Salvador Torrell i Eulàlia
Salvador Torrell i Eulàlia fou un editor català nascut a Baix Camp, Reus el 20 de juliol de l'any 1900 a la casa número 7 del carrer de les Barreres, antigament conegut per carrer Nou. D'infant va anar a l'escola del mestre Josep Ma. Cros i Reig , situada en el mateix carrer on hi va viure tota la vida.
En Salvador era una persona molt sociable i comunicativa, tenint companys amb la seva mateixa inquietud intel·lectual, sobretot pel que fa a la cultura catalana.
Amb 16 anys va fundar juntament amb altre gent l'"Agrupació Horaci", iniciant un curs de llengua catalana al "Centre de Lectura de Reus". Aquest fet era considerat una gosadia en aquells temps.
Entre els anys 1917 i 1924 es publicaven diverses revistes satíriques a Reus, d'entre altres: Migranya, Paricu, La Porra, La Vitxeta i Les Pessigolles. Totes aquestes revistes de to desvergonyit causaven un gran enrenou. En totes hi va col·laborar en Torrell.
Salvador va crear una forta amistat amb el conegut poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, que per allà a l'any 1917 va publicar la revista: Un enemic del poble.
A l'any 1918, seguint les passes del seu amic J.Salvat-Papasseit, en Torrell va publicar la revista gratuïta: La Columna de Foc, junt amb Prous i Vila. En aquesta van col·laborar: J. Aiguader Miró, Gabriel Alomar, J. Duran Juncosa, Josep Maria de Sucre, Àngel Samblancat, J. Salvat - Papasseit, Pellicer i Eugeni d'Ors entre altres.
Seguidament, va fer diverses publicacions: la novel·la El fruit d'una passió (1918), amb un pròleg de Josep Aladern; Cercant la pau del cor (1919), amb pròleg de Ventura Gassol; l'obra de teatre Fritz i Emma (1922), dedicada a la seva primera esposa Maria Cucarull i Gavaldà i el llibre de poemes Buirac (1923) , la qual dedica a Jaume Simó i Bofarull.
L'any 1922 va obrir un comerç d'espardenyes al carrer de Sant Llorenç. En aquest establiment, a més d'espardenyes venia llibres catalans il·legalment, ja que no disposava de la llicència requerida per vendre'ls. Aquell mateix any va publicar Boira: fulla de pantarragonisme, revista literària amb Josep M. Prous i Vila, Ramon Blasi i Joan Ferraté Gili com a col·laboradors.
A l'any 1924 i degut a l'increment de les ventes de llibres, tancà el comerç i obrí una llibreria al Raval Baix de Jesús, la qual fou anomenada: " Llibreria Nacional i Estrangera" i fou inaugurada amb una exposició de Goigs de Reus. En aquesta llibreria s'hi van dur a terme exposicions i sessions íntimes de literatura catalana.
El 1925 hi van llegir a la llibreria: Melcior Font, Josep Maria Prous i Vila, Josep Maria de Segarra i Ventura Gassol. A l'any següent foren Salvador Espriu, Joan Arús i C. A. Jordana els que llegiren.
El 1929 el local se li va quedar petit i al mes d'octubre es va traslladar al Raval de Santa Anna núm. 20 mantenint el mateix nom. Aquest nou local fou dividit en dos departaments; L'exterior era la llibreria i l'interior fou destinat a sala d'exposicions, conferències i tertúlies. Per aquest local hi passava molta gent despertant en ells una gran inquietud intel·lectual.
En Torrell estava atent a totes les novetats editorials i la seva era la llibreria més ben assortida de la Catalunya meridional. Salvador va adquirir prestigi en l'àmbit literari i, com a conseqüència moltes editorials el consultaven abans de fer els tiratges.
A l'any 1929, treballant com a corresponsal de premsa d'un diari de Barcelona, va rebre una invitació escrita en castellà per tal d'assistir a una inauguració i aquest la va tornar pregant que li traduïssin, car no entenia l'idioma en la qual estava redactada. Després d'aquest fet, el Ministre de Governació va ordenar al Governador civil de Tarragona que desterrés al citat corresponsal un mes a un poble de la província de Terol per tal d'aprendre l'espanyol. En Torrell va haver de realitzar el desterro, quedant fitxat per la policia estatal. No obstant això, Torrell no va utilitzar mai el castellà en els seus escrits públics.
En retornar de l'exili, va tornar a reprendre el timó de la llibreria que havia obert feia poc.
Des de l'any 1933 fins al 1936 a la sala d'exposicions hi van exposar els artistes següents: Rafel Benet, Ramon Campany, Pere Creixems, Francesc Domingo, Manuel Humbert, Rafel Llimona, Alfred Sisquella, Josep Serra, Josep Togores, Josep Mompou, Tomàs Bergadà, M.Smilovich, Ceferì Oliver, Pere Calderó, J.Constantí Zamora, Josep Ferrer i Ravascall, Andrè Maurois (va anar per haber-li editat la traducció catalana de la seva novel·la "Climats") i l'Escola de Belles Arts de Barcelona d'entre molts altres.
Per l'abril del 1936 i amb el patrocini de l'Ajuntament de Reus, en Torrell era protagonista de l'organització de l'Exposició Monogràfica del Llibre Català; editat al Principat, València, Mallorca i el Rosselló des del 1900 fins el 1936. Però en esclatar l'alçament militar es va fer impossible realitzar el desitjat projecte.
Durant la guerra civil, Torrell va ser militant de la Unió Socialista de Catalunya, salvant vides eclesiàstiques i la de totes les persones que es trobessin en perill. També tractava d'evitar l'empresonament d'amics i de catalanistes perseguits.
