Vés al contingut

Negret xato

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuNegret xato
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El negret xato (Dalatias licha) és una espècie de tauró freqüent a les llotges de peix dels Països Catalans.

Descripció

  • Cos allargat i una mica gruixut.
  • Musell curt i arrodonit.
  • Sense espines predorsals.
  • Sense aleta anal ni membrana nictitant.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials.
  • Presenta una coloració marró fosca.
  • Pot arribar a fer 182 cm de longitud total.
  • Els mascles maduren sexualment entre els 77 i 121 cm i les femelles ho fan entre els 117 i 159 cm.

Hàbitat

Colonitza els fons de tot tipus del talús continental, entre uns 37 i 1.800 m de fondària. A la Mediterrània és força comú als 200 m. Sembla que és un tauró demersal solitari que, gràcies a l'alt contingut d'oli que té en el seu fetge, pot arribar a assolir la flotabilitat neutra. Pot sostenir-se i desplaçar-se sense fer servir les aletes.

Alimentació

Al seu tracte digestiu s'han trobat osteïctis pertanyents a les famílies de cauliodòntids, estòmids, argentínids, paralepídids, cloroftàlmids, mictòfids, gonostomàtids, macrúrids, gàdids, merlúccids, apogònids, escorpènids i escòmbrids com el bonítol; condrictis com rajades, moixines, agullats, gutxos i negrets; invertebrats com els calamars, polps, amfípodes, isòpodes, llagostes, gambes, sinòfors i poliquets. A la Mediterrània, l'aliment principal són els peixos ossis durant tot l'any, altres petits taurons són consumits com a segones preses a la primavera i a l'hivern; els crustacis són més importants a l'estiu i els cefalòpodes a la tardor.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Les femelles pareixen de 10 a 16 cries que fan uns 30 cm de longitud total.

Aprofitament

Tot i que la carn és bona, no presenta cap tipus d'interès culinari. Al Japó es pesca comercialment per la carn i per l'oli del fetge.

Referències

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 91.
  • Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.

Enllaços externs