Riu Girona

Girona

Situació del Riu Girona dins de la província d'Alacant

Cota del naixement

800 (aprox.) msnm

Naixement

Serra Foradada (la Vall d'Alcalà)

Desembocadura

Mediterrani a Els Poblets

Longitud

32 km

Cabal mitjà

- m³/s

Superfície de la conca

117,7 km²

Territoris de la conca

El Comtat i la Marina Alta

Accediu al Portal:Geografia

El riu Girona o Bolata, naix a la població de la Vall d'Alcalà a l'extrem de ponent de la comarca valenciana de la Marina Alta. Després de travessar el terme de la Vall d'Ebo, s'engorja formant l'espectacular paratge conegut com el barranc de l'Infern, a l'eixida del qual hi ha la presa d'Isbert, situada sobretot al terme municipal de la Vall de Laguar. D'ací ençà, discorre per una plana d'al·luvió que conforma la meitat nord del Marquesat de Dénia, on rep les aigües del seu afluent principal, el barranc de la Bolata, i travessa els termes d'Orba, i dels diferents pobles de l'anomenada Rectoria de la Marina Alta, (Tormos, Sagra, el Ràfol d'Almúnia, Benimeli i Sanet i els Negrals), Beniarbeig, Ondara, el Verger i els Poblets, per desguassar finalment, a la punta de l'Almadrava, en el Mediterrani, fent de fita entre el terme d'aquesta darrera població i el de Dénia.

Riuades

El riu Girona durant gran part de l'any manté un cabdal reduït; tanmateix, de tardor a estiu, aquest augmenta considerablement, i en ocasions, ha arribat a inundar els pobles i els camps de la seua ribera, en especial les viles de Beniarbeig, el Verger i els Poblets. Tots tres amb edificacions molt pròximes a la vora del riu.

L'any 1957, durant els dies 1 i 2 d'octubre, esdevingué un període de pluges torrencials fet que afavorí que el cabdal del riu anés de gom a gom.

El 12 d'octubre de 2007, fortes pluges concentrades en un espai de temps reduit van ser les causants de la crescuada del cabdal del riu Girona i, conseqüentment del seu desbordament. Els valors pluviomètrics registrats en alguns pobles de la conca hidrigràfica del Girona, oscil·laren els 400 mm. Aquesta riuada destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçària en els carrers contigus al riu. Fou el major creixement documentat al riu, deixant els ponts malmesos, el pont de Beniarbeig enrunat, i la mort d'una persona a la suara dit vila.