Castellciutat
{{#coordinates:42 | 21 | 21,43 | N | 1 | 26 | 37,95 | E | type:city(90)_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975. La vila de Castellciutat sovint es anomenada popularment Ciutat, com fou anomenada oficialment fins al segle XVI, nom que contrasta amb el nombre d'habitants, el 2005 en tenia 451. El poble es troba damunt un serrat paral·lel a la riba esquerra de la Valira, i que posa fi al plana de la Seu d'Urgell, la part més antiga es troba en un coll del serrat a 721 metres d'altitud. A una banda hi queden les restes de l'antic castell, Castell de Ciutat, i a l'altra la Ciutadella. Al poble s'hi pot trobar l'església parroquial de Sant Feliu de Castellciutat.
El carrer de la Vila és un dels principals eixos i pel camí de Bellestar, o de Benavarre, hom accedeix a la carretera d'Urgell. A llevant hi ha la carretera que finalitza amb un pont per conectar amb la Seu d'Urgell.
L'antic Castell de Ciutat es troba dreçat sobre el puig d'Urgell lloc d'un gran valor estratègic. Des del castell es domina la ciutat de la Seu; a més, s'albira tot l'antic territori del quarter de Ciutat i pobles de més enllà i tot.
A migdia de la vila hi ha la Ciutadella. Fou bastida a la primeria del segle XVIII damunt l'antiga Torre Blanca, en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal. Des del lloc s'entreveu la ribera de la Seu, amb la ciutat i els rius. La ciutadella de Castellciutat serví modernament com a residència del Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62. Al febrer del 1993 fou tancat i cedit al municipi, i des del 1996 és la seu d'una escola d'hostaleria.
Pel que fa a l'esport, la població té un club de futbol anomenat CF Castellciutat. Es va formar l'any 2005 (segons federació catalana de futbol) i actualment consta de directiva (presidida per Miquel Parra), cos tècnic, plantilla. RàdioSeu, ubicada també a la població, reuneix els fets al voltant del club en un programa de Ràdio amb Sergi Cava.
Situació
La vila de Castellciutat es troba damunt un serrat al sector ponent del municipi de la Seu d'Urgell a la riba esquerra del riu la Valira, a diferència de la resta de municipi. A l'est de la vila es troba la ciutat de la Seu d'Urgell, després de creuar el riu; a oest la carretera N-260 i els límits amb el terme municipal de Montferrer i Castellbò; al sud es troba la Ciutadella i el polígon industrial que limiten amb la urbanització del Balcó del Pirineu (Montferrer i Castellbò).
Història
El lloc de Ciutat fou habitat des de molt antic. Sembla que en la prehistòria hi hagué el poblat d'Arse-durgui, que es convertiria posteriorment en la civitas Orgellia, capital dels ceretans segons Plini i Estrabó. Sembla que potser fou ací que es bastí la primera catedral d'Urgell, al segle VI. La ciutat fou destruïda vers el 793 (a la primeria d'aquest segle caigué sota domini musulmà, però sembla que vers el 785 fou alliberada pels francs) per l'exèrcit d'Abd al-Malik, que es retirava havent estat vençut al S de França. L'antiga ciutat ja no tornà a tenir la mateixa esplendor. Els documents del segle X l'anomenen Civitas Fracta ("Ciutat Trencada"), i a la vall, a l'interfluvi del Segre i la Valira, fou bastida una nova catedral, al Vicus Urgelli, que havia de reemplaçar en importància i influència l'antiga ciutat.
Tanmateix, tot i haver perdut l'antiga capitalitat, el lloc de Ciutat no restà despoblat del tot. A mitjan segle X hi fou erigida una església, dedicada a sant Feliu i a sant Martí, que el 952 fou consagrada pel bisbe Guisad II d'Urgell a petició del comte i marquès Borrell. Aquest la dotà amb els delmes dominicals que rebia a Ciutat, a la vall d'Andorra i a Bescaran, i amb altres béns a diversos llocs, entre els quals el castell de Sant Vicenç d'Andorra amb la seva església (Sant Vicenç d'Enclar). El comte la proveí, també, amb llibres i objectes litúrgics i el bisbe li cedí els delmes i les primícies i els drets parroquials.
