Tormos

Tormos

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. La Rectoria Manc. de S.S. de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Tormer, Tormera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	5,30 km²
Altitud	125 msnm
Població (2016)   • Densitat	323 hab. 60,94 hab/km²
Coordenades	38° 48′ 06″ N, 0° 04′ 21″ O{{#coordinates:38 | 48 | 06 | N | 0 | 04 | 21 | W | type:city(323)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis	1

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Geografia

Tormos està en la carretera que comunica la la Marina Alta amb la Marina Baixa per l'interior, cosa que fa fàcil l'accés al poble. por el interior, lo que hace fácil el acceso a la localidad. Des de l'Autopista A-7 s'ha d'eixir per Ondara i agafar la carretera que creua Beniarbeig i el Ràfol d'Almúnia.

La població està situada als peus de la Serra de Resingles, entre la mar i la muntanya,s'alça el poble. Des de la seua zona més alta es pot veure la mar Mediterrània, el Montgó, la vall que el presideix i les muntanyes que l'envolten. Ubicat a pocs quilòmetres de la platja, gaudeix d'un clima temperat.

Municipis limítrofs

Tormos limita amb els termes municipals de Benidoleig, Benimeli, Orba, Pego, el Ràfol d'Almúnia, Sagra i Sanet i Negrals.

Història

La història de Tormos es remunta a l'època en què els àrabs van dominar la península. L'any 1290 Tormos era una alqueria, donada de per vida a Jaume de Linars, encara que posteriorment el senyoriu va passar a pertànyer al comte de Ròtova. El 1609, amb l'expulsió dels moriscos quedà pràcticament despoblat.

Personatges destacats

• José Perelló Torrens (1885-1955): polític d'esquerres i alcalde democràtic de Tormos durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola.

Monuments i llocs d'interés

• Església parroquial. Data del segle XVIII, es caracteritza per tindre una espadanya en comtes de campanar. Destaca el seu retaule major, considerat d'interés artístic. Està dedicada a sant Lluís Bertran, patró del poble.

• Antiga Almàssera. Actualment aquest edifici està destinat a centre social o casa de cultura, i allotja també un museu on es poden observar la maquinària amb la qual s'elaborava l'oli i el vi.

• Els Poets. és un dels paratges més interessants, situat darrere de la serra de Resingles.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren en honor del seu patró Sant Lluís Bertran durant la primera setmana de setembre. Els carrers es decoren i els seus habitants participen de revetlles i correfocs.

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.