc d'una custòdia adoraada pels àngels. Els murs i les superfícies interiors dels seus arcs mantenen, bastant deteriorades, pintures del XVIII. El Sagrari, ubicat en una de les naus laterals, ha sigut recentment restaurada. La resta ornamental de la contrucció fou pràcticament destruïda en la Guerra Civil en la que sols queden alguns elements del cor i l'òrgan, el púlpit, tres sillons, unes columnes de tipus salomònic i quasi tots els taulells del baptisteri, en els que es pot apreciar el pasatje evangèlic del bautisme de Jesús.

El retaule major, també saqudit en la Guerra Civil, fou novament encarregat a l'escultor valencià Joan Villalba; d'estil neo-barroc, fou executat en la dècada dels anys 50.

Altra de les pèrdues iconogràfiques més lamentades per l'Esglèsia Parroquial fou la comptra, i posterior trasllat al Fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (1950), del Retaule de Santa Bàrbara, una de les obres més maques del gòtiques internacional valencià, treball realitzat entre 1415 i 1425 pel pintor Gonçal Peris, deixeble de Pere Nicolau, amb el que treballà a València des de 1400. Es pot contemplar una còpia reproduïda d'aquest retaule junt a la Sacristia Vella de l'Esglèsia, avui rehabilitada com capella. En la planta superior de la torre, un cos octogonal carreuat, finalitzada en 1739, s'instalà el campanar.

Ermita de Sant Bernabé
Ermita de Santa Bàrbara

Monuments civils

Ajuntament de Puertomingalvo: Construïda entre els segles XIV i XV, presenta una bella façana realitzada en caderíes de pedra en la que destaquen els seus accessos en forma d'arc de mig punt, així com els seus formosos vans geminats de la planta superior. Tot rematat per una meravellosa ala de fusta treballada.

Castell de Puertomingalvo: Es tenen notícies d'ell en 1202 amb el nom àrab de Avingalbon. Pere II el donà al bisbe de Saragossa, per a després entrar en un llarg període d'abandonament. És una de les fortificacions millor conservades de tota l'àrea del Maestrat, configurant-se com un esplèndid mirador panoràmic de la zona.

Casa Lloveros i Casa Alta: les dues pertanyen al gòtic llevantí

Antic hospital de Santa Maria de Gràcia: obra del segle XV amb una bella història enrere.

Portalada Portalón
Portalada Portadillo

Entorn geogràfic

A pocs quilòmetres ens encontrem amb les localitats de Linares de Mora i Mosqueruela, bells municipis on es més que recomanable un recorregut pèl seu casc urbà, descobrint vertaderes joies del patrimoni etnogràfic de la comarca.

La Serra de Gúdar ofereix moltes possibilitats per al turisme, es pot: visitar llocs com les Pinars del Moro, l'Alt de Gúdar o els Canyos de Gúdar; practicar diversos esports com escalada, senderisme o esquí alpí, en les pistes de l'estació d'esquí; o conèixer pobles com Valdelinares o Alcalà de la Selva.

Dirigint-nos cap al sud, la capital de la comarca, Mora de Rubielos ens dóna la benvinguda convidan-nos a conéixer el seu meravellós casc urbà amb elements tan significatius com la Ex-Col·legiata de Santa Maria i el castell i muralla.

Turisme

Puertomingalvo compta amb una àmplia oferta d'allotjament, oferint la possibilitat de utilitzar del seu hotel, el seu càmping o els habitatges de turisme rural. Tot açò es completa amb un xicotet Centre de Interpretació dedicat a els "Castillos", ubicat en la planta baixa de la Casa Consistorial.

Llocs d'interès

Fitxer:Sierra Mayabona.jpg

Voltants de Puertomingalvo (Serra de Mayabona)

Vila de Puertomingalvo. Declarada Bé d'Interès Cultural.
Casa forta de Puertomingalvo. Es tracta d'una torre del segle XIV amb remat almenat a la que s'han adosat un conjunt de vivendes complint funció de mas.
Castell de Puertomingalvo. Situat en un extrem de la població, aquest castell del segle XIII d'origen musulmà ha sigut rehabilitat conservant la torre d'entrada, la de l'homenatje i el pati d'armes.
Serra de Mayabona.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	Manuel Zafón Julián	PSOE
2007 - 2011	Manuel Zafón Julián	PSOE
Des del 2011	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica de Puertomingalvo
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2010
136	139	148	140	146	163	165	182	190	229	252	259	209

Gastronomía

Conserva: Embotits.
Creïlles a piló.
Sopes d'all: Les sopes d'all, són un tipus de sopa que conté fonamentalment aigua o caldo, pà que sol ser pà dur que ha sobrat dels dies anteriors, pimentó, una fulla de llorer, all i grasses. Es tracta d'una sopa d'origen humil, però com tot plat popular, està sotmés a múltiples variants, segons l'economía de la família y els gustos dels cuiners. Però a Puertomingalvo, els ingredients més normals són: l'ou, xoriç, pernil... etc.

Festes

Sant Antoni. Dissabte més proxim al 17 de gener, amb benedicció dels animals, fogueres, entrega de la Caritat, i sopar amb carn a la brasa. El diumenge, després de la Missa i processó, tradicional tranza o subhasta pública dels presents donats als Clavaris.

La Candelaria i Sant Blai: 2 i 3 de febrer.

Verge dels Dolors: Divendres anterior al Diumenge de Rams, se li dedica un Septenari en el que es canten anigues melodies en llatí.

Pregària a Sant Joan de Penyagolosa. Primer dissabte de maig s'efectua la popular romeria, a peu, al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Després de la missa i el menjar, es torna al Port conservant els mateixos ritus i tradicions del segle XVII. En el Mas de Gómez s'ofereix la Caritat als romers, un par d'ous cuïts i un traguet de beguda dolça.
Sant Bernabé. 11 de juny, amb processó, romeria, mollete, missa en la pròpia ermita, menjar de germanor, jocs, ball i tradicionals vaques.

L'Assumpció. Del 9 d'agost al 15 d'agost. Principal festa del poble.
Verge del Pilar. 12 d'octubre. És celebra a tots els pobles de l'Aragó i a Puertomingalvo celebren a la Patrona tot tipus d'activitats.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Pàgina de la vila (castellà)

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|Plantilla:Puntdecimal|N|0|Plantilla:Puntdecimal|W|region:ES_type:city_source:GNS-enwiki|primary|name=}}