Salvador Ritort i Faus
Salvador Ritort i Faus [1](Castellciutat, 11 de setembre del 1888 – Tarragona, 18 d'agost del 1955) va ser sacerdot, organista i compositor.
Biografia
Als vuit anys inicià la seva formació musical com a escolà de Montserrat, i estudià violí, orgue, harmonia i composició. Ingressà al seminari d'Urgell, on seguí la carrera eclesiàstica i amplià els estudis musicals amb l'organista de la catedral de la Seu d'Urgell, mossèn Enric Marfany. Al 1912 aconseguí la plaça d'organista de Ponts i dos anys més tard guanyà per oposició la plaça d'organista segon de la catedral de Tarragona. A l'any 1926 accedí per oposicions al càrrec de professor de música de la Casa Provincial de Beneficiència i hi restà tota la resta de la seva vida (1926-1955). Va ser sotsdirector de l'Orfeó Tarragoní (que dirigia Josep Gols, primer, i el seu fill Xavier Gols, després) i fundà (al 1929 [1]) l'Escolania de la Mare de Déu de la Mercè. Publicà alguns articles de crítica musical a la premsa local. Tingué com alumnes el director Josep Maria Malato Ruiz, el músic i compositor Josep Juncà i Albert i la contralt Francesca Vidal i Guinovart.
Com a compositor va ser autor de música sacra (misses, responsoris, motets i pregàries), cantates, obres per a formacions de corda i per a gran banda, cor gran i orquestra, goigs, himnes, cançons infantils i ballables. També va col·laborar amb l'Estación Central Radio-Emisora de Buenos Aires, per a la qual va compondre diverses peces populars. La major part de la seva producció musical es conserva a l'Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona.
L'ajuntament de Tarragona li dedicà un carrer.
Obres
- La Balanguera, suite per a gran orgue
- Ball de faixes de Maldà (1954)
- Ball de majorales d'Ulldemolins
- Caramelles, dedicat al santuari de Santa Maria de Paretdelgada
- Danses pirinenques, per a piano a quatre mans i quartet de corda
- Goigs a la Mare de Déu de Puigcerver d'Alforja (1940), a sant Isidre de Puigdelfí (1944), a la Verge de les Sogues de Bellvís (1946), a la Verge de la Misericòrdia de Reus (1954), a la Mare de Déu de Passanant (1955), a sant Antoni de Pàdua del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Tarragona (1935), a l'apòstol sant Pau de l'antiga capella del Seminari Pontifici de Tarragona (lletra de Carles Cardó), a sant Magí del Mar i a la Mare de Déu de la Salut de Tarragona, a la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí, a sant Miquel (amb lletra d'Hilari d'Arenys de Mar)
- Havanera de Caramelles (1908), americana composta per a les caramelles de Castellciutat
- Himno a la agrupación coral de Vila-seca "La Unió" (1956), amb letra de Josep Devesa
- Hossana Filio David
- Miserere, a una sola veu i orgue
- Missa Stella Maris, per a cor i orquestra
- Montserrat, poema
- La Passió del Morell (anys 50)
- La Seca, la Meca i la vall d'Andorra, suite burlesca
- Suite per a banda
- Suite núm. 2, per a orquestra (comprèn les peces El pardal, L'hereu Riera i Els tres tambors)
- Te Deum (1922), a dues veus amb acompanyament d'orgue
- Vals humorístic a sis veus, per a veu i orquestra
- Xano-xano-xim, suite burlesca per a cor i cobla (o orquestra)
Sardanes
- L'aplec de Sant Magí
- Campanes al vol
- Núria
- El rector de Vallfogona
- Ribetana
- Tantost la hivernada
Bibliografia
- El llegat de Mn.Ritort, a la Diputació i El fons de partitures de Mn.Salvador Ritort i Faus, notícies a Bolduc. Setmanari Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona 2 (gener 2007), p. 2 i p. 5-6 [2]
- Jordi Morant i Clanxet Mn. Salvador Ritort i Faus, organista i compositor de goigs, article a Gaudia, revista cultural 20 (2004), p.11.12
- Eugeni Perea Simon Mn. Salvador Ritort i Faus, un urgellenc il·lustre a l'arxiodiòcesi de Tarragona, article a Urtx: Revista cultural de l'Urgell 16 (2003), p. 259-262 [3]
- Joan Grifoll i Guasch La cultura musical i el seu entorn. Primer Centenari del seminari de Tarragona (1881-1986) Valls: Gràfiques Moncunill, 1989
Gravacions
- DVD II Concert Homenatge a Mn. Salvador Ritort i Faus, que gravaren el 25 de novembre del 2005 el Cor i Orquestra del Conservatori de la Diputació de Tarragona, el Cor Ciutat de Tarragona, el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i l'organista Jordi Vergés (Tarragona: Arquebisbat de Tarragona, 2006)
Notes
- ↑ L'Enciclopèdia Catalana (en la primera edició) havia donat incorrectament el nom Salvador Ritort Fons; l'edició electrònica del GREC així com la bibliografia posterior, com el Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya o l'article esmentat de Perea en la Bibliografia, esmena l'error.