Vés al contingut

Rogier van der Weyden

De Viki.cat

Plantilla:Infobox artista Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del segle XVII, se'l considera com el pintor més influent del segle XV.[1]

Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Brussel·les i la seva obra consistí, per una banda, principalment en retrats de personatges i mandataris de la cort de Borgonya i, per l'altra, en pintura religiosa que en molts casos foren tríptics i políptics de grans dimensions. Dins d'aquesta especialitat, alguns passatges els tractava d'una manera semblant i es repetien d'una obra a una altra. Les crucifixions o les pietats no tan sols són temes recurrents en la seva obra, i tenen una composició molt similar.

Va formar-se amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck; ell i van Eyck, des de diferents perspectives, van ser els artífexs del desenvolupament de l'escola flamenca del segle XV. Si Van Eyck, a partir de la seva ampla erudició i una treballada observació, va realitzar unes obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments i sensacions –especialment els dolorosos– dels seus personatges, aconseguint-ho "com cap pintor no ho havia capturat mai".[2]

Vida i família

Rogier van der Weyden va néixer el 1399 o el 1400 a Tournai (a l'actual Bèlgica) amb el nom de Rogier de Pasture. Els seus pares eren Henri de le Pasture i Agnes de Watrélos. La família s'havia instal·lat a Tournai, on el pare de Rogier treballava com a maître-coutelier (fabricant de ganivets). El 1426, Rogier es va casar amb Elisabeth, la filla de Jan Goffaert, sabater de Brussel·les, i Cathelyne van Stockem. Rogier i Elisabeth varen tenir quatre fills: Cornelius (1427) (que de gran es faria monjo cartoixà), Margaretha (1432), Pieter (1437) i Jan (1438). Amb anterioritat al 20 d'octubre de 1435 la família es va instal·lar a Brussel·les[2] on varen néixer els dos fills petits, Pieter i Jan. A partir del 2 de març de 1436, Rogier va obtenir el títol de pintor de la ciutat de Brussel·les (stadsschilder) un càrrec molt prestigiós perquè Brussel·les era en aquella època la residència més important de l'esplèndida cort dels ducs de Borgonya. Amb el seu trasllat a Brussel·les, on es parlava en flamenc, Rogier va traduir-se el cognom passant a anomenar-se "Rogier van der Weyden". Era un home generós i un catòlic devot.[3]

Inicis com a pintor

Poc se'n sap sobre la formació de Rogier com a pintor. Les fonts arxivístiques de Tournai (completament destruïdes durant la Segona Guerra Mundial, si bé n'existeixen transcripcions del segle XIX i començaments del XX) són una mica confoses i han conduït a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal "Maistre Rogier de le Pasture" el 17 de març de 1427. Tanmateix, el 5 de març de 1427 el registre del Gremi de Sant Lluc recollia l'ingrés de "Rogelet de Pasture" i Jacques Daret al taller de Robert Campin.[2] Només cinc anys més tard, l'1 d'agost de 1432, Rogier de la Pasture va obtenir el títol de mestre (Maistre) com a pintor.[4] S'ha qüestionat si l'aprenent de Campin, "Rogelet", era el mateix que el mestre "Rogier" al qual s'oferí el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gairebé trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que "Rogelet" era un altre pintor més jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la dècada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formació de Rogier/Rogelet hagués estat una mera formalitat legal. També Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a mínim durant una dècada.

És possible que Rogier obtingués un títol acadèmic (Mestre) abans que es convertís en pintor i que se li atorgués el vi d'honor amb motiu de la seva graduació. Les sofisticades i 'apreses' qualitats iconogràfiques i de composició de les pintures atribuïdes a Rogier s'han utilitzat a vegades com a argument a favor d'aquesta suposició. L'estatus social i intel·lectual de Rogier en la seva vida va superar la d'un simple artesà d'aquell moment. En general, l'estret enllaç estilístic entre els treballs documentats de Jacques Daret i les pintures atribuïdes a Robert Campin i a Rogier van der Weyden són l'argument principal per considerar que ell fou alumne de Campin.

