Vilafermosa

Per a altres significats vegeu «Vilafermosa (desambiguació)».

Vilafermosa
Villahermosa del Río

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Millars
Església parroquial de Sant Bartomeu Església parroquial de Sant Bartomeu
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Castelló de la Plana
Gentilici	Vilafermoser, vilafermosera
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	230.635,43
Superfície	108,90 km²
Altitud	755 msnm
Població (2016)   • Densitat	487 hab. 4,47 hab/km²
Coordenades	40° 12′ 08″ N, 0° 25′ 05″ O{{#coordinates:40 | 12 | 08 | N | 0 | 25 | 05 | W | type:city(487)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	130 km de València 58 km de Castelló de la Plana 37 km de Cirat
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	5 6 PP i 1 PSPV Luis Rubio Catalán (PP)
Codi postal	12124
Festes majors	Sant Bertomeu Segona quinzena d'agost
Dies de mercat	Divendres

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cortes d'Arenós, Sucaina, El Castell de Vilamalefa, Vistabella del Maestrat y Xodos. A la província de Terol limita amb Puertomingalvo.

Geografia

Es troba al peu de la vessant nord-oest del massís de Penyagolosa (és la població més propera a la mateixa), en la confluència dels rius Carbo i de Vilafermosa.

Nuclis de població

• Vilafermosa
• Bibioj
• El Carbo
• Pla de la Cañada
• La Riera

Història

D'origen musulmà pertanyia al senyoriu de Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València i aliat del rei Jaume I. En 1234, Abú Zayd li concedeix carta de població, segons el fur de Daroca. Més tard va ser incorporada a la Corona sent la seu del ducat de Vilafermosa títol instituït per Jaume el Just en l'any 1259. Segons altres fonts, el títol nobiliari va ser creat pel rei Joan II molt més tard.

Durant les bandositats del Regne de València, el 1472 Jaume d'Arenós es féu fort a la Muela de Vilafermosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta contra el petit exèrcit que va conduir Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, governador de València per sotmetre'ls, Jaume d'Arenós fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.

El poble va ser destruït en el curs dels combats de la Guerra de Successió. Durant les Guerres carlistes va ser un important focus d'activitat militar. Fou la seu de la Reial Diputació del Regne de València, govern civil dels carlins valencians, durant la Tercera guerra carlina.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
542	511	513	474	456	452	437	439	441	444

Economia

Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia. Existeix tallers artesanals d'objectes de vímet i de cuir.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995	Luis Rubio Catalán	PP
1995 - 1999	Luis Rubio Catalán	PP
1999 - 2003	Luis Rubio Catalán	PP
2003 - 2007	Luis Rubio Catalán	PP
2007 - 2011	Luis Rubio Catalán	PP
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

Monuments religiosos

• Ermita de Sant Antoni. Dels segle XIII.

L'edifici consta només d'un cos amb capella d'una sola nau. Destaca la Portada de tradició romànica rural.

• Ermita de Sant Bertomeu. Del segle XIV.

Romiatges: Sant Blai (03/02), Sant Bertomeu (24/08), Sant Vicent, Primer diumenge de Maig: Pi Cacho

• Església de la Nativitat. Dels segle XVIII.

En el seu interior trobem uns magnífics retaules gòtics i renaixentistes considerats dels millors de l'art pictòric valencià dels segles XIV i XV. Aquestes taules són atribuïdes a l'anomenat mestre de Vilafermosa, deixeble de Jaume i Pere Serra, a més del Retaule de Santa Caterina de Joan Reixach i la bella imatge tallada de Sant Bartomeu, del segle XIII.

Monuments civils

Nevera del Penyagolosa

Una de les antigues neveres de la zona.

Pilons o Peirónes

Al costat de les ermites, en els creus de camins, en els accessos als pobles o a la part alta de les muntanyes, aquestes creus són veritables obres d'art. Destaquen el Peirón del Masico i el de Pino Cacho.

Pont romà sobre el riu Carbo

Castell

Edifici militar. S'està restaurant la torre i la muralla. Una torre i part de la muralla estan en la plaça de l'Església i són propietat privada.

Llocs d'interés

• La Muela. Del segle XIII.

Antic emplaçament del poble del que en l'actualitat solament queden alguns llenços de muralla, bases de torrasses de defensa, una capella de l'antiga església i la torre pòrtic de la fortalesa.

• Penyagolosa.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. El cap de setmana més proper al 17 de gener.
• Pajaro Rey. El 19 de gener.
• El Pino Cacho. Primer cap de setmana de maig.
• Festes patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu la segona quinzena d'agost.
• Sant Blai. El cap de setmana més proper al 3 de febrer.

Vegeu també

• Riu de Vilafermosa
• Riu Carbo
• Penyagolosa
• Bibioj
• Alto del Tis

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.