Pere Joan Ferrer i des Torrent
Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català. La seua figura continua essent present ja que els Gegants de Mataró tenen un gegant que el representa.
En esclatar al Principat de Catalunya el 1462 la guerra contra Joan II d'Aragó, Ferrer i des Torrent, que residia al castell de Burriac (Cabrera de Mar), es llença a la lluita i poc temps després anà a Perpinyà en defensa del Principat[1] contra Lluís XI de França, dirigint les operacions amb tant d'encert, que els diputats de la Generalitat l'anomenaren capità general i governador del Rosselló i la Cerdanya. Perduda aquesta ciutat (8 de gener de 1463), Ferrer i des Torrent continuà la guerra en altres llocs d'aquells comtats, assolint l'octubre del mateix any el comandament de les tropes destacades al Llobregat i el Penedès.
El 1464 socorregué Cervera, Besalú i altres poblacions i assistí a la presa de Torroja del Priorat, i l'any següent fou elegit diputat de la Generalitat pel braç militar, cooperant en el setge i presa de La Bisbal. El gener de 1466 va socorre amb 20 vaixells, la vila de Puigcerdà, i el 6 de juliol fou nomenat capità general de l'Empordà, junt amb Juan de Armendariz. El març de 1467 fou cridat a Barcelona per a disculpar-se de varies inculpacions, i tornat a l'Empordà, prengué part en el combat de Viladamat, on s'escapolí de caure a les mans del príncep Ferran d'Antequera.
El 1469 prengué part en el setge de Girona, a finals de 1470 assistí al setge de Cadaqués, i el 1471 es passà, junt amb d'altres militars, a la causa de Joan II, que li entrega en penyora la vila de Mataró, el castell de Burriac i els pobles d'Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià.
Incorporat a l'exèrcit de Joan II, Ferrer i des Torrent prengué part en el combat de la torre Baldovina, on fou ferit; el 1472 prengué Argentona, i acabada la guerra, reedificà el castell de Burriac, convertint-lo en la seva residència habitual. El 1474 compartí amb Joan II les penalitats de la campanya del Rosselló, distingint-se pel seu valor. Com a remuneració a llurs serveis, el següent any se li concedí la jurisdicció civil i criminal sobre llurs vassalls, i des d'aquesta data continuà residint en el seu castell, on degué d'escriure llurs obres Pensament, inclosa en el Jardinet de Orats, i Sumari de batalla á ultrança, editada aquesta última per Francesc Carreras i Candi (Mataró, 1898), precedida d'una biografia.
Referències
Bibliografia
- Francesc Carreras i Candi, Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme Mataró : Alta Fulla, 1987 ISBN 978-84-86556-24-2
- enciclopèdia Espasa, Tom Núm. 23, pag. 930