Mare de Déu dels Mèdici (1450) (Institut Städel, Frankfurt del Main)

Pintor de la ciutat de Brussel·les

La darrera menció de Rogier de la Pasture als arxius financers de Tournai, datada el 20 d'octubre de 1435,[2] el descriu demeurrant à Brouxielles (vivint a Brussel·les). Alhora, apareix la primera menció de Rogier van de Weyden com a pintor oficial de Brussel·les; és a dir, Rogier de la Pasture i Rogier van der Weyden són el mateix pintor. El càrrec de pintor de ciutat (portrater der stad va Brussel) es va crear especialment per a Van der Weyden, i estava relacionat amb una gran comanda que consistia en pintar quatre escenes sobre el tema de la justícia per a la 'Cambra Daurada' de l'Ajuntament de Brussel·les.[5] A la seva mort va ser substituït pel seu deixeble Vrancke van der Stockt.[6] D'altra banda, hi ha documentades diferents adquisicions de propietat i altres inversions al seu nom que mostren la seva prosperitat material.[2] Els retrats que va pintar dels ducs de Borgonya, dels seus parents i dels cortesans, demostren una relació propera amb l'elit dels Països Baixos.

Fruit de la seva generositat, el 1448 va fer una donació de diners i pintures a la cartoixa d'Hérines, prop d'Enghien, on havia entrat el seu fill gran, i a la cartoixa de Scheut, prop de Brussel·les. Al seu testament va deixar una altra mostra de caritat, fent dues importants donacions als pobres de diferents parròquies de Brussel·les.[7] Durant l'any del jubileu de 1450 –potser aprofitant el viatge per a instal·lar el políptic del Judici Final o per demanar una indulgència per l'ànima de la seva filla Margaret morta aquell any–, Rogier va pelegrinar a Roma i es va posar en contacte amb artistes i patrons italians.[8] Tot i desconèixer la ruta que seguí en el seu pelegrinatge, es creu que va passar per Milà –on va pintar el tríptic Sforza–, Ferrara i deuria va contactar amb la família Este per a qui va pintar el retrat de Francesco d'Este. A continuació, marxà a Florència, on va pintar per als Mèdici la Mare de Déu de Mèdici, on apareixen els sants Cosme i Damià, patrons de la família, i la flor de lis florentina. Com a final del recorregut, va arribar a Roma i, gràcies a la crònica de Bartolomeo Fazio, se sap que va admirar l'obra de Gentile da Fabriano a Sant Joan del Laterà.[9]

Com a conseqüència d'aquest viatge, la duquessa de Milà, Bianca Maria Visconti, va enviar a Brussel·les el seu pintor de cort, Zanetto Bugatto, perquè treballés d'aprenent en el taller de van der Weyden. La reputació internacional de Rogier havia anat augmentant progressivament. En els anys 1450 i 1460 estudiosos com Cusa, el Filarete i Fazio es referien a ell en termes superlatius: 'el més gran', 'el més noble' dels pintors. Van der Weyden va morir el 18 de juny de 1464, i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la Catedral de Brussel·les;[10] al seu costat van enterrar la seva dona que va morir poc després d'ell.[7]

Estil

Sant Iu (circa. 1450) Oli sobre taula de roure de 45 x 35 cm, National Gallery de Londres[11]

L'estil de van der Weyden es distingeix fonamentalment per la representació de temes marians i el tractament de situacions de forta càrrega dramàtica. Va realitzar la seva obra en oli sobre fusta, en panell únic, en díptics o políptics. En les seves primeres obres el seu estil és marcadament gòtic, hieràtic, i amb fons daurats. Posteriorment, va evolucionar cap a línies sinuoses i fluïdes com es pot observar en els cossos i en les robes. Els seus personatges són realistes, amb expressions patètiques i un fort dramatisme, que pretén causar un gran impacte emocional en els espectadors.

A Flandes, en aquells temps, la tendència religiosa dominant era la devotia moderna que exhortava els creients a meditar sobre la humanitat de Crist, el qual era representat en el context de la seva vida. L'obra de Rogier, mancada d'un halo, pretén atraure l'espectador de manera que aquest participi efectivament en l'escena que té davant d'ell.