El domini de Ciutat pertanyia als comtes d'Urgell, però a poc a poc els bisbes hi adquiriren alguns béns, com el 1054, que el comte Ermengol III empenyorà al bisbe Guillem "ipsam villam de Civitate cum suos terminos et cum ipsas ecclesias". El domini de Ciutat, però, retornà als comtes, que, per sentència arbitral (d'Ermengol VI) contra el prelat urgellès el 1135, cediren el lloc a Pere I de Castellbò (vescomte de l'Alt Urgell, primer vescomte de Castellbò) perquè hi bastís una fortalesa, a la qual cosa s'havia oposat el bisbe. Ciutat passava, així, a integrar-se en els dominis que constituirien la jurisdicció feudal del vescomtat de Castellbò. Ramon (II) de Castellbò, el 1154, prometé al bisbe que, si l'Església urgellesa conservava l'amistat amb el comte Ermengol, no li causaria mal, i li jurà fidelitat contra tots, excepte contra el comte. El vescomte Arnau de Castellbò, que el 1190 fou autoritzat a reconstruir el castell de Ciutat sota la potestat del comte d'Urgell, el 9 de gener de 1195 atorgà una carta de poblament i franquesa als habitants de la vila de Ciutat i els concedí diversos privilegis.
A la primeria del segle XVI la vila de Ciutat era centre d'un dels quarters del vescomtat de Castellbò, del quarter dit de Ciutat o, també, posteriorment (a partir del segle XVIII), de Castellciutat, perquè sobre la vila hi havia una fortalesa o castell, amb un castellà que en tenia guarda. El veguer del vescomtat hi tenia habitació i posada ordinària. I de les guaites i obres del castell, n'havien de tenir cura els homes d'Aós, de Civís, de la vall de Sant Joan i de la batllia d'Aravell i Bellestar. A la vila de Ciutat hi havia el batlle principal, que era el superior de tot el quarter. El quarter comprenia la batllia d'Aós, la vall de Sant Joan, la batllia d'Aravell i Bellestar, l'abadiat de Sant Serni de Tavèrnoles, Estamariu i Adraén. Aleshores, a la vila de Ciutat hi havia 43 focs. Construït a l'aigua de la Valira hi havia un molí fariner (que el vescomte havia arrendat als veïns el 1434); al Carrer Sobirà, un forn de coure pa (arrendat perpètuament a Joan Miquel i als seus el 1457) i, a més, a Ciutat hi havia una fleca, una carnisseria i una taverna.
En les guerres de l'edat moderna Castellciutat tingué un paper destacat i fonamental, com a plaça forta, en la defensa de la propera ciutat de la Seu d'Urgell. Sembla que fou després de la guerra de Successió que es bastí la ciutadella de Castellciutat, segons els models del francès Vauban, adaptada al progrés de l'artilleria. En aquesta guerra el general Moragues fou governador de Castellciutat.[1] Ambdues fortaleses, la ciutadella i el castell, foren escenari d'importants fets d'armes durant la tercera guerra Carlina. El 16 d'abril de 1874 els carlins comandats per Rafael Tristany i Parera prengueren per sorpresa la ciutadella, aprofitant que part de la guarnició era a l'aplec de Bell-lloc, on se celebrava la festa de l'Ascensió. El brigadier governador de la plaça, en no poder valer-se del castell, perquè era dominat per la ciutadella, hagué de rendir-se. Els carlins, però, hagueren d'abandonar la fortalesa el 26 d'agost de 1875, en què, mancats d'aigua i sense poder rebre auxili, capitularen davant les forces del general alfonsí Arsenio Martínez-Campos Antón.
Fills i filles il·lustres de Castellciutat
- Ramon Faus i Cerqueda (1835-1895): Mestre d'escola i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Antoni Faus i Cerqueda (1830-1891): prevere i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Josep Moragues i Mas
Referències
Vegeu també
| Indrets |
| ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Zones |
| ||||||||||
| Emplaçaments |
| ||||||||||
| Església d'Urgell | |||||||||||
| Cultura |
| ||||||||||
| Esport |
| ||||||||||
| Cases (Bé d'Interès) | |||||||||||