El dia 8 de juny de l'any 1938 va morir la seva esposa Maria Cucarull i Gavaldà.
L'any 1939 en plena persecució religiosa va contraure matrimoni per l'església amb Mercè Benavent i de Barberà, germana del poeta Pere Benavent. El matrimoni fou oficiat per Mn. Antoni Ferrer i Pino, poeta reusenc i amic d'en Torrell.
En aquest mateix any, en entrar les forces franquistes a Reus, li confiscaren la llibreria, saquejaren i subhastaren tots els seus bens i Salvador Torrell va ser detingut, torturat i condemnat a trenta anys de presidi per "auxilio a la rebelión".
Amb els indults va sortir en llibertat vigilada als dos anys i mig de presó al Castell de Pilats de Tarragona, però amb la condició de què no podia residir a Reus. Per tant, es va domiciliar a Barcelona i va obrir una llibreria a la Gran Via nº639 ("Llibreria Editorial Arca").
Fitxat com estava, cada cop que el general Franco visitava Barcelona era molestat amb registres domiciliaris i presentacions a la policia.
A Barcelona va registrar com a nom editorial: "Torrell de Reus" . Amb aquest nom fou un iniciador de la represa de les edicions catalanes amb tot el que comportava, degut a les traves imposades durant la dictadura franquista que ocasionaven un gran nombre de censures d'impresos i edicions.
Va morir el 24 d'octubre de l'any 1990. Està enterrat al cementiri de Sant Genís dels Agudells.
Distincions
- Medalla d'or del Gremi d'Editors i Llibreters de Barcelona (1966)
- Àlbum de firmes homenatge dels "Amics dels Goigs" (1967)
- Testimoni d'agraïment de l'Ajuntament i poble de Prades per la publicació del llibre: " Llibre de Padres" (1982)
- Medalla d'or de la ciutat de Reus al mèrit cultural (1983)
- Creu de Sant Jordi, màxim guardó que concedeix la Generalitat de Catalunya (1985)
- Realitza el pregó de la festa major de Reus (1986)
Obra
- El fruit d'una passió. (Reus, 1918)
- Cercant la pau del cor. (Reus, 1919)
- Fritz i Emma. (Reus, 1922)
- Buirac: poemes. (Reus, 1923)
- La balada de la meva presó. -?
- Antologia Lírica Franciscana. (Barcelona, 1947)
- Antologia Lírica de Barcelona. (Barcelona, 1950)
- Antologia Lírica de Poblet. (Barcelona, 1950)
- Antologia Eucaristica. (Barcelona, 1952)
- Sant Salvador d'Horta. (1954)
- Les nostres devocions. (Barcelona, 1955 - 1970) 2 volums
- Col·lecció "Peluseta". (Barcelona, 1971)
- Goigs de Reus. (Reus, 1974)
- Bibliografia de Vicenç Garcia en el llibre: El Rector de Vallfogona i els seus escrits. (Barcelona, 1976)
- Antologia Lírica de Santes Creus. (Santes Creus, 1982)
- "La cultura i les tradicions vilatanes". Material recollit i comentat per Torrell de Reus. A Llibre de Prades d'Ignasi Planas de Martí. (Prades, 1982).
Poema: invocacio al pobrisso
El vostre pas-miracle,
oh Pobrissó d´Assís,
emmena els nostres passos
i ens fa dolços i humils.
Beneíreu el foc,
el llop amanyagàreu,
- pel clar camí que fèieu
les flors treien florida -
i l´odi confoníeu
i exultàveu la joia,
- ocells a voladúries
seguien vostra veu -.
Ja tot és dolç colloqui
i pot ser mirall l´aigua
on ens mirem els ulls.
¿I aquesta gran misèria
de la desferra humana
no es pot fer trobadissa
amb la pobresa augusta
de vostra mà ferida,
oh Pobrissó d´Assis?
Torrell de Reus
En aquest poema, Torrell ens mostra la gran devoció i admiració que sentia per Sant Francesc d'Assis.
Obres editades
- Els camins de cada hora (1929) - Antoni Correig
- Delimitació del Camp de Tarragona (1930) - Josep Iglésies
- Climats (1931) - Andrè Maurois
- Què és socialisme? (1931) - Josep Recasens
- La terra d'en Gallarí (1932) - Josep Iglésies
- Present i futur del catalanisme (1932) - Joaquim Santasusagna
- Fira espiritual (1933) - Vior
- Llei de contractes de conreu (1934) - Generalitat de Catalunya
- Vides tèrboles (1934) - Josep Cornudella
- Crònica de Reus (1935) - Ramon Pallejà
- Scala - Dei (1935) - Josep Iglésies
- Les serres encantades (1936) - Joaquim Santasusagna
- La indústria del sílex a Catalunya (1936) - S. Vilaseca Anguera
- Al cor de la muntanya (1937) - Josep Cornudella
- Collita migrada (1937) - Sebastià Torroja
- Esclats (1946) - Mn.A. Ferrer i Pino
- L'esment diví (1947) - Josep Iglésies
- L'arma i l'estel (1948) - Antoni Correig
- Fulles d'heura (1948) - Mn. Camil Geis
Bibliografia
- Petit Curial Enciclopèdic Il·lustrat; Curial (Barcelona, 1979) - Biografia S.Torrell i Eulàlia
- Gran Enciclopèdia Catalana; Enciclopèdia Catalana S.A. (Barcelona, 1983) - Biografia de Torrell de Reus.
- [1] - Biografia S.Torrell i Eulàlia
- [2] - Noucentisme a Reus
- [3] - La Festa de Sant Jordi a Reus
- [4] - De la lluita política a la resistència cultural (antifranquisme)
- [5] - Sant Jordi: de la llegenda a la festa