Si Jan van Eyck va ser la gran figura dels primitius flamencs, Rogier va contribuir a millorar l'escola amb el seu geni. Max Frieländer, l'expert en pintura flamenca del XV, va sentenciar: "Jan van Eyck era un explorador, mentre que Rogier era un inventor". La diferent naturalesa dels dos fundadors de la pintura flamenca consisteix en el fet que "van Eyck observava coses que cap pintor no havia observat mai, mentre que van der Weyden tractava d'expressar sentiments i sensacions –especialment els dolorosos– com cap altre pintor no havia aconseguit capturar". El somriure de les seves mares de Déu evoca un afecte maternal i, alhora, tristos pressentiments. L'expressió dels donants és de recolliment i amb una actitud profundament pietosa.[2] La seva pintura va permetre el "descobriment del món visible"; investigà la realitat i cercà la reproducció fidel, i ho aconseguí recolzant-se en noves tècniques pictòriques, i es decantà més cap al realisme que cap al simbolisme de van Eyck. Entre les figures religioses desenvolupà un nou sentit de l'acció, com si fossin en un tableau vivant i aconseguint, a més a més, la primera expressió convincent i no convencional dels sentiments.[12]

Influència

La seva vigorosa, subtil i expressiva pintura, i les concepcions religioses populars tingueren una influència considerable sobre la pintura europea, no tan sols a França i Alemanya sinó també a Itàlia i a Espanya. Hans Memling va ser el seu seguidor més rellevant, encara que no està demostrat que fos un dels seus alumnes.

Va influir en altres artistes posteriors, com Hugo van der Goes, Petrus Christus, Dirk Bouts i Gerard David, així com en el pintor i gravador alemany Martin Schongauer les impressions del qual es varen distribuir per tota Europa a partir de les darreres dècades del segle XV. Indirectament, les impressions de Schongauer varen ajudar a difondre l'estil de Van der Weyden.

La manca de signatura, que no permetia identificar les seves obres, i un error d'identificació de Karel van Mander, el pintor i biògraf dels artistes flamencs, va provocar que la seva figura quedés enfosquida entre el segle XVI i el XIX, quan els investigadors Karl Schnaase o Gustav Friedrich Waagen varen recuperar l'autoria i el reconeixement del pintor.[13]

Obres

Amb certesa, a patir d'una base documental del segle XV, no es pot atribuir cap treball a Rogier van der Weyden. Tanmateix, Lorne Campbell ha manifestat que hi ha al menys tres pintures ben autenticades, si bé en diferents moments s'ha dubtat o s'ha subestimat la seva autoria. L'obra millor documentada és el El davallament de la Creu que està al museu del Prado (Madrid). Campbell assenyala que la història d'aquesta pintura es pot reconstruir amb detall des del segle XVI i en registres posteriors. Els altres dos treballs certificats són el Retaule de Miraflores, esposat a Berlín, i la Crucifixió del Monestir de l'Escorial.[14]

El 1439, el duc Felip el Bo li va encarregar la policromia de la tomba de Maria d'Evreux, dona de Joan III, duc de Brabant, i de la seva filla Maria; i el 1441, la pintura d'un drac per a la processó del "Grand Tour", cerimònia en honor a santa Gertrudis de Nivelles.[15]

El fragment de La Magdalena llegint, propietat de la National Gallery de Londres, ha estat descrit per Campbell com "una de les grans obres mestres d'art del segle XV i entre els primers treballs més importants de Rogier".[16] Des dels anys 1970, aquesta pintura ha estat connectada amb el bust de santa Caterina i de Sant Josep de la col·lecció del Museu Calouste Gulbenkian (Lisboa). Hi ha una àmplia certesa que aquests tres fragments venien del mateix retaule que descrivia la 'Verge i el Nen amb Sants' parcialment documentat en un dibuix posterior, actualment a Estocolm. Aquest retaule va ser desmuntat en aquests tres fragments en una data desconeguda, però d'abans de 1811.[17][18]

Les pintures més famoses de Rogier que sobrevisqueren fins al segle XVII, eren quatre grans plafons que representaven la Justícia de Trajà[n. 1] i la Justícia d'Herkenbald. Aquests eren un encàrrec de la ciutat de Brussel·les per a la Gulden Camere (Cambra Daurada) de l'Ajuntament de Brussel·les. El primer i tercer plafons estaven signats, i el primer datava de 1439. Els quatre els va acabar abans de 1450. Malauradament, foren destruïts el 1695 durant el bombardeig francès de Brussel·les, però es coneixen gràcies a moltes descripcions antigues, per algunes còpies lliures i parcials dibuixades o pintades. Però, especialment, es coneix per una còpia parcial feta en tapís que acompanyà Carles el Temerari en les seves campanyes i que passà a mans dels suïssos quan el derrotaren a Grandson; la peça actualment es troba al Museu Historisches de Berna. Les pintures probablement feien prop de 4,5 metres cadascuna, que en aquella època era una mida enorme per a una pintura sobre taula. Servien com a 'exemples de justícia' per al regidor de la ciutat que havia d'impartir-la. Fins a la seva destrucció, les pintures varen ser lloades per diversos comentaristes de renom, com Dürer (1520), Vasari (1568), Molanus (c.1570-1580), i Baldinucci (1688).[19]

