Vés al contingut

Miquel Mateu i Pla

De Viki.cat
Retrat de Miquel Mateu a la Biblioteca del Convent del Carme de Peralada

Miquel Mateu i Pla (Barcelona 1898 - 1972) fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou també conegut com a Mateu dels Ferros.

Biografia

Estudià a la Universitat de Barcelona i completà estudis a França i als EUA. El 1935 es féu càrrec de les empreses i indústries familiars. El començament de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Peralada. D'allí fugí a Ginebra i d'allí a Burgos, on passà al bàndol de Francisco Franco, de qui formà part del seu estat major i sembla que en fou amic personal; serví en missions oficials a França, Suïssa i Itàlia . Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la república Manuel Azaña, poc abans de passar la frontera.[1] Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins el 1945, i ambaixador espanyol a França del 1945 al 1947. En l'any 1946, l'empresa La Hispano Suïssa, que havia fundat Damià Mateu (pare d'en Miquel) en l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones), en una maniobra aparentment coactiva i sense opció a rèplica.

Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Española des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutjà ser ministre d'Obres Públiques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalbí, futur ministre sense cartera) i es mostrà reticent al Plan de Desarrollo, així com a la Comunitat Econòmica Europea. També presidí diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, que dirigí des del 1967. Presidí la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1923 el seu pare Damià Mateu havia comprat el castell de Peralada, que Miquel Mateu restaurà i convertí en museu amb una important biblioteca. La seva filla es la Carme Mateu Quintana.

Referències

  • Francesc Cabana Aventures i aventurers IV: Miquel Mateu - La Hispano Suïssa, article a Avui 1.8.9

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Hilari Salvadó i Castell
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1939 - 1945
Succeït per:
Josep Maria Albert i Despujol