Emperador (Horta Nord)

Emperador

(En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Nord
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Mancom. de l'Horta Nord Montcada (Horta Nord)
Gentilici	Venter, ventera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	0,10 km²
Població (2016)   • Densitat	676 hab. 6.760 hab/km²
Coordenades	39° 33′ 24″ N, 0° 20′ 26″ O{{#coordinates:39 | 33 | 24 | N | 0 | 20 | 26 | W | type:city(676)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	9 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV-PSOE i 3 PP María Vicenta Ruiz Gimeno (PSPV-PSOE)
Codi postal	46135
Festes majors	Primera setmana de setembre
Patró/Patrons	Verge del Roser i Crist de la Misericòrdia
Web	www.emperador.es

Emperador (també conegut com la Venta de l'Emperador, Llocnou d'Emperador o la Venta) és un municipi situat en la part meridional de la comarca de l'Horta Nord.

Amb una població censada de 615 habitants (INE 2012) i, amb una extensió de tan sols 0,0306 km², és el municipi més reduït de tot l'Estat Espanyol i el segon més densament poblat, només per darrere de Mislata.

Geografia

El petit terme d'Emperador és completament pla i manca de cursos d'aigua. Presenta el paisatge típic de l'Horta de València, tot i que l'antiga carretera de Barcelona el creua de sud a nord, esdevenint el carrer major del poble.

Està situat a la zona nord-est de l'Horta de València. Amb tan sols 30.600 m², és el municipi més reduït de l'Estat Espanyol.

Límits

Limita amb únicament amb el terme de Museros, que l'envolta per complet.

Accessos

S'accedeix per la carretera CV-300 que creua el poble de sud a nord esdevenint el seu carrer principal. Les autovies V-21 i l'A-7 circulen a escassos quilòmetres del municipi.

Història

Té el seu origen en un hostal de l'antiga carretera de València a Barcelona, que adquirí a mitjans del segle XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i a la qual va donar algun impuls fabril (destil·lats d'aiguardent i fabricació de lones). Emperador va aconseguir el senyoriu del lloc el 1778 i la seua família va conservar-lo fins el 1837 quan l'abolició dels senyorius va convertir-la en municipi independent. A principis del segle XIX les tropes franceses entraren a la població i saquejaren l'ermita. En 1978 s'annexionà a Museros (amb el que forma el Marquesat de Dosaigües).

Compta amb ajuntament propi des de 1987.

Demografia

El poble havia mantingut els arrels i el seu caràcter quasi familiar, fins al quinquenni 2002-2006, quan més que duplicà la seua població degut a les noves construccions, creant situacions de descohesió i nous problemes desconeguts al poble.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2012
182	159	163	188	192	210	221	260	306	467	615

Economia

L'economia està basada principalment en l'agricultura amb predomini del cultiu del taronger. No obstant això, en el 2001, el 8 % dels ocupats es dedicaven a l'agricultura, especialment en el cultiu de la taronja; el 28 i 13 % dels empleats treballaven en la indústria i la construcció respectivament i la meitat dels actius (50 %) ho feien en el sector serveis.

Administració

Edifici de l'Ajuntament

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José María Simón Gimeno (alcalde de Museros)	PSPV-PSOE
1983 - 1987	José María Simón Gimeno (alcalde de Museros)	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Francisco Gimeno Raimundo	PSPV-PSOE
2007 - 2011	María Vicenta Ruiz Gimeno	PSPV-PSOE
Des del 2011	Alberto Bayarri Remolí	PP

Façana de l'Església del Rosari.

Monuments

• Ermita de la Mare de Déu del Rosari. Es tracta d'una construcció senzilla amb una única façana, la dels peus, quedant la resta de l'edifici limitant amb altres edificacions. Aquesta façana té un sol cos, amb porta d'arc de descàrrega i, sobre ella, una fornícula amb la titular. La façana remata amb espadanya de doble buit i frontó triangular. L'interior és d'una sola nau de 15 x 6 m. El sostre és plafonat, existint en el seu centre un gran oval amb escorxadura d'escaiola, en el qual apareix una pintura de la Mare de Déu del Rosari executada al voltant del 1920.

• Edifici senyorial. D'estil neoclàssic i torre quadrada.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Celebra les seues festes majors el primer cap de setmana de setembre, en honor a la Mare de Déu del Rosari i al Crist de la Misericòrdia, estant l'últim dia dedicat especialment a Sant Vicent Ferrer.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Emperador
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.