Obres versionades

Rogier va tractar certes temàtiques de forma repetitiva. En alguns casos es tracta pràcticament de còpies amb molt poques diferències, com a La Mare de Déu de sant Lluc. En d'altres casos el que repeteix és la temàtica, però amb reinterpretacions.

Plantilla:Galeria Plantilla:Galeria Plantilla:Galeria

Obra religiosa

La majoria de l'obra religiosa es de temàtica mariana amb una fesomia de la figura de la Mare de Déu molt similar: cara llarga, nas prim, ulls mig aclucats i cabells pentinats cap enrere amb un ample front. La figura del Nen és desmanegada, com les de van Eyck, i lluny del tipus de bellesa infantil que cercaven els artistes italians.

Dins d'aquest grup, les temàtiques més freqüents són la nativitat o l'alletament de Nen Jesús i una de les obres més destacades és La Mare de Déu de sant Lluc, una peça de clara inspiració en La Mare de Déu del canceller Rolin, de Jan van Eyck.[20]

Mereix una menció especial el El davallament de la Creu, una obra primerenca de Rogier que sintetitza el seu mestratge en la composició, en la representació dels sentiments i, alhora, en el domini tècnic per aconseguir que semblés un retaule de talles policromades. Plantilla:Encapçalament obra Plantilla:Obra Plantilla:Obra

Plantilla:Obra

Plantilla:Obra Plantilla:Obra

Plantilla:Obra |}


Els retrats

Els retrats de dones que va pintar Rogier són d'una gran bellesa i les elegants vestimentes ens permeten conèixer la moda del moment. Els retrats d'homes són de personatges coneguts que acostumen a acompanyar-se d'atributs que els associen a alguna confraria, com una fletxa en el retrat d'Antoni de Borgonya, un martell en el de Francesc d'Este, o el Toisó d'Or en el cas d'altres personatges.

S'inclou en aquest grup els retrats de Magdalena llegint, Sant Josep i Santa Caterina d'Alexandria que, originalment, formaven part d'un retaule i varen ser trossejats per aprofitar només la imatge del personatge.[21] Plantilla:Encapçalament obra Plantilla:Obra

Plantilla:Obra


Plantilla:Obra

Plantilla:Obra


Plantilla:Obra

Plantilla:Obra |}


Els tríptics i políptics

En l'obra de Rogier van der Weyden hi ha gran quantitat de tríptics i políptics, fet que denota la gran productivitat del seu taller. La temàtica més nombrosa és la crucifixió de Crist, si bé també hi figuren temes marians com l'anunciació, la nativitat o l'adoració dels Mags.

Una de les peces més grans i importants va ser el políptic del Judici Final, un encàrrec del canceller Rolin, client d'una de les obres fonamentals de Jan van Eyck.

El Tríptic de la Mare de Déu o Retaule de Miraflores, actualment a Berlín, va ser propietat del papa Martí V qui el va donar a Joan II de Castella i aquest el regalà a la cartoixa de Miraflores, una cartoixa situada prop de Burgos que acabava de fundar el 1445. L'acta de donació el descrivia com el treball del gran i famós Flandresco Rogel. Durant la invasió napoleònica va ser robat pel general Armagnac, i posteriorment va passar a mans del príncep d'Orange, a les de Guillem II dels Països Baixos i, a la mort d'aquest, va quedar al museu de Berlín. En aquesta obra, van der Weyden pinta per primer cop el tema de l'aparició del Crist ressuscitat a la Mare de Déu, fet que mostra l'esperit innovador del pintor.

