Rocafort
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Rocafort (desambiguació)». |
| Localització | |||
| |||
| Municipi de l'Horta Nord | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Montcada | ||
| Gentilici | Rocafortà, rocafortana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 2,4 km² | ||
| Altitud | 35 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|31|Plantilla:Puntdecimal|N|0|24|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 7,7 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP, 5 PSPV i 1 AMEE Sebastian José Bosch Ponce (PP) | ||
| Codi postal | 46111
| ||
| Festes majors | Agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Sebastià | ||
| Agermanament |  Balhargues, França
| ||
| Web | |||
Rocafort, també conegut com Rocafort de Campolivar, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Limita amb Godella i amb la ciutat de València.
Geografia
Situat al nord-oest de la capital valenciana. El seu terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est. El nucli urbà divideix el terme en dues parts de relleu i utilització del sòl molt diferenciades. La part que segueix al nord-oest l'ocupen una sèrie de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90, d'altitud i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han estat substituïts per urbanitzacions de tipus de descans i estiueig. Des del nucli urbà primitiu cap al sud-est el sòl és completament pla i d'origen sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Sèquia Reial de Montcada.
El clima és mediterrani, encara que lleugerament més fresc que en la capital provincial a causa de l'altitud dels seus pujols.
Història
.jpg){kind=link}
No hi ha documents que certifiquin que Rocafort existís com a poble abans del segle XIV. Les probes indirectes indiquen que no existia a l'època musulmana ni a la romana (el poble no és anomenat al Llibre del Repartiment de l'antic Regne de València) ni baix noms àrabs ni llatins. De tota manera, encara que no hi ha proves de la seva època en aquestes èpoques, sí que es van trobar vestigis del pas de l'home pel seu territori, fins i tot de l'època prehistòrica. Es van trobar restes humans i objectes materials de l'eneolític a la Cova de Rocafort (avui dia exposades al Museu de Prehistòria de València).
De l'època romana, avui dia només es va trobar un aqüeducte per la partida de l'Horteta, i de l'època musulmana només es van trobar les restes d'una finca presumiblement d'aquesta època, però que no va ser demostrat inequívocament.
Al segle XIV pertanyia a Francesca Gamella, i més tard a Mateu Llançol, els béns dels quals foren venuts pel rei a Pere Malet en 1341. Al segle XV, foren els seus senyors Raimon d'Almenar i els Mercader, que el veneren el 1527 a Tomás Ribot. En 1610, Cristòfol Muñoz de Funes apareix com a senyor, i posteriorment el va succeir Joan Muñoz, per a integrar-se el 1799 al patrimoni dels barons de Santa Bàrbara.
El nom
El nom del poble, que remet a la roca on està assentat el nucli principal de la localitat, té origen geogràfic. Per als parlants actuals pot provocar estranyesa que un nom femení -roca- estiga acompanyat per un adjectiu masculí -fort-. En realitat, a l'Edat Mitjana "fort" no era ni masculí ni femení: senzillament no tenia flexió de gènere. De la mateixa manera que passava amb "calent", com s'observa al nucli de Fontcalent, Alacant.
Demografia
| 1838 | 1845 | 1865 | 1887 | 1892 | 1897 | 1900 | 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 362 | 338 | 441 | 490 | 507 | 493 | 509 | 3.703 | 4.242 | 4.619 | 4.799 | 4.629 | 5.117 | 5.464 | 6.049 | 6.144 | 6.259 |
Economia
La seua economia descansa en l'agricultura, la indústria i els serveis de la zona residencial. La ramaderia és escassa. La indústria compta amb diverses fàbriques de pell, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, així com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seves antigues fàbriques de seda i brodats.
Les seves pedreres de pedra i marbre es troben ja en període d'extinció, encara que cap el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet de València.
Monuments
- Església Parroquial. Data de 1434 i va pertànyer durant molts anys als picapedrers de la Fàbrica de Murs i Valls, passant després a les mans dels frares agustins de València. El seu estil és neoclàssic.
- Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostinguts per pilastres.
Festes i celebracions
- Festes patronals. Celebra les seves festes a la fi d'agost en honor a Sant Agustí , Santa Bàrbara, La nostra Sra. del Rosari, Crist de la Providència i Verge d'Agost.
Fills i veïns il·lustres
Fills
- Josep Dolz i Montesinos (Rocafort, 1903) músic, compositor.
- Pasqual Roig Silvestre (Rocafort, 1872 — 1957) va ser un cantant.
- Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949) és un economista i polític.
Veïns
Antonio Machado
Durant un curt términi, des de novembre de 1936 cap a març de 1938 va viure al poble el poeta republicà Antonio Machado, allotjat en un xalet prop a la Séquia Reial de Montcada que avui dia és un restaurant.[1]
Fruit d'aquesta estància, van ser els Sonetos escritos en una noche de bombardeo en Rocafort, a més a més de la memòria de les nombroses activitats culturals i veïnals en les quals el poeta es va comprometre.[2]
Machado no va rebre cap homenatge de les successives autoritats de l'Ajuntament de Rocafort fins el 2009.[3]
Referències
Bibliografia
- Pérez i Marco, Albert: Crònica de Rocafort. Rocafort: Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-505-8306-3
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||