Nur al-Din Muhammad

Nur al-Din Muhammad (+ juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida. Era fill de Kara Arslan al que va succeir a Hisn Kayfa i Khartpert a la seva mort el 1174.

Nur al-Din Mahmud d'Alep es pot considerar que era el seu sobirà. Junt amb aquest va participar en una campanya contra els seljúcides de Konya o Rum que amenaçaven als danishmèndides de Sivas, protegits de Nur al-Din.

Inicialment els ortúquides reconeixien la sobirania nominal de l'atabeg zengita de Mesopotàmia (Mossul) però Nur al-Din Muhammad aviat es va adonar que era més convenient donar suport a Saladí, que dominava Egipte i s'estava apoderant dels dominis zengites a Síria. Saladí en premi per la seva lleialtat, va ocupar Amida (1183) i la va cedir en feu a Muhammad, que feia molt de temps que la volia, i que s'hi va traslladar tot seguit, com a premi pel seu ajut el 1182 en el setge de Mossul. Al final de l'estiu de 1184 va participar al setge d'al-Karak. Al segon setge de Mossul ja estava molt malalt i no hi va participar en persona però hi va enviar al seu germà Imad al-Din.

A la mort de Nur al-Din Muhammad vers el 1184 o 1185 els seus dominis es van repartir entre el seu fill Kutb al-Din Sukman, que va governar a Amida i Hisn Kayfa, i Imad al Din Abu Bakr, germà del difunt, que va governar a Khartpert. La debilitat dels ortúkides afavoria el reconeixement de l'autoritat superior de Saladí.

Referència

• Enciclopèdia de l'Islam, VIII. 135-136