La capacitat de síntesi de Rogier queda demostrada en el Retaule dels Set Sagraments; al voltant de l'escena de la crucifixió de Crist queden representats a cada ala del retaule, tres sagraments, i al fons del panell central, l'eucaristia.[22]

Plantilla:Encapçalament obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran Plantilla:Obragran

Plantilla:Obragran |}


Exposicions

Notes

  1. ↑ La llegenda diu que Trajà va decidir aturar la marxa del seu exèrcit cap a Orient per a fer justícia a una pobre vídua que havia estat atropellada. (Summa, pàg.69)

Referències

  1. ↑ Campbell 2009, pàg. 7
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Panofsky 1998, pàg.245-247
  3. ↑ Enciclopèdia Catòlica
  4. ↑ de Vos 1999, pàg. 51
  5. ↑ de Vos 1999, pàg. 53
  6. ↑ Delmarcel, Guy. Flemish tapestry from the 15th to the 18th century. Lannoo Uitgeverij, 1999, p. 47. ISBN 9789020938869 [Consulta: 14 Maig 2011]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Frère, pàg. 75-76
  8. ↑ Britannica Educationla 2009, pàg. 50
  9. ↑ Pijoan, pàg. 81
  10. ↑ de Vos 1999, pàg. 63
  11. ↑ Fitxa de l'obra a la National Gallery
  12. ↑ Comentari sobre la mostra de Piero della Francesca (2007)
  13. ↑ Van Veen 2005, pàg. 231
  14. ↑ Campbell 2009, pàg. 32–64
  15. ↑ Yarza Luaces, Joaquín. «Rogier van der Weyden» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Enciclopédia Online. Museo del Prado. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  16. ↑ Campbell 1998, pàg. 405
  17. ↑ Campbell 1998, pàg. 394, 398
  18. ↑ «Bust de 'Sta. Caterina'; Bust de 'St. Josep». Museu Gulbenkian, {{#invoke:data|data_format|19-04-2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  19. ↑ de Vos 1999, pàg. 58-60
  20. ↑ Pijoan, pàg.79
  21. ↑ Pijoan, pàg.83
  22. ↑ Pijoan, pàg.74-75
  23. ↑ «Rogier van der Weyden: Master of Passions». rogiervanderweyden.com, {{#invoke:data|data_format|20-09-2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].


Bibliografia

  • Campbell, Lorne; van der Stock, Jan; M (Museum : Leuven, Belgium). «The New Pictorial Language of Rogier van der Weyden». A: Rogier Van Der Weyden 1400-1464: Master of Passions (en anglès). Waanders Uitgeverij, 2009. ISBN 9789085261056 [Consulta: 18 Desembre 2010]. 
  • Campbell, Lorne. Van der Weyden. Chaucer, 2004. ISBN 9781904449249 [Consulta: 24 Desembre 2010]. 
  • Davies, Martin, Rogier van der Weyden: An Essay with a Critical Catalogue of Paintings Assigned to him and to Robert Campin, London: Phaidon, 1972. ISBN 0-7148-1516-0
  • Frère, Jean-Claude. Early Flemish painting. Terrail, 15 October 2007. ISBN 9782879393391 [Consulta: 26 Octubre 2010]. 
  • Kemperdick, Stephan Rogier van der Weyden (Masters of Dutch Art), ISBN 3-8290-2571-8, Könemann, 2000.
  • Marzio, Peter C. A Permanent Legacy: 150 works from the Collection of the Museum of Fine Arts, Houston. 1st Ed. New York: Hudson Hills Press, 1989.
  • Panofsky, Erwin. Los primitivos flamencos (en castellà). Ediciones Cátedra, 1998. ISBN 9788437616179 [Consulta: 7 Desembre 2010]. 
  • Pijoan, Josep. El Arte Del Renacimiento En El Centro Y Norte de Europe. Espasa-Calpe, 1989 (Summa Artis). ISBN 9788423952151 [Consulta: 6 gener 2011]. 
  • van Veen, Henk Th. Early Netherlandish paintings: rediscovery, reception, and research (en anglès). Amsterdam University Press, 2005. ISBN 9789053566145 [Consulta: 28 Desembre 2010]. 
  • de Vos, Dirk. Rogier van der Weyden: the complete works (en anglès). Harry N. Abrams, 1999. ISBN 9780810963900 [Consulta: 18 Desembre 2010]. 

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Rogier_van_der_Weyden&oldid